domingo, 31 de enero de 2010

REFORMES DE L' ELECTRIFICACIO

                              



           
                        Com sol succeir en la vida, el pas dels anys va ocasionant deteriorament en tot i lògicament en estos mecanismes que estan exposats a la intempèrie i amb un ús molt freqüent també. Pels anys 1979 -80, esta mecanització ja començava a donar alguns problemes, uns elèctrics i altres mecànics, vaig a continuació a narrar-los comptant també els solucions que intentava donar-los:






 TRANSMISSIO PER CORRETGES







 TRANSMISSIO PER CADENA










       1r  Les corretges de transmissió per a la rotació tenien una junta o abraçadora metàl·lica per a unir-la en la seua col·locació, ja que resultava complicadísim alçar les campanes en alt per a col·locarse-les d'una peça. Per eixa junta, la corretja solia trencar-se, ja que si les deixava poc tenses esvaraven i el motor no aconseguia alçar la campana, i si al contrari les tensava fortament la campana arrancava molt bé però en canvi les corretges tenien la vida molt curta perquè solia trencar per la dita unió. Açò m'emportava de cap perquè contínuament havia d'estar reparant estes corretges, principalment en les campanes més grans.  Un dia li vaig comentar esta situació al meu amic Rubén Palacios, qui em va dir el següent: “Mesura les corretges i demana-les noves d'una peça, el dissabte a la vesprada ens veiem en el campanar, jo portaré diversos gats hidràulics, alçarem les campanes en alt i les col·locarem d'una peça sense unió i voras com se t'acaben els problemes.” Jo li vaig manifestar els meu temor pel gran pes que havíem d'alçar i el ajustat de l'espai per al treball, però ell em va respondre que calia fer-ho així, encara que ens costara però que era l'única manera de solucionar el problema. El primer dissabte del mes de maig, les vam posar, i va resultar ser un gran encert, acabant verdaderament amb este problema, encara que la veritat és que ens emportem un gran esglai, perquè quan estàvem en la campana “dejuni”, va esvarar un dels gats i quasi ens cau esta damunt, gràcies que l'eix va donar contra l'ixent d'una pedra i va caure el coixinet sobre el seu assent. D'esta manera, aconseguirem no tindre més problemes en diversos anys.
A partir de l'any 1989 substituïm a les dos campanes majors esta transmissió de corretges per cadenes amb pinyons dentats, ja que amb este sistema s'aconseguia que sense haver de tensar excessivament no esvarara perquè el pinyó d'atac engranava amb la cadena.










                      
                                             CUADRO DE MANIOBRES FET EN 1981


    




             2n  L'any 1981, el quadro de comandaments situat en la sagristia, per la ruptura d'uns dels pulsadors, va patir un xicotet curtcircuit que el deixe pràcticament sense servici. Com estaven prop les festes patronals de setembre em vaig decidir ràpidament a fabricar un nou per a eixir del pas. Vaig voler fer-ho més automàtic que l'anterior de Manclús, ja que este quadro necessitava per obligació que una persona haguera d'accionar-lo, el nombre de pulsacions que es donaven s'obtenien de campanades, o si es posava al vol així estava fins que tornaves per a parar-la. A conseqüències de l'escàs marge de temps, ho vaig fer prou semblant, amb la diferència que ja realitzava els tres tocs a missa ell només, i quan es voltejaven, transcorregut el temps preestablit ja paraven soles. Em quede amb el convenciment que havia d'haver-ho fet més automàtic, i transcorregut poc de temps, vaig seguir amb esta tasca.










                                              PANEL DE CONTACTORS FET EN 1982


   







         3r  El quadro de contactors, amb els seus 18 anys d'antiguitat, també em donava algun maldecap, almenys el referent als electroimants dels martells. La gran quantitat de maniobres que realitzen estos contactors van desgastant els borns dels contactes i havia de llimar-se'ls amb prou freqüència. Comentant açò amb el meu amic Lluis Sala Lluna em va indicar que estos contactors eren ja molt antics i que els que es fabricaren ara eren més resistents per a la realització de tantes maniobres. Es va oferir voluntari perquè entre els dos i a l'acabar la jornada laboral fabricar un nou, més modern i pràctic. Així ho vam fer, i he de manifestar que va ser tot un encert, ja que este quadro de contactors ha estat operatiu fins a la restauració de l'any 2002, sense donar cap problema, exceptuant el contactor del martell que dóna les hores que vaig haver de canviar-se'l  l'any 1992.









