sábado, 9 de diciembre de 2017

DEL 1833 Al 2017
















              En aquest dia 8 de desembre de 2017 ha tingut lloc la benedicció del nou altar de la Inmaculada Concepció realitzat en ferro forjat. Vaig a continuació a narrar algunes dades històriques per a comprendre millor el perquè s'ha realitzat i més concretament en aquesta capella. 





            Des de la conclusió de les obres de la construcció de l'església el 13 d'agost de 1572, aquesta capella era tancada com la resta, doncs no existia la capella de la comunió, la capella de Sant Tomás i l'actual sagristia, doncs la primitiva estava situada en la part posterior de l'absis.





          La capella a la qual em referisc és la situada en tercer lloc a mà dreta entrant en el temple, sent la imatge que la presidia una pintura sobre planxa de ferro de Sant Francesc Xavier.





           L'any 1683 es decideix construir la capella del Santíssim Sagrament, obrint-se el frontal i col·locant-se l'actual reixa de ferro, per açò la imatge de Sant Francesc Xavier i el seu altar es van traslladar al lateral esquerre d'aquesta capella, doncs en el dret hi havia imatge i altar a Sant Ignaci de Loyola.









            Durant els següents 150 anys va estar d'aquesta manera la capella fins que en 1833 es va decidir en aquesta part esquerra construir un altar dedicat a la Puríssima Concepció, sent traslladat el quadre i l'altar de Sant Francesc Xavier a la paret del costat dret al costat de Sant Ignaci de Loyola. Aquests altars, probablement per qüestió d'espai ràpid van ser retirats romanent solament els quadres fins a la destrucció de 1936.







            En en el any 1833 la senyora Na Antonia Vives Rico, vídua de En. Francisco Amorós i Amorós, va fer construir a les seues expenses un altar amb retaule i les imatges de la Puríssima Concepció i Sant Elíes, realitzant les obres l'arquitecte En. José Berenguer d'Onil i el dorador En. Pascual Conca de Concentaina. Les imatges van ser fetes per l'escultor En. José Gil de l'acadèmia de Belles arts de València. Van importar totes aquestes obres 1.009 pessetes.










             Es va celebrar la primera missa en aquest altar el dia 6 de juliol de 1833 pel senyor rector En. Francisco Calatrava. Posteriorment en 1884 un nét de la fundadora En. José María Amorós i Llorens restaura la taula d'aquest altar col·locant-li el frontal i sobretaula de pedra de marbre. Van importar les obres 500 pessetes i les va executar l'obrer de Castalla Antonio García Bernabéu.








            Després de la destrucció de 1936 no va quedar absolutament res del que aquest temple albergava, tan sol l'edifici que afortunadament va quedar en peu, per açò en la primera meitat de la dècada dels anys 40 una família de Castalla va decidir regalar una imatge de la Inmaculada Concepció, obra de l'escultor D. Pascual Sempere, per a col·locar-la en aquesta ubicació però el rector En. Toribio Sellés va considerar que era preferible que la imatge ocupara la fornícula buida que hi havia en el retaule de la capella de la comunió sobre el Sagrari (que antigament ocupava la imatge de Nostra Senyora dels Desemparats, a la qual estava dedicada la capella). Al no arribar a un punt de trobada entre la família i el rector va decidir aquesta regalar la imatge al convent de les Justinianes d'Onil que està precisament dedicat a la Inmaculada Concepció.










            Posteriorment des de la parròquia es va encarregar una nova imatge al mateix artista D. Pascual Sempere, més senzilla i de menor grandària, sent ja col·locada en la fornícula sobre el Sagrari en la capella de la comunió, (sent l'actual).






          L'any 1964 es va remodelar la capella del Santíssim amb les actuals pintures, tapian-se la fornícula i traslladant-se aquesta imatge de la Immaculada a una altra fornícula situada en la sagristia nova, poc temps va durar en aquesta nova ubicació, ja que a principis dels 70 es va decidir traslladar-la al convent per estar molt escàs d'imatges, ja que des de 1936 solament es va restituir la imatge de Sant Francesc de Paula.





           L'any 2005 com ja s'havien adquirit diferents imatges en el convent i algunes de la Mare de Déu, sent ja rector D. Juan Carlos Ferri, pensem que aquesta seria una de les poques parròquies d'Espanya sense una imatge de la Puríssima, per la qual cosa es va decidir tornar a traslladar aquesta imatge a la parròquia, trasllat que es va fer en solemne processó i col·locant-se en aquesta ocasió sobre una mènsula enfront de la porta de la sagristia.









