lunes, 7 de diciembre de 2009

HISTORIA DE LA CAMPANA DE LA ERMITA.






















CAMPANA DE LA MARE DE DEU



































                                                                                         














           Esta campana és la més antiga de les existents a Castalla, igual que esta Esglesia es la mes antiga a edificar-se, de les que es conseven en tota la foia, També deu ser l'edifici Més antic que es conserva a Castalla.


          Segons l'associació de campaners de la comunitat valenciana deu de datar de 1550 aproximadament, encara que al meu pareixer pot ser inclús més antiga. No ho podem saber amb exactitud perquè no té gravada la data del seu fosa.


         La inscripció que té és en llatí, d'estil gòtic i diu el següent:


                                                  AVE GRATIA PLENA DOMINUS TECUM

                                                  IHS                                             MARA



         Que significa el següent:


                                          SALVE PLENA DE GRÀCIA EL SENYOR ÉS AMB TU

                                          JESUS                                                         MARIA





                      ( Detall de les lletres)


         Té també dos imatges gravades, una de la Mare de Déu i una altra de l'Arcàngel Sant Gabriel, el qual segons el propi Evangeli va dirigir estes mateixes paraules que la campana porta inscrites a la Mare de Déu en la seua Anunciació.


         Com es pot apreciar és una campana eminentment mariana, igual que la pròpia ermita, abans parròquia, sempre ho ha sigut. Abans que l'arquebisbe Sant Joan de Ribera li canviara la dedicació en 1577,  estava dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu. Açò va ser conseqüència que el dia 3 d'agost de 1570  es va consagrar l'Altar Major de la nova i actual parròquia dedicant-la a l'Asunción de la Mare de Déu en cos i ànima als cels, i se li va canviar a l'anterior  la dedicació cridant-se de la preciosíssima Sang de Crist,  fundant en eixe mateix 1577 la confraria, encara que popularment sempre se li ha denominat “l'ermita de la Mare de Deu”.

        No es tenen dades sobre esta campana perquè es van destruir al cremar l'arxiu en 1936.


        La seua ubicació ha sigut sempre sobre la fatxada principal de l'ermita en una espadanya com es pot apreciar en les fotos. A principis dels anys 70, esta espadanya estava pràcticament en ruïnes, per això el rector D. Toribi Sellés va encarregar al pintor dissenyador De Cases la seua restauració i remodelació. La nova fatxada va quedar més acort amb l'interior de l'ermita, encara que mai he pogut comprendre perquè es va decidir traslladar la campana sobre la casa dels ermitans i posteriorment dels majordoms. Segons em va comptar l'anterior ermitana “la tia Teresa” va ser degut al fet que es va pensar que d'esta manera resultava més pràctic per als ermitans realitzar els tocs de l'àngelus, ja que podien realitzar-ho sense eixir de casa, al mateix temps que emmarcava tot el recinte i plaça en un mateix conjunt.










        Al meu entendre haguera quedat molt més bonica i estètica, en el seu lloc,  la mateixa fatxada de l'ermita com es pot apreciar en el fotomuntatge, sense desentonar per a res amb l'estil de la fatxada.






        Esta va ser una de les opcions que tantegarem quan decidirem col·locar en esta ermita la campana de Sant Pascual mencionada en l'últim lloc de les del convent.



        La campana té un pes aproximat de 75 quilos, que amb els 60 del jou fan un total de 135 quilos.
















domingo, 8 de noviembre de 2009

HISTORIA DE LES CAMPANES DEL CONVENT



         Són molt pocs els convents en la nostra província que tenen campanar, generalment solen tindre una espadanya sobre la fatxada principal amb una  o dos campanes. Si mirem esta detingudament podem apreciar com té l'inici  d'eixa espadanya però inacabada, per la qual cosa es pot deduir que es va pensar a fer un bon joc de campanes i esta espadanya seria insuficient, per això després d'alçats Església i convent es va afegir el campanar concretament en 1808, com es pot observar sobreeixint dels dos edificis.

         Les tres campanes i un campanó de hores que el convent tenia van ser derrocades del campanar en 1936 per a fondre-les en material bèl·lic, hi ha dades sobre elles, per que es pot deduir que serien prou antigues pel següent:
-
         El 24 d'agost de 1574 va prendre possessió de l'ermita de Sant Sebastià el reverend Fra Francisco Giménez dels Pares Descalços per a convertir-la en convent. Esta estava situada en el mateix lloc que hui ocupa “la casa de l'infant”. En 1585 el van abandonar els Pares Descalços per considerar el lloc poc saludable per haver-hi aigües estancades en “els ameradors”. Un any més tard el van ocupar els Pares Mínims de l'orde de San Francisco de Paula, a qui tampoc va agradar la ubicació pel mateix motiu que als anteriors i per trobar-se molt allunyat del poble per a ajudar en la parròquia amb els pobres, malalts i necessitats.

