sábado, 17 de octubre de 2009

HISTORIA DE LES CAMPANES DE LA PARROQUIA

         


         Que tinga constància fins als nostres dies, huit han sigut les campanes col·locades a través dels segles en el campanar del nostre temple parroquial, açò sense comptar les refoses com a noves, de fer-ho la suma seria d'onze. Vaig a narrar-les de la més antiga a la més recent.












      1ª Campana: "BÀRBARA BONAVENTURA"

    Esta és la primera que es va col·locar i va ser exactament als 55 anys d'haver-se consagrat i començat el culte en la nova parròquia, açò es va fer en el mes de desembre de 1626, sent capellà rector D. Vicente Richard natural de Biar.

    Es desconeix què va succeir amb esta campana perquè no ha arribat fins als nostres dies, és de suposar que seria derrocada en alguna guerra.

    No té sentit pensar que durant estos 55 anys estiguera la nova Església sense campana i en canvi l'antiga, hui ermita, si la tinguera, per lògica alguna campana ja hauria de tindre des de la seua consagració.

                                          
                2ª Campana: "MARIA SEBASTIANA"


    Esta es va posar al novembre de 1690, és a dir 64 anys després de la primera, el rector que ho va tramitar i dur a terme esta obra era D. Antonio García, natural d'Olleria.

    Tampoc sabem que sort va poder tindre esta campana però es deduïx que desapareixeria junt amb la primera, també és totalment desconegut les seues dimensions i pesos.




                                    
                                         
          3ª Campana: “MARIA DE L'ASSUMPCIÓ”


      Es va fondre i  posar al campanar en el mes de setembre de 1739, sent rector el Dr. D. Cristóbal Ronda, natural de Callosa. Esta es va dedicar a l'Assumpció de la Mare de Déu, titular de la parròquia, i ha arribat fins als nostres dies després d'una llarga història.

      L'any 1830 es va refondre i la seua inscripció diu:

“MARIA DE LA ASUNCION ME LLAMO. ME REFUNDIERON EN 10  DE AGOSTO DE 1830 A EXPENSAS DEL DIFUNTO Dr. D. JERONIMO JOVER, CURA QUE FUE DE LA PARROQUIAL DE ESTA VILLA DE CASTALLA. RUEGUEN A DIOS POR SU ALMA”.

      Se li coneix popularment amb el sobrenom de “la mitjana”.

      Esta refosa es va realitzar en la mateixa ciutat de Castalla, en un xicotet carreró, que encara rep el nom de “Racó de la campana”  i on fins no fa molts anys quedaven utensilis d'esta operasió. No hi ha dades concretes sobre el motiu d'esta refosa però entre un d'estos dos  degué ser.
           
        1º Que la campana estiguera trencada, i per tal motiu la seua única solució era refondre-la.

       2º Que fóra per a engrandir-la, afegint-li bronze, i buscar així la nota que produïra l'acord musical perfecte entre la dejuni i major.
   
     En el mes d'agost de 1986 en la processó del patró de la ciutat, Sant Roc, esta campana es va clevillar. Després de passar les festes patronals de setembre, el  capellà regent D. Francisco Berbegal va donar els primers passos per a estudiar si hi havia alguna solució per a recuperar-la, per a això es va posar en contacte amb el centre d'investigació del ferro i l'acer de Madrid, rebent este la informació que podia haver-hi una solució de soldadura però que no en totes les campanes resultava, era un risc que havia de córrer. Intentant este per tots els mitjans salvar la campana accedix a això. Va rebre la informació de la conveniència d'esperar-se al següent estiu perquè la campana s'havia de calfar a 300 graus de temperatura i li eren perjudicials els canvis bruscos, alhora que calia analitzar el seu aliatge per a veure els elèctrodes per a la soldadura.

      A finals de Juliol del següent any, 1987, es baixa la campana i es porta a les indústries de Berjusa a Castalla, enfront del quartel de la guàrdia civil, on va començar “l'operació soldadura”. En els primers dies del mes d'agost d'eixe mateix any, es va tornar a col·locar la campana ja soldada en el seu lloc, i a continuació la vaig voltejar, comprovant tots els que allí estaven amb gran pesadesa, que no havia unit la soldadura i el so era pesim.






     En el mes de febrer del següent any 1988, es forma una junta amb membres amants de les nostres campanes i alguns de què ja van participar en “l'operació soldadura”, intentant buscar una solució per al problema. Per a això es van fer programes de televisió local, de ràdio i inclús  es va consultar al poble per a donar-li la millor solució possible. Les opcions que es van estudiar van ser tres:

        1ª Refondre-la i deixar-la tal qual era.

        2ª Refondre-la i afegir-li 1000 quilos de bronze.