           

        CUADRO DE MANIOBRA FET EN 1984-85







                4t   En l'hivern de 1984, ja amb més tranquil·litat em vaig decidir a fabricar un quadro de maniobres nou, més bonic, còmode de manejar i pràctic que poguera realitzar tot tipus de tocs programats, sense tindre necessitat acudir fins a ell per a realitzar-los. Em va portar prou de temps fer-ho, perquè havia de fabricar un mecanisme per a cada tipus de toc, igual que el tauler del panell, amb els seus pulsadors, interruptors, pilots indicadors i programaor.




 MECANISME PER AL TOC DE L'ANGELUS







 MECANISME PER A VOLTEIG GENERAL




    

      
    

        (Sistemes prou precaris pero funsionals y practics)


       Ho vaig muntar sense tindre-lo acabat per a la festivitat de l'Assumpció de 1985, i vaig pensar que com en eixe dia celebrava D. Toribi Sellés  el 42 aniversari de la seua arribada a Castalla i les seues bodes d'or sacerdotals, este seria el meu regal. No el va arribar a veure, perquè eixe mateix dia va morir, com no estava acabat, tots els tocs a difunts vaig haver de fer-los a mà i amb les cordes, ja que precisament este era un dels mecanismes que vaig acabar en les següents setmanes, concretament per a  festes de moros i cristians. Ho vaig inaugurar el dia 14 d'agost, en els voltejos  de la vespra de l'Assumpció, i per a mi va ser un gran motiu de gran satisfacció personal, el comprovar que estant pel carrer, les campanes funcionaven a l'hora exacta com si estiguera personalment accionant-les. L'any 1997, com la tecnologia avança ràpidament, decidim substituir els mecanismes fabricats per mi per una autòmat electrònic, programat i muntat per l'empresa “INELCO” de Castalla i respectant el tauler del quadro de maniobres i el programador fet per mi.  Este aparell ha estat funcionant així fins que l'any 2002 que aconseguim recuperar la campana “mitjana” soldanla i com este quadro estava dissenyat per a quatre campanes era inservible perquè  ha partir d'este moment ja hi havia cinc, per eixe motiu es va substituir per un ordinador muntat per l'empresa “Tècnica i Artesania 2001”.





 

AUTOMATA MUNTAT PER "INELCO" EN 1997



.

jueves, 7 de enero de 2010

1ª ELECTRIFICACIÓ DE LES CAMPANES DE LA PARROQUIA


























             Amb el pas dels anys en algunes poblacions, no així a Castalla,  es van anar abandonant molts dels tocs tradicionals pel problema que suposava econòmic i personal , ja que per a molts d'estos tocs havien d'acudir diverses persones i realitzar grans esforços físics, al ser campanes d'un grandària considerable. Gràcies a les electrificacions que per estos anys començaven a instal·lar-se en alguns campanars, s'aconseguia evitar que açò succeïra, ja que una sola persona podia realitzar tot tipus de tocs, sense cap esforç físic, cosa que al mateix temps resultava molt econòmic, perquè no calia pagar a cinc o sis persones que feien falta per a realitzar un volteig general. Com a exemple dir, que concretament a Castalla en les festes patronals de setembre per a realitzar tots els tocs es necessitaven quatre o cinc persones durant quasi tot el dia, dalt en el campanar, perquè els voltejos comencen a la huit del matí i finalitzen a l'acabar les processons sobre les dotze o l'una de la matinada, també per a realitzar els tocs de l'àngelus o senyals a difunts calia acudir tres vegades al dia, a banda dels tocs ordinaris, la qual cosa suposava un cost elevat. Com la parròquia sols no podia fer front a estos gastos rebia ajudes del M. I. Ajuntament i de la Comissió de Festes. Cal agrair la total dedicació que el tio Pascual Bordera i els seus fills van tindre com a campaners, fins l'any 1964, ja que gràcies a ells molts tocs han arribat als nostres dies.