         Per este motiu van decidir construir un convent nou més prop del poble, junt amb l'ermita de Santa Bárbara, on confluïen els camins antics de Petrer i Alacant.

        Entre les condicions que se'ls van imposar als Pares Mínims per a la construcció d'este convent, en l'octava tanca, se'ls va exigir que quan tingueren el nou convent acabat haurien de derrocar l'antic i l'ermita de Santa Bárbara, quedant els efectes i la campana de la seua propietat. Per este motiu es pot suposar que una de les derrocades en 1936 seria esta de l'ermita de Santa Bárbara i l'altra probablement seria la de l'antiga ermita i després convent de Sant Sebastià, per lògica també és deduïble que estarien dedicades a estos mateixos sants.

        En data de hui, 2009, són quatre les campanes que este campanar alberga, vaig a continuació a narrar-les de la primera a l'última en quant a la seua col·locació:









                1ª Campana: “SAGRAT COR DE JESUS”












         L'any 1943, el capellà D. Toribi Sellés  natural de Beniarrés,  va fondre una nova campana perquè el convent es trobava sense cap des de 1936, a pesar que el culte se celebrava en esta Església, per estar en obres de rehabilitació la parròquia.

        Esta fosa la va realitzar el campaner Manuel Roses Vidal de València i se li va col·locar el jou de la campana xicoteta de la parròquia, derrocada també en 1936, per ser ambdós d'un pes aproximat, i la seua inscripció diu:

                            “SAGRADO CORAZON DE JESUS, CASTALLA 1943”


        Esta campana va estar funcionant manualment fins a 1988, data en què el contractista d'obres Manuel Rico Plaza va procedir a fer un clot de dos plantes de pàrquing per als pisos que començava a construir en el solar que ocupava el convent, i va succeir el que era de preveure i inevitable, l'Església del convent i el seu campanar van començar a cedir. Per a evitar que este ajudara en la caiguda de l'església, van pensar a derrocar-lo amb una grua de gran tonatge, per descomptat, amb campana inclosa.
   

                                              



     Fullet explicatiu escampat per tot el poble













        Quasi es pot considerar com un miracle que no es trencara, perquè a més de la caiguda va haver de suportar tones de runa sobre ella. Després de rescatar-la del derrocament ens la portem a la casa abadia per a examinar el seu estat, on vam poder comprovar que ella estava intacta però no així el jou de fusta. Després de comentar-se'l al capellà D.Lluis Cerdá decidirem fer-se'l nou de ferro, per a aprofitar i al mateix temps automatitzar-la després de la seua recol·locació, i ens vam posar de seguida mà a l'obra.

        Per a la realització d'esta tasca vaig poder comptar amb la inestimable col·laboració de:

              Rubén Palacios

              Francisco José Rico

              Ángel  Pedro  Sanjuán

              Marcos Rico

              José Luis Gallego

              Francisco Luis Arques

        Tots col·laborem amb molta il·lusió, cada u posant el seu granet d'arena, per descomptat d'una forma altruista, inclús buscant la possibilitat que alguns materials resultaren gratuïts, ja que el problema sempre és el mateix, falta de fons per a tals projectes.

        Comencem la realització del jou el 9 de març de 1990, sempre quan acabàvem la jornada laboral, primerament en l'empresa CERIBE, lloc en què per eixes dates treballava Rubén Palacios, la part superior del jou la realitzem amb l'oxicorte en tallers "CLEC" i posteriorment en la casa abadia on realitzàvem els muntatges. El dia 30 de març, ja muntada amb el nou jou vam procedir a pesar-la en la cooperativa, donant-nos un pes de 304 quilos, a continuació  i amb la grua que tenia en l'obra Manuel Rico Plaza, la col·locarem en el seu nou i lluent campanar, això sí de rejola i formigó, a continuació, i per descomptat manualment, li vaig realitzar el seu primer volteig, apreciant una menor qualitat en la seua sonoritat que amb l'anterior trucha de fusta.

       

      La campana té un pes de 166 quilos que units als 138 quilos de la trucha de ferro fan un total de 304 quilos.












                       2ª Campana;  “SANT FRANCESC”
































        Es va fondre en el mes d'abril de 1990, es col·loque i es va beneir el 5 de maig, el capellà  que la va realiçar va ser D. Luis Cerdá  natural de Fondó dels frares, i la seua inscripció diu:

                                     “SAN FRANCISCO DE PAULA, CASTALLA 1990”

         I sobre l'escut de la població,  que també porta gravat, diu:



                                    “MUY NOBLE FIEL Y LEAL CIUDAD  DE CASTALLA”