        3ª Fondre una campana nova de 1600 quilos i guardar l'antiga com a peça de museu.

      Esta última va ser l'opció per la qual la majoria de la gent es va inclinar, per a no pedrer esta campana perquè es va considerar que formava part de la història de Castalla.





























      L'any 1989 es va pujar la nova campana Batejada amb el seu mateix nom, perquè era per a substituir-la, i  s'abaixe esta, guardant-la en un racó de la casa abadia on va permaneixer fins al mes de maig del 2002, data en què el rector D. Juan Carlos Ferri, natural del El Pinós, la va manar a  Alemanya, atraves de la empresa TECNICA I ARTESANIA 2001, per a aplicar-li un tipus de soldadura desconeguda a Espanya fins fa molt pocs anys, col·locant-se novament en el campanar en el mes de juliol d'eixe mateix any i havent recuperat el so original que tenia abans de la ruptura de 1986.

       Tota la vida agrairé ha este sacerdot el detall que va tindre amb mi, ja que després de la col·locació, en la que jo no vaig estar present perquè em trobava treballant, va donar orde als muntadors de Tecnica i Artesania 2001 que no la voltejaren, per que eixe primer volteig, segun ell, hauria de realitzar-ho jo. Va ser un volteig llarg i molt emotiu, el realitzarem entre els dos, i tots els presents vam poder comprovar amb gran satisfacció que havia recuperat el so.
      
       El bronze té un pes de 632 quilos que amb la trucha de fusta de 360 quilos  i 110 de ferratges sumen un total de 1102 quilos






    4ªCampana: “SANT  TOMAS I SANTA BÁRBARA”



       Es va fondre i va col·locar en el campanar l'any 1803 sent rector el Dr. D. Lluis Jerónimo Jover  natural d'Ibi. Esta campana és la més antiga que es conserva en este campanar sense haver patit cap refosa ni manipulació sobre el bronze, i la seua inscripció diu:

“SANTO TOMAS Y SANTA BARBARA PASCUAL,  AÑO  1803, SIENDO ALCALDE CAPITULAR D. JOSE BERNABEU CASTELLO. A EXPENSAS DEL COMUN”.

      Se li reconeix popularment amb el sobrenom de la “DEJUNI” perquè entre altres missions tenia la d'avisar els dies de dejuni. En l'actualitat este toc esta desaparegut.

       És molt freqüent trobar campanes dedicades Santa Bàrbara especialment en poblacions agrícoles, per ser l'advocada contra les inclemències del temps especialment les tempestes. Segurament se li posaria este nom per que els llauradors tirarien en falta l'anterior BÀRBARA BUENAVENTURA de1626.
L'altra dedicació provablement seria per que la gent recordava la visita de SANTO TOMAS DE VILLA NUEVA home molt piadós i bolcat amb els més necessitats, quan sent arquebisbe de València, diòcesi a què pertanyíem, es va hostatjar en l'antiga casa abadia situada en la plaça a què també se li va posar el seu nom i que ha arribat quasi fins als nostres dies. També existia un mural de taulellets just al costat de la finestra per la qual va aguaitar i va dirigir la paraula al poble allí congregat.       
        

       Té un pes de 340 quilos de bronze que junt amb els 200 de fusta del contrapes i als 65 de ferratges suma 605 quilos
                      



                   5ª Campana: “SANT ROC”



     Es va fondre el 9 d'octubre de 1807 i es va col·locar eixe mateix mes, la seua inscripció Deia:

“SAN ROQUE PATRON DE ESTA VILLA DE CASTALLA, A EXPENSAS DEL COMUN AÑO 1807”.

    El seu pes era de 1149 quilos i era coneguda amb el sobrenom de “campana major”, tenint una tonalitat molt greu. El capellà que ho va tramitar va ser D Lluis Jerónimo Jover, natural d'Ibi. Esta campana, segurament haurà sigut la més apreciada pels habitants de Castalla, precisament per eixa tonalitat tan greu i dolç a l'orella.

   El dia 26 de març de 1978, diumenge de Pasqua de Resurrecció, en la Baixada de la patrona a la parròquia, en la Processó del encontre, esta campana es va clevillar. El 10 d'abril del mateix any, el rector D. Toribi Sellés  va manar una carta a les indústries de Salvador Manclús,  especialistes en campanes, preguntant si hi havia alguna solució, el 15 del mateix li contesta dient-li que només existia la possibilitat de refondre-la.