          L'any 2008 i ja amb l'actual rector D. Salvador Valls, decidim novament traslladar la imatge a la seua capella d'origen, on es va posar per primera vegada en 1833, però col·locant-la provisionalment sobre un pedestal metàl·lic i cobert amb una tela blava. Diverses idees teníem en el cap de com concloure aquesta col·locació, ja que el construir-li un retaule com l'original era econòmicament impossible.













            Mentre debatíem de com realitzar aquesta obra, vaig proposar jo al rector la idea de realitzar-li l'altar en ferro forjat a joc amb la reixa de la capella, accedint aquest a açò. En el mes de gener de 2017, vaig començar l'obra en les meues estones lliures, sense presses però sense pausa, consistint en una mènsula, un remarc fornícula, dues aplics, un llum i dues rosetons amb l'anagrama del “AVE MARÍA”, un amb la data de la realització del primer altar 1833 i l'altre amb la data de la construcció de l'actual 2017. 




              Com he esmentat el remarc de la fornícula està fabricat a joc amb la reixa de la capella, sent coronat en els laterals per dues pinyes de ferro colat i en el centre de l'arc per un crucifix. Les aplics i el llum també són a joc, però aquesta en mirar-la frontalment i en ser el fons fosc i en ferro passa bastant desapercebuda, consta de 14 bombetes més una central amb tulipa ambre simulant llum d'oli a joc també amb la majoria dels llums existents i una inferior funcional. Com es pot apreciar en les fotografies en aquests muntatges hem portat un escrupolos mirament en no col·locar ni un caragol sobre les pedres de carreu, fent coincidir a aquests i a la instal·lació elèctrica per les juntes de les pedres.













               Molts més detalls podria narrar sobre aquests esdeveniments, però per no estendre'm massa vaig a concloure, però açò sí, no sense abans donar les gràcies a les persones que m'han ajudat tant en el pintat com en el muntatge, sense la desinteressada col·laboració dels quals no ho haguera pogut concloure, sent aquests: Francisco José Rico, Víctor Manuel García, Ismael Juan i el meu fill Juan Carlos.











Imatge feta per a Castalla i regalada al convent d'Onil








domingo, 3 de diciembre de 2017

DIA DE LA IMMACULADA I ELS SEUS TOCS



            



            L'origen de la festa de la Inmaculada es remunta a finals del segle VII o començaments del VIII en Orient. Ardents defensors van ser a Europa el benedictí Anselmo de Canterbury, Raimundo Lulio o Sant Vicent Ferrer, entre altres, destacant de manera particular els franciscans, per als  que va ser decisiva la teologia inmaculista de Duns Scoto.






              També els dominics, enfront de l'oposició d'alguns dels seus membres, van defendre la creença en la Immaculada Concepció de María com Santo Domingo, Taulero, un dels seus més acèrrims defensors, o el valencià Sant Lluís Bertran. Entre els agustins va destacar Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València. En el concili de Trento es van distingir Diego Laínez i Alfonso Salmerón.





              Les universitats espanyoles en la seua immensa majoria es van comprometre amb jurament i “vot de sang” a defendre el dogma de la Inmaculada, sent avançada València que ho va fer en 1530, enfront de moltes altres que ho van fer en el segle XVII.






             Una de les aportacions més singulars i primerenques de la poesia i música valencianes van ser els certàmens poètics en honor de la “Sacratisima Concepció” de la “Mare de Deu”, que es van celebrar en la ciutat de València en 1486, al voltant de 1510 i en 1532, i també el que va tindre lloc a Ontinyent en 1662. Així mateix alguns autors consideren com la possible primera justa poètica la celebrada en els territoris de la Corona d'Aragó, que va tindre lloc a València pels anys 1329-1332, en la que en tres ocasions es lloa la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.



                               (Campana menuda de la Parroquia dedicada a la Inmaculada)          

                

         L'any 2004 es va celebrar el 150 aniversari de la Proclamació del Dogma que María va ser concebuda sense pecat original, sense taca. El dogma va ser proclamat pel Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en la seua butla "Ineffabilis Deus."