         Quan estàvem començant a restaurar l'anterior campana, em va cridar el  rector D. Lluis Cerdá i em va dir el següent. “He estat parlant sobre la campana amb el contractista i m'ha comentat el que ja és un clamor popular, és una llàstima que ja que estrenarem un bonic campanar no el complementem almenys amb dos campanes més, que si a mi em pareixia bé podríem realitzar-les i que pels diners no patírem, que no era problema”.  Segons em va manifestar, el capellà va entendre que les pagaria ell, i em va demanar que parlarà jo amb el contractista, i així ho vaig fer, indicant-me este, que ell havia realitzat el campanar però les campanes havia de pagar-les la parròquia, a la qual cosa al capellà va accedir. Després d'algunes deliberacions D. Lluis Cerdá em va dir: “Posa't en contacte amb el fonedor que preferisques per a veure si podem aconseguir en la pròxima processó de San Francesc inaugurar el campanar i beneir-les”, a la qual cosa jo li vaig respondre que ho veia molt precipitat però que ho intentaria, i per a finalitzar em va fer esta advertència: “Vull que l'actual campana siga la major, i les noves d'ací per a baix”, perquè em coneixia i sàvia que jo haguera fet precisament el contrari, l'actual seria la xicoteta i les noves més grans.




       Les vaig demanar telefònicament a Marcos Portilla, perquè per a mi era una garantia de bona qualitat. Li vaig explicar  l'escàs marge de temps de què disposàvem perquè volíem inaugurar-les en menys de dos mesos, concretament el dia 5 de maig, també li indique la voluntat del capellà que l'existent de 166 quilos fora la major, responent-me ell que les noves haurien de pesar al voltant de 125 quilos una i l'altra sobre 75 quilos. Al que jo li vaig manifestar la meua preocupació pel seu ajustada grandària, no fóra que no produïren acord i donaren notes molt semblants, i llavors Marcos Portilla em va tranquil·litzar immediatament afirmant-me: “Mira Carlos, jo et fundisc estes dos campanes, tu les col·loques i les inaugureu,  i si pel que siga no et convenç el seu so les lleves despres i les deixes en un racó del campanar, jo et fundisc dos noves, et les envie de nou, i algun dia que m'agarre de camí pase i arreplegue les que no t'agraden”. Al que jo li vaig respondre: “La veritat és que no es pot demanar mes, pero això quant ens costarà?” Tornan ell a indicar-me:”Tranquil, només pagàreu les dos primeres i al mateix preu per quilo que quan vam fer la major de la parròquia l'any passat, es a dir a 1.500 pts per quilo, encara que a mi el bronze ja em costa més car. Conserve un record molt entranyable de Castalla i vull que estigueu contents amb nosaltres.

        Ens vam posar mà a l'obra els abans mencionats per a fabricar-los els jous, inclús sense tindre les campanes, era tot molt precipitat. A finals del mes de març comencem a fabricar-los.



        A primers d'abril vaig recibir una telefonada d'Abel Portell dient-me que ja tenia els motles preparats, que li manara les inscripcions que havien de portar i si volíem també li podríem posar  relleu  de les imatges dels sants i l'escut de la població, però que havia de manar-li'l ja. A continuació, des de l'empresa Ripay i a través d'Emilio Bernabéu, per fax li vaig enviar allò que s'ha sol·licitat, menys la silueta de Sant Sebastià, perquè no vaig tindre temps per a localitzar-la. L'endemà em torna a cridar dient-me que la imatge de Sant Francesc no tenia la suficient nitidesa per a poder imprimir-la al motle. Al no tindre temps para mes gestions li vaig indicar que si els escuts de la població si que tenien suficient nitidesa que els col·locara i al seu voltant la inscripció de cada una.


       El dia 23 d'abril de 1990, festivitat de Sant Vicent, després de la processó  “dels combregats”  ens en vam anar a Villena amb dos furgonetes a l'estació de ferrocarrils, perquè les van manar per tren, per a este trasllat comptem a més amb la col·laboració de: 

         Benjamí Sevilla

         Antonio Vidal.

      El dia 4 de maig acabem el muntatge dels jous, i l'endemà al matí vam procedir a pesar-les també en la cooperativa. El seu pes era de 220 quilos, a continuació ens la portem per a col·locar-la, utilitzant novament la grua de Manuel Rico.
         
        El seu primer volteig ho realitzem a les 10,46 hores del matí, sent a pareixer de tots els presents que es van congregar per a sentir-les, d'un sonar molt agut i alegre, quedant jo plenament satisfet al comprovar que les seues notes musicals si que acordaven.
         

       La campana té un pes de 127 quilos junt amb la trucha de ferro de 93 quilos fa una suma de 220 quilos.













                3ªCampana; "SANT  ESTEBAN"





















        












       Es va fondre el mes d'abril i es va col·locar el 5 de maig de 1990. El capellà que ho va  dur a  terme va ser D. Lluis Cerdá, natural de Fondó dels Frares. La seua inscripció diu:

                                       “SAN ESTEBAN CASTALLA 1990”

   I sobre l'escut de la població, que també porta gravat diu:








                            “MUY NOBLE FIEL Y LEAL CIUDAD DE CASTALLA”

   La història d'esta campana és semblant a la de l'anterior, ja que la vaig demanar, es va fondre, es va beneir i la col·loquem sempre a la parell amb l'anterior “SANT FRANCESC”.