   Després de comunicar el problema al poble, es van oferir voluntaris per a la tasca de baixar-la, dur-la a València, portar-la i col·locar-la, l'associació de camioners de Castalla, sufragant el gasto de la grua Ferri “Ramper”. Van començar la tasca el dia 13 de maig a les 4 de la vesprada; després de doblegar-se el plumí de la grua i començar a enfosquir, van desistir per no poder traure-la, ja que els eixos de la trucha s'havien quedat encasquetats contra la paret. Es va reprendre l'operació el diumenge 21 del mateix a les 9 del matí, desmuntant esta vegada part del contrapés per a traure-la per peces, i així van aconseguir a les 10,45 tindre-la ja dins del camió de “Pitarch”, qui l'endemà, dilluns, la va portar a València.

   Es va refondre el 7 de juliol de 1978 i per una confusió entre el rector i el fonedor no es va posar la inscripció que la campana tenia, dient només en l'actualitat: “REFUNDIDA EN 1978, SIENDO CURA PARROCO D.TORIBIO SELLES”,  segons el mateix capellà em va manifestar, ell creia que  esta inscripció s'afegiria a l'original que la campana tenia des de la seua fosa, indicant per descomptat a qui estava dedicada “Sant Roc” i la població “Castalla”.

   Es va col·locar el dissabte 26 d'agost, i el seu primer volteig ho realitze a les 9,15 hores, anunciant a Joan Pau I que eixa mateixa vesprada va ser triat papa. Al sentir-la, tots els que allí estàvem i molta gent que va acudir, quedem prou decebuts, perquè el seu so era menys dolç a l'orella i menys greu que abans de la refosa. L'endemà, diumenge, em va demanar D Toribi que realitzara un volteig amb esta campana sols, després de cada missa, en honor als contribuents que l'estaven sufragant.

   Va costar la refosa 145.125 pessetes més 2400 que es van pagar a “Ramper”, i recaptant el rector 267.900 pessetes i destinant les 120.375 restants per a restaurar les capelles laterals de l'ermita.

    En l'actualitat, com ja he mencionat abans, té un to menys greu i una pèrdua de pes de 53 quilos, respecte a abans de la seua refosa.

El bronze té un pes de 1104 quilos, units als 660 quilos de fusta de la trucha i 185 de ferratges té una suma de 1949 quilos.



            
6ªCampana:“JOSEFA MARIA, JOSE I SANT ROC“




     Com no es va guardar en cap document es desconeix l'any del seu fosa i col·locació, la qual cosa si consta és l'any de la seua ruptura 1901 i a qui estava dedicada:

“JOSEFA MARIA, JOSE Y SAN ROQUE”.

Es va refondre eixe mateix any 1901 y el capellà que ho va gestionar va ser D. Antonio Calvo Giner d'Albaida, corrent els gastos a càrrec del M.I. Ajuntament y posant este la condició que a partir d'eixe moment passaria a ser de la seua propietat. Se li va conservar la inscripció que tenia i se li va afegir la data de la seua refosa.  Es van comprometre els fonedors, senyors Roses d'Adzaneta, a refondre-la tantes vegades com fóra necessari perquè la campana donara el to exacte respecte a l'acord musical existent en les campanes de la torre i en concret hauria de ser l'octava de la major “Sant Roc”.

   El seu pes era de 153 quilos, com se li va afegir bronze per les minves que solen existir en la fosa, va pesar després 165 quilos.

   Es va organitzar una gran festa el dia de la seua benedicció i col·locació, acudint inclús per a l'esdeveniment la banda musical d'Onil.

   Esta campana no ha arribat fins als nostres dies, perquè l'any 1936 va ser derrocada del campanar per a fondre-la en material bèl·lic.

             

                

           7ª Campana: “PURÍSSIMA CONCEPCIÓ”



     Esta campana és la xicoteta de les existents en l'actualitat en el campanar, va ser fosa pel rector D. Toribi Sellés per a substituir a l'anterior, perquè s'havia quedat un buit en la torre. La seua inscripció diu: 

“PURÍSIMA CONCEPCIÓN, CASTALLA 1943”.

     Tenint un pes en l'actualitat 25 quilos menor que la  precedent.

    Segons em va comptar Octavio el sagristà i va ratificar despres D. Toribi, res més col·locar la  en el campanar es van revestir els dos per a l'ocasió  i a continuació van pujar per a, no sols beneir-la, sinó  batejar-la i inclús ungint-la amb els olis sagrats.

El bronze té un pes de 140 quilos més 75 de la fusta de la trucha i 30 de ferratges,  en total té una suma de 245 quilos.