                        (Imatge de la purissima de la parroquia de Castalla)






        "...declaramos, proclamamos y definimos que la doctrina que sostiene que la beatísima Virgen María fue preservada inmune de todo mancha de la culpa original en el primer instante de su concepción por singular gracia y privilegio de Dios omnipotente, en atención a los méritos de Cristo Jesús Salvador del género humano, está revelado por Dios y debe ser por tanto firme y constantemente creída por todos los fieles ... "   Pío IX, bula Ineffabilis Deus, 8 de diciembre de (1854)





                                 






        Per tant com solemnitat que és esta festivitat tots els anys  el dia 8 de desembre les campanes estan obligades a anunciar-ho, per eixe motiu els tocs que realitzarem concretament en el nostre poble seran els següents:








Dia 7 de desembre, vespra de la solemnitat de la Immaculada Concepció:






13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.

18.30 h. Convent: 1º Toc a Missa
18.45 h.      "         2º Toc a Missa
19.00 h.      "         3º Toc a Missa








20'01 h.. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
20'02 h.  Parròquia: Volteig menor.(4 campanes)
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.










Dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció.




07.31 h. Parròquia: Toc d'Àngelus
07.32 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
07.45 h.         “       2n Toc a missa amb anunci de posterior.
07.59 h.         “        3r Toc a missa amb anunci de posterior.



08.00 h.        "        Volteig menor (4 campanes)
08.00 h. Ermita: Toc d'Àngelus i volteig




10'01 h. Parròquia: 1r Toque a missa amb anunci de posterior.
10'15 h.       “         2n Toc a missa amb anunci de posterior.
                                   Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.       “         3r Toc a missa amb anunci de posterior.




11'31 h. Parròquia: 1rToque a missa
11'45 h.       “          2n Toc a missa.
                              Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.         “       3r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.




20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.








         (Per a esta celebració, la Patrona de Castalla inclús sent Soledat, també es guarnix per a l'ocasió vestint-se de blau, en un manto de seda valenciana amb brodats en plata que deu de datar del segle XVIII, sent este el color litúrgic propi de la immaculada Concepció.)




domingo, 19 de noviembre de 2017

RECUPERACIÓ DEL TOC MANUAL D'ÀNIMES




 




          Com he esmentat en l'entrada anterior, la vespra del dia de tots els fidels difunts, açò és el dia 1 de novembre a les 8 de la vesprada, té lloc un llarg i singular repic de campanes, el toc d'ànimes.









               Encara que les campanes estan electrificades des de l'any 1964, aquest toc s'ha realitzat moltes vegades, manualment, per la seua excepcionalitat, sense desestimar la diferència en la sonoritat de les campanes, de realitzar-se els repics amb els batalls a ser amb els electro-martells.




 


           L'última vegada que ho realitzem a mà va ser exactament l'any 1984. En aquest 2017 ens havíem proposat tornar a recuperar-ho, ajuntant-nos per açò Quico Rico, Laura Rico, Víctor Manuel Alarcón, José Bernabéu, Juan Carlos Buades, Víctor Manuel García, Laura Bernabé i Juan Carlos Candela.







            A les 19.45 h. ens concentrem en la sala de campanes per a preparar les cordes i així poder realitzar aquest toc d'ànimes manualment. A les 20.00 h. comencem com és tradicional amb el toc del  “Ave María” per a a continuació començar amb el repic de difunts de tercera.







             Primerament teníem idea de realitzar-ho tal qual com aquests últims anys amb una durada d'uns 20 minutos, però mentre ho estàvem realitzant, decidim que ja que ho recuperàvem hauria de ser amb totes les seues conseqüències, açò és, amb una durada d'una hora, de 20.00 h. a 21.00 h, per a concloure a aquesta hora amb el toc de difunts de primera especial, que s'executa amb el mig vol de les campanes, primerament "dejuni" i "mitjana" al mig vol, unint-se al cap d'una estona la "major" i després d'uns minuts parant les dos primeres i quedant-se solament al mig vol la "major".









          Vull agrair la disponibilitat d'aquest grup de campaners i campaneres, ja que sense la seua col·laboració haguera sigut molt complicat recuperar aquest toc manualment i el mig vol, per descomptat, impossible. També és molt d'agrair els comentaris, sobretot de persones majors, agraint després de tants anys sentir aquests tocs tal com des de segles s'havien executat.






             L'excepcionalitat d'aquest toc de difunts en comparació dels quals se solen executar durant l'any, és que aquests últims es realitzen per un difunt concret de la comunitat parroquial, tant en els senyals que es realitzen a l'alba, al migdia i capvespre com en el propi enterrament, mentre que aquest toc ens convida a tindre un record especial i elevar una pregària a Déu per tots aquells que ja no estan entre nosaltres.