En este apartat vull fer memòria de totes les persones que van col·laborar en els trasllats per a pesar-les i col·locar-les, ja que tots estos moviments els realitzem a mà, per ser campanes de reduït pes i no disposar de molts mitjans per a fer-ho mecànicament.

       És molt d'agrair, i públicament he de manifestar-ho, la total disponibilitat de totes i cada una d'estes persones a qui vaig demanar ajuda, que a més de les anteriorment mencionades en els muntatges i en el trasllat des de Villena van ser les següents:


    Luis Leal
                                                                        
   Enrique Berenguer

   Francisco Bordera

   José Leal

   Salva Leal

   Manuel Berenguer

   Victor Berbegal



        Tots van col·laborar d'una forma desinteressada i en molta ilusió totes les vegades se'l que vaig demanar.
















        La benedicció d'esta campana i de l'anterior va ser de la manera següent:

        A les 8 de la vesprada del dissabte 5 de maig de 1990, després de finalitzar la solemne Eucaristia va eixir la imatge de Sant Francesc de Paula a la porta del convent, davall del campanar i davant de la seua presència va procedir el capellà D. Lluis Cerdá a beneir les dos campanes noves. Al finalitzar esta, es van posar les tres campanes al vol, de menor a major, es va disparar una gran traca i es van llançar molts coets, com també és propi d'esta festa, i a continuació va començar la processó. Com a anècdota vull mencionar que eixe primer volteig vaig haver de realitzar-ho a mà, i jo només amb les tres campanes, perquè la resta de col·laboradors estaven ocupats amb la imatge del Sant, la benedicció i megafonia per a l'esdeveniment, i per descomptat amb les traques i coets. Este va ser un dels motius pel que pensem que com més prompte millor hauríem d'electrificar-les.

       En esta data, 5 de maig, la campana la col·loquem en el buit que mira a l'est, o teulada del convent, i va tindre esta ubicació fins al dia 15 de febrer del 2003, data en què la desmuntem i la vam tornar a muntar en el més alt del campanar, perquè el seu so arribara més lluny, al sobreeixir esta per damunt de les teulades dels pisos limítrofs, i al mateix temps aprofitar i en el seu lloc col·locar la següent que mencionaré en cuart lloc. Per a la seua col·locació vam haver de reformar-li el jou i reduir-ho perquè no cabia completa i no podia donar la volta sencera. Vaig haver de fer-se'l en forma de rombe perquè quan esta horitzontal, el seu dibuix quadre amb el cantó de la paret, passant a menys de dos centímetres d'esta, i aconseguint així que poguera donar la volta. En esta ocasió va haver de primar el pràctic sobre l'estètic, ja que al meu entendre era més bonic el que tenia d'oxicort.



       La campana té un pes de 75 quilos que units als 48 quilos de la trucha fan un total de 123 quilos













   4ª Campana: " MARE DE DEU DEL DOLORS"





































                       Esta campana va ser fosa en 1904, no té inscripció però si porta impresa una imatge de la Mare de Déu  dels Dolors, des dels seus orígens estava col·locada en la finca denominada “casa de l'ermita” que està situada entre la finca “els campellos” i “la casa d'Escrivá”. Durant diversos anys, els membres de la confraria de S. Pascual instaven al propietari perquè la cedira per donació o prestació, a la qual cosa en un principi s'oposava i després va acceptar. La seua ubicació estava en la més absoluta ruïna fins a l'extrem que passats uns dies de la seua retirada, l'ermita es va afonar. Amb gran ilusió i alegria, els membres de la confraria li van fer una nova espadanya en la nova ermita de Sant Pascual i la van col·locar. Després de cada festivitat la campana era retirada i guardada per a evitar fora objecte de vandalisme o furt. És molt d'agrair el gran esforç i dedicació que Silvano Marco ha tingut per a buscar la millor conservació d'esta campana i per descomptat la seua total disponibilitat per a relatar-me la seua història.



                    Esta campana és la més xicoteta de les que hi ha col·locades en este campanar i és l'única que no és propietat de la parròquia, sent els seus propietaris la confraria de Sant Pascual. És la més recent de les col·locades, concretament en data de febrer del 2003, no sent esta la seua única ubicació, encara que està durant tot l'any en el campanar, quan arriba la festa de Sant Pascual és baixada i col·locada en l'espadanya que té en la dita ermita, açò és conseqüència d'un acord verbal entre la confraria i el rector D. Juan Carlos Ferri.








                     Són diversos els anys que veníem tractant el meu amic Francisco José Rico “Pallisa”, jo,  distints sacerdots i per part de la confraria, Silvano Marco,  la possibilitat que esta campana durant el  període que no s'està utilitzant per la seua confraria poguera estar donant un servici al poble. La primera opció que tantegem va ser col·locar-la en l'ermita de la "Preciosisima Sangre" o de "La Mare de Deu" junt amb la campana existent, sent una de les possibilitats la que es pot apreciar en el fotomuntatge, pel senzill i econòmic que resultava la seua col·locació, sent una altra opció la que es presentarà en l'apartat de la campana de l'ermita, més bonic, però això sí, molt més laboriós i car. 