                           



                          8ª Campana: “L'ASSUMPCIÓ” 










    Esta és la més recent de les existents, es va fondre l'any 1989 per a substituir a “la mitjana”, abans anomenada en el tercer lloc, per trobar-se badá i en eixes dates sense possibilitat de soldadura ni una altra solució. Per este motiu va conservar el nom de l'anterior, perquè es va fondre per a substituir-la. La seua inscripció diu:

“MARIA DE LA ASUNCION ME LLAMO, ME FUNDIERON EL 3 DE MAYO DE 1989 EN SUSTITUCION DE LA ANTERIOR QUE SE FUNDIO EN 1739 Y REFUNDIO EN 1830. SIENDO CURA DE LA PARROQUIA DE ESTA CIUDAD DE CASTALLA D. LUIS CERDA. A EXPENSAS DE LA COMUNIDAD”.

    Per a la fosa d'esta campana, intentarem per tots els mitjans buscar la millor solució possible i satisfir l'enyorança existent en el poble per la falta de la tonalitat greu que faltava en el campanar, després de la refosa de la campana “Sant Roc”. Per a això vaig buscar un grup de persones que tingueren il·lusió i interés per a portar a bon terme esta obra. Més tard, este grup de persones presidit pel capellà D. Lluis Cerdá formaria la comissió de la campana, i van ser les persones següents:




                 Emilio Bernabeu
    
                 Antonio Berbegal
      
                 Francisco Antón
     
                 Idelfonso Verdú
     
                 Rubén Palacios
      
                 Francisco José Rico
      
                 Juan Carlos Candela




      Després de preguntar opinions a tot el poble de la solució que s'havia de donar a l'arreglament de la campana rota, la immensa majoria es va inclinar per esta opció de fer una nova més gran, buscant com he mencionat eixe to més greu.




      El següent pas que vam donar va ser demanar pressupost a unes quantes fàbriques de campanes per a veure quina d'elles ens convencia més. Després de tantejar-los en diverses reunions ens  desidirem a encomanar-li-la a la empresa de Santander Hnos Portilla pels motius següents:

















    








            1 Era una empresa de diverses generacions de campaners i e'ns assegurava que les fonien com des d'antic s'havia fet, d'una forma artesanal.

            2 Amb el mateix aliatge, açò és, 80% de coure i 20% d'estany, que altres empreses oferien, el quilo de bronze ja fos, resultava més econòmic i la inscripció era gratuïta, cosa que en altres no.



    Volent-nos  assegurar de la qualitat del so vam creure convenient durant el mes de juliol de 1988, desplaçar-nos Francisco José Rico “Pallisa”, Francisco Berbegal “el Campechano” i jo, per a parlar personalment i mostrar un vídeo il·lustratiu de les nostres campanes als fonedors i aprofitar per a sentir algunes de les seues campanes. Va ser un encert perquè quan arribem a Santander tenien tres campanes noves acabades de traure del motle, les quals vam poder escoltar i comprovar que tenien una gran qualitat de so. Després de tornar a Castalla vaig proposar una reunió amb la comissió per a comptar-los i mostrar-los en vídeo la satisfactòria experiència tinguda amb els campaners Abel i Marcos Portilla.

     Després d'uns mesos de deliberació es firme el contracte i es va manar per correu,  indicant-me Abel Portilla, fonedor,  telefònicament que tenia algo de por amb esta campana perquè era d'un grandària més que considerable, per a ajustar-se amb el pes demanat de 1600 quilos perquè un mil·límetre de grossor en el motle podia suposar molts quilos de més o de menys, a la qual cosa jo li vaig respondre que no patira per això, que nosaltres, com ja li havíem comentat, el que buscàvem era una campana gran amb un to greu, per això era preferible que s'excedira que no arribara al pes. El que per a ell va suposar un gran alleugeriment.























     Junt amb la campana es va desplaçar fins a Castalla el germà d'Abel, o siga Marcos Portilla per a ajudar-nos en la seua col·locació, baixada de l'anterior, i recol·locació de la “Sant Roc”.Res més arribar a Castalla la portarem a la Cooperativa, lloc en què la descarregarem amb un bouet elevador de la indústria Ripay i acontinuació vam procedir a pesar-la. El pes de la campana va ser de 1741 quilograms, sent estos els que a ell se li van abonar a 1.500 pts per quilo, va tindre un cost de 2.611.500 pts. paganse integramen per donatius populars i majoritariament anonims. La tasca de col-locasió es va finalitzar el 26 de juliol de 1989.




























       Després de realitzar-li el seu primer volteig, que per cert se'l vaig fer manualment, ja que el motor i martell encara tardarem uns dies mes a muntar-se'l, vaig tornar a quedar decepcionat perquè encara que era un so preciós i molt potent no era la nota musical esperada, sent el to prou paregut al de la segona, a pesar d'emportar-se 637 quilos de diferència.

    
     El bronze té un pes de 1741 quilos més 815 quilos de fusta de la trucha i 610 de ferratges té una suma de 
3166 quilos.