              
              Estàvem tots d'acord a realitzar-ho, per descomptat també el llavors rector D. Lluis Cerdá, el qual estava inclús il·lusionat, encara que la idea no va agradar al clavari, afirmant este que era suficient amb l'existent i desestimant-se esta possibilitat.



               El bronze té un pes de 45 quilograms que amb els 30 del jou fan un total de 75k.











.

sábado, 17 de octubre de 2009

HISTORIA DE LES CAMPANES DE LA PARROQUIA

         


         Que tinga constància fins als nostres dies, huit han sigut les campanes col·locades a través dels segles en el campanar del nostre temple parroquial, açò sense comptar les refoses com a noves, de fer-ho la suma seria d'onze. Tampoc contabilitze en este article l'exposada en l'actualitat en el museu parroqual i declarada B.I.C. que estava situada sobre la façana de l'església, en el lloc que ara ocupa la creu, i posteriorment al castell i l'ermita.  Vaig a narrar-les de la més antiga a la més recent.












      1ª Campana: "BÀRBARA BONAVENTURA"

    Esta és la primera que es va col·locar i va ser exactament als 55 anys d'haver-se consagrat i començat el culte en la nova parròquia, açò es va fer en el mes de desembre de 1626, sent capellà rector En. Vicente Richard, natural de Biar.

    Es desconeix què va succeir amb esta campana perquè no ha arribat fins als nostres dies, és de suposar que seria derrocada en alguna guerra.

     És posible que durant estos 55 anys, des de que va conmençar el culte en la nova església fins a la col·locació de esta campana, estiguera en us la nomenada anteriorment sobre la façana ja que la data de la seua fosa coincidix en l'edificació de l'església.

                                          
                2ª Campana: "MARIA SEBASTIANA"


    Esta es va posar al novembre de 1690, és a dir 64 anys després de la primera, el rector que ho va tramitar i dur a terme esta obra era En. Antonio García, natural d'Olleria.

    Tampoc sabem que sort va poder tindre esta campana però es deduïx que desapareixeria junt amb la primera, també és totalment desconegut les seues dimensions i pesos.




                                    
                                         
          3ª Campana: “MARIA DE L'ASSUMPCIÓ”


      Es va fondre i  posar al campanar en el mes de setembre de 1739, sent rector el Dr. En. Cristóbal Ronda, natural de Callosa. Esta es va dedicar a l'Assumpció de la Mare de Déu, titular de la parròquia, i ha arribat fins als nostres dies després d'una llarga història.

      L'any 1830 es va refondre i la seua inscripció diu:

“MARIA DE LA ASUNCION ME LLAMO. ME REFUNDIERON EN 10  DE AGOSTO DE 1830 A EXPENSAS DEL DIFUNTO Dr. D. JERONIMO JOVER, CURA QUE FUE DE LA PARROQUIAL DE ESTA VILLA DE CASTALLA. RUEGUEN A DIOS POR SU ALMA”.

      Se li coneix popularment amb el sobrenom de “la mitjana”.

      Esta refosa es va realitzar en la mateixa ciutat de Castalla, en un xicotet carreró, que encara rep el nom de “Racó de la campana”  i on fins no fa molts anys quedaven utensilis d'esta operació. No hi ha dades concretes sobre el motiu d'esta refosa però entre un d'estos dos  degué ser.
           
        1º Que la campana estiguera trencada, i per tal motiu la seua única solució era refondre-la.

       2º Que fóra per a engrandir-la, afegint-li bronze, i buscar així la nota que produïra l'acord musical perfecte entre la dejuni i major.
   
     En el mes d'agost de 1986 en la processó del patró de la ciutat, Sant Roc, esta campana es va clevillar. Després de passar les festes patronals de setembre, el  capellà regent En. Francisco Berbegal va donar els primers passos per a estudiar si hi havia alguna solució per a recuperar-la, per a això es va posar en contacte amb el centre d'investigació del ferro i l'acer de Madrid, rebent este la informació que podia haver-hi una solució de soldadura però que no en totes les campanes resultava, era un risc que havia de córrer. Intentant este per tots els mitjans salvar la campana accedix a això. Va rebre la informació de la conveniència d'esperar-se al següent estiu perquè la campana s'havia de calfar a 300 graus de temperatura i li eren perjudicials els canvis bruscos, alhora que calia analitzar el seu aliatge per a veure els elèctrodes per a la soldadura.

      A finals de Juliol del següent any, 1987, es baixa la campana i es porta a les indústries de Berjusa a Castalla, enfront del quartel de la guàrdia civil, on va començar “l'operació soldadura”. En els primers dies del mes d'agost d'eixe mateix any, es va tornar a col·locar la campana ja soldada en el seu lloc, i a continuació la vaig voltejar, comprovant tots els que allí estaven amb gran pesadesa, que no havia unit la soldadura i el so era pèssim.






     En el mes de febrer del següent any 1988, es forma una junta amb membres amants de les nostres campanes i alguns de què ja van participar en “l'operació soldadura”, intentant buscar una solució per al problema. Per a això es van fer programes de televisió local, de ràdio i inclús  es va consultar al poble per a donar-li la millor solució possible. Les opcions que es van estudiar van ser tres:

        1ª Refondre-la i deixar-la tal qual era.

        2ª Refondre-la i afegir-li 1000 quilos de bronze.

        3ª Fondre una campana nova de 1600 quilos i guardar l'antiga com a peça de museu.

      Esta última va ser l'opció per la qual la majoria de la gent es va inclinar, per a no pedre esta campana perquè es va considerar que formava part de la història de Castalla.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



































      L'any 1989 es va pujar la nova campana batejada amb el seu mateix nom, perquè era per a substituir-la, i  s'abaixe esta, guardant-la en un racó de la casa abadia on va permaneixer fins al mes de maig del 2002, data en què el rector En. Juan Carlos Ferri, natural d'El Pinós, la va manar a  Alemanya, a través de l'empresa TECNICA I ARTESANIA 2001, per a aplicar-li un tipus de soldadura desconeguda a Espanya fins fa molt pocs anys, col·locant-se novament en el campanar en el mes de juliol d'eixe mateix any i havent recuperat el so original que tenia abans de la ruptura de 1986.

       Tota la vida agrairé a este sacerdot el detall que va tindre amb mi, ja que després de la col·locació, en la que jo no vaig estar present perquè em trobava treballant, va donar orde als muntadors de Tecnica i Artesania 2001 que no la voltejaren, perquè eixe primer volteig, segun ell, hauria de realitzar-ho jo. Va ser un volteig llarg i molt emotiu, el realitzarem entre els dos, i tots els presents vam poder comprovar amb gran satisfacció que havia recuperat el so.
      
       El bronze té un pes de 632 quilos que amb la truja de fusta de 360 quilos  i 110 de ferratges sumen un total de 1102 quilos






    4ª Campana: “SANT  TOMÀS I SANTA BÀRBARA”



       Es va fondre i va col·locar en el campanar l'any 1803 sent rector el Dr. En. Lluis Jerónimo Jover  natural d'Ibi. Esta campana és la més antiga que es conserva en este campanar sense haver patit cap refosa ni manipulació sobre el bronze, i la seua inscripció diu:

“SANTO TOMAS Y SANTA BARBARA PASCUAL,  AÑO  1803, SIENDO ALCALDE CAPITULAR D. JOSE BERNABEU CASTELLO. A EXPENSAS DEL COMUN”.

      Se li reconeix popularment amb el sobrenom de la “DEJUNI” perquè entre altres missions tenia la d'avisar els dies de dejuni. En l'actualitat este toc està desaparegut.

       És molt freqüent trobar campanes dedicades Santa Bàrbara especialment en poblacions agrícoles, per ser l'advocada contra les inclemències del temps especialment les tempestes. Segurament se li posaria este nom per que els llauradors tirarien en falta l'anterior BÀRBARA BUENAVENTURA de1626.
L'altra dedicació provablement seria per que la gent recordava la visita de SANTO TOMAS DE VILLA NUEVA home molt piadós i bolcat amb els més necessitats, quan sent arquebisbe de València, diòcesi a què pertanyíem, es va hostatjar en l'antiga casa abadia situada en la plaça a què també se li va posar el seu nom i que ha arribat quasi fins als nostres dies. També existia un mural de taulellets just al costat de la finestra per la qual va aguaitar i va dirigir la paraula al poble allí congregat.       
        

       Té un pes de 340 quilos de bronze que junt amb els 200 de fusta del contrapes i als 65 de ferratges suma 605 quilos
                      



                   5ª Campana: “SANT ROC”



     Es va fondre el 9 d'octubre de 1807 i es va col·locar eixe mateix mes, la seua inscripció Deia:

“SAN ROQUE PATRON DE ESTA VILLA DE CASTALLA, A EXPENSAS DEL COMUN AÑO 1807”.

    El seu pes era de 1149 quilos i era coneguda amb el sobrenom de “campana major”, tenint una tonalitat molt greu. El capellà que ho va tramitar va ser En. Lluis Jerónimo Jover, natural d'Ibi. Esta campana, segurament haurà sigut la més apreciada pels habitants de Castalla, precisament per eixa tonalitat tan greu i dolç a l'orella.

   El dia 26 de març de 1978, diumenge de Pasqua de Resurrecció, en la Baixada de la patrona a la parròquia, en la Processó de l'Encontre, esta campana es va clevillar. El 10 d'abril del mateix any, el rector En. Toribi Sellés  va manar una carta a les indústries de Salvador Manclús,  especialistes en campanes, preguntant si hi havia alguna solució, el 15 del mateix li contesta dient-li que només existia la possibilitat de refondre-la.

   Després de comunicar el problema al poble, es van oferir voluntaris per a la tasca de baixar-la, dur-la a València, portar-la i col·locar-la, l'associació de camioners de Castalla, sufragant el gasto de la grua Ferri “Ramper”. Van començar la tasca el dia 13 de maig a les 4 de la vesprada; després de doblegar-se el plumí de la grua i començar a enfosquir, van desistir per no poder traure-la, ja que els eixos de la truja s'havien quedat encasquetats contra la paret. Es va reprendre l'operació el diumenge 21 del mateix a les 9 del matí, desmuntant esta vegada part del contrapés per a traure-la per peces, i així van aconseguir a les 10,45 tindre-la ja dins del camió de “Pitarch”, qui l'endemà, dilluns, la va portar a València.

   Es va refondre el 7 de juliol de 1978 i per una confusió entre el rector i el fonedor no es va posar la inscripció que la campana tenia, dient només en l'actualitat: “REFUNDIDA EN 1978, SIENDO CURA PARROCO D.TORIBIO SELLES”,  segons el mateix capellà em va manifestar, ell creia que  esta inscripció s'afegiria a l'original que la campana tenia des de la seua fosa, indicant per descomptat a qui estava dedicada “Sant Roc” i la població “Castalla”.

   Es va col·locar el dissabte 26 d'agost, i el seu primer volteig ho realitze a les 9,15 hores, anunciant a Joan Pau I que eixa mateixa vesprada va ser triat papa. Al sentir-la, tots els que allí estàvem i molta gent que va acudir, quedem prou decebuts, perquè el seu so era menys dolç a l'orella i menys greu que abans de la refosa. L'endemà, diumenge, em va demanar En. Toribi que realitzara un volteig amb esta campana sols, després de cada missa, en honor als contribuents que l'estaven sufragant.

   Va costar la refosa 145.125 pessetes més 2400 que es van pagar a “Ramper”, i recaptant el rector 267.900 pessetes i destinant les 120.375 restants per a restaurar les capelles laterals de l'ermita.

    En l'actualitat, com ja he mencionat abans, té un to menys greu i una pèrdua de pes de 53 quilos, respecte a abans de la seua refosa.

El bronze té un pes de 1104 quilos, units als 660 quilos de fusta de la truja i 185 de ferratges té una suma de 1949 quilos.



            
6ª Campana:“JOSEFA MARIA, JOSE I SANT ROC“




     Com no es va guardar en cap document es desconeix l'any del seu fosa i col·locació, la qual cosa si consta és l'any de la seua ruptura 1901 i a qui estava dedicada:

“JOSEFA MARIA, JOSE Y SAN ROQUE”.

Es va refondre eixe mateix any 1901 y el capellà que ho va gestionar va ser En. Antonio Calvo Giner d'Albaida, corrent els gastos a càrrec del M.I. Ajuntament y posant este la condició que a partir d'eixe moment passaria a ser de la seua propietat. Se li va conservar la inscripció que tenia i se li va afegir la data de la seua refosa.  Es van comprometre els fonedors, senyors Roses d'Adzaneta, a refondre-la tantes vegades com fóra necessari perquè la campana donara el to exacte respecte a l'acord musical existent en les campanes de la torre i en concret hauria de ser l'octava de la major “Sant Roc”.

   El seu pes era de 153 quilos, com se li va afegir bronze per les minves que solen existir en la fosa, va pesar després 165 quilos.

   Es va organitzar una gran festa el dia de la seua benedicció i col·locació, acudint inclús per a l'esdeveniment la banda musical d'Onil.

   Esta campana no ha arribat fins als nostres dies, perquè l'any 1936 va ser derrocada del campanar per a fondre-la en material bèl·lic.

             

                

           7ª Campana: “PURÍSSIMA CONCEPCIÓ”



     Esta campana és la xicoteta de les existents en l'actualitat en el campanar, va ser fosa pel rector En. Toribi Sellés per a substituir a l'anterior, perquè s'havia quedat un buit en la torre. La seua inscripció diu: 

“PURÍSIMA CONCEPCIÓN, CASTALLA 1943”.

     Tenint un pes en l'actualitat 25 quilos menor que la  precedent.

    Segons em va comptar Octavio el sagristà i va ratificar despres En. Toribi, res més col·locar-la  en el campanar es van revestir els dos per a l'ocasió  i a continuació van pujar per a, no sols beneir-la, sinó  batejar-la i inclús ungint-la amb els olis sagrats.

El bronze té un pes de 140 quilos més 75 de la fusta de la truja i 30 de ferratges,  en total té una suma de 245 quilos.



                           



                          8ª Campana: “L'ASSUMPCIÓ” 










    Esta és la més recent de les existents, es va fondre l'any 1989 per a substituir a “la mitjana”, abans anomenada en el tercer lloc, per trobar-se clivellada i en eixes dates sense possibilitat de soldadura ni una altra solució. Per este motiu va conservar el nom de l'anterior, perquè es va fondre per a substituir-la. La seua inscripció diu:

“MARIA DE LA ASUNCION ME LLAMO, ME FUNDIERON EL 3 DE MAYO DE 1989 EN SUSTITUCION DE LA ANTERIOR QUE SE FUNDIO EN 1739 Y REFUNDIO EN 1830. SIENDO CURA DE LA PARROQUIA DE ESTA CIUDAD DE CASTALLA D. LUIS CERDA. A EXPENSAS DE LA COMUNIDAD”.

    Per a la fosa d'esta campana, intentarem per tots els mitjans buscar la millor solució possible i satisfer l'enyorança existent en el poble per la falta de la tonalitat greu que faltava en el campanar, després de la refosa de la campana “Sant Roc”. Per a això vaig buscar un grup de persones que tingueren il·lusió i interés per a portar a bon terme esta obra. Més tard, este grup de persones presidit pel capellà D. Lluis Cerdá formaria la comissió de la campana, i van ser les persones següents:




                 Emilio Bernabéu
    
                 Antonio Berbegal
      
                 Francisco Antón
     
                 Idelfonso Verdú
     
                 Rubén Palacios
      
                 Francisco José Rico
      
                 Juan Carlos Candela




      Després de preguntar opinions a tot el poble de la solució que s'havia de donar a l'arreglament de la campana rota, la immensa majoria es va inclinar per esta opció de fer una nova més gran, buscant com he mencionat eixe to més greu.




      El següent pas que vam donar va ser demanar pressupost a unes quantes fàbriques de campanes per a veure quina d'elles ens convencia més. Després de tantejar-los en diverses reunions ens  desidirem a encomanar-li-la a la empresa de Santander Hnos Portilla pels motius següents:

















    








            1 Era una empresa de diverses generacions de campaners i e'ns assegurava que les fonien com des d'antic s'havia fet, d'una forma artesanal.

            2 Amb el mateix aliatge, açò és, 80% de coure i 20% d'estany, que altres empreses oferien, el quilo de bronze ja fos, resultava més econòmic i la inscripció era gratuïta, cosa que en altres no.



    Volent-nos  assegurar de la qualitat del so vam creure convenient durant el mes de juliol de 1988, desplaçar-nos Francisco José Rico “Pallisa”, Francisco Berbegal “el Campechano” i jo, per a parlar personalment i mostrar un vídeo il·lustratiu de les nostres campanes als fonedors i aprofitar per a sentir algunes de les seues campanes. Va ser un encert perquè quan arribem a Santander tenien tres campanes noves acabades de traure del motle, les quals vam poder escoltar i comprovar que tenien una gran qualitat de so. Després de tornar a Castalla vaig proposar una reunió amb la comissió per a comptar-los i mostrar-los en vídeo la satisfactòria experiència tinguda amb els campaners Abel i Marcos Portilla.

     Després d'uns mesos de deliberació es firme el contracte i es va manar per correu,  indicant-me Abel Portilla, fonedor,  telefònicament que tenia algo de por amb esta campana perquè era d'un grandària més que considerable, per a ajustar-se amb el pes demanat de 1600 quilos perquè un mil·límetre de grossor en el motle podia suposar molts quilos de més o de menys, a la qual cosa jo li vaig respondre que no patira per això, que nosaltres, com ja li havíem comentat, el que buscàvem era una campana gran amb un to greu, per això era preferible que s'excedira que no arribara al pes. El que per a ell va suposar un gran alleugeriment.























     Junt amb la campana es va desplaçar fins a Castalla el germà d'Abel, o siga Marcos Portilla per a ajudar-nos en la seua col·locació, baixada de l'anterior, i recol·locació de la “Sant Roc”.Res més arribar a Castalla la portarem a la Cooperativa, lloc en què la descarregarem amb un bouet elevador de la indústria Ripay i a continuació vam procedir a pesar-la. El pes de la campana va ser de 1741 quilograms, sent estos els que a ell se li van abonar a 1.500 pts per quilo, va tindre un cost de 2.611.500 pts. pagant-se íntegrament per donatius populars i majoritariament anònims. La tasca de col·locació es va finalitzar el 26 de juliol de 1989.




























       Després de realitzar-li el seu primer volteig, que per cert el vaig fer manualment, ja que el motor i martell encara tardarem uns dies més a muntar-ho, vaig tornar a quedar decepcionat perquè encara que era un so preciós i molt potent no era la nota musical esperada, sent el to prou paregut al de la segona, a pesar d'emportar-se 637 quilos de diferència.

    
     El bronze té un pes de 1741 quilos més 815 quilos de fusta de la truja i 610 de ferratges té una suma de 
3166 quilos.