            Per eixos motius, en el mes de juny de 1964 es va interessar el llavors rector D. Toribi Selles per l'electrificació de les campanes de l'Església, va procedir a demanar consell a diversos companys sacerdots que les havien electrificat recentment per a veure quina empresa oferia més qualitat en els mecanismes. Pareix que tots els consells s'inclinaven per l'empresa de Salvador Manclús de València, en eixe mateix mes es va posar en contacte amb esta empresa per a demanar pressupost. A continuació rep una notificació demanant-li mesures del diàmetre de boca i altura de cada campana i així poder tindre una referència aproximada dels pesos de cada una dels què pretenia electrificar, ja que en funció al pes seria la grandària de la trucha, quantitat de corretges, potència de motors i grandària dels martells amb els seus electroimants. El dia 17 del mateix mes rep la contestació per part de Salvador Manclús en el que s'especifica costarien el següent:





    La major: ...………….……….... 44.900 pts.



    La mitjana: ...……………… ..... 32.400 pts.



    La dejuni: ...………………….... 26.400 pts.



    La xicoteta: ...………………..... 20.550 pts.



    Retirador martell rellotge: .........7.000 pts.



    Total: .....……………………... 131.250 pts.



             Este és el preu dels mecanismes, jous i mà d'obra, a banda calia afegir el cablejat de tota la instal·lació elèctrica incloent el canvi de comptador per uns trifàsic, tota la col·laboració per part d'un ferrer que necessitara el tècnic i els treballs d'obra que quedaria exclòs de l'anterior pressupost i sent a càrrec de la parròquia.


             La part del cablejat elèctric va ser ejecuta per el electriciste Francisco Antón .
  
             Les treballs d'obra les va realitzar el contratista d'obres Eugenio Bellot.




                                                                 GASTOS OBRER

            Estos preus, per aquelles dates resultaven un cost molt gran i no volent-se aventurar el capellà massa va procedir a electrificar només la mitjana, que era la campana de mes batalla, com a prova i així poder-se assegurar del bon funcionament d'estos mecanismes abans de procedir a l'electrificació de les altres tres.





  DETALL

  DE LES TRUCHES

  DE FERRO






















             El 27 d'agost de 1964 es va posar per primera vegada una campana al vol elèctricament a Castalla. Al sentirla, molts veins acudiren, sobre tot gent major, perque els costava de creure que la campana funcionara sense la má del home. Com a anècdota comentar que en eixe any en les festes patronals de setembre funcionava elèctricament només la mitjana, funcionant les altres tres com sempre havia sigut, manualment amb les cordes.






(Foto curiosa en un colom damunt de la trucha i la figuera).














  ( DETALL DEL MOTOR I TRANSMISIO A LA TRUCHA PER CORRETGES)



            Segons va manifestar el propi D. Toribi van quedar meravellats del pràctics i còmodes que resultaven els tocs i voltejos amb esta campana en comparació amb les altres, a pesar que el jou espatlava en part el so de la campana per ser metàl·lic i transmetre la vibració del bronze.





            El principal motiu pel qual s'havien de substituir obligatòriament els antics jous de fusta pels nous metàl·lics era degut al fet que el tipus de motors que llavors existien eren els trifàsics d'ús industrial juns a un redutor per sinfi. Estos motors en tan sols un segon ja funcionaven a 1350 revolucions per minut; açò implica que la campana en tan sols un segon ja voltejava al ritme que havia de voltejar, no podent suportar els antics jous de fusta esta arrancada tan brutal, trencant per això la fusta. Açò trencava també l'estètica de les tradicionals campanes valencianes i espatlava en part el so, però era l'única forma de poder posar-la al vol sense ruptures. Quan es porten a mà, comencen balancejant la campana, en ambdós sentits, lentament diverses vegades, pillant vol fins a aconseguir donar la volta sencera, no sent possible fervo aixina, com ja he mencionat, en el tipus de mecanisme que existia en estos anys.


































               (DETALL DELS MARTELLS I ELECTROIMANS)
















           Ràpidament, en el mes d'octubre, va procedir a posar-se novament en contacte el capellà amb Salvador Manclús, per a demanar-li que procedira a l'electrificació d'altres dos campanes, la major i la dejuni, quedant pendent només la xicoteta que es va electrificar al maig de 1965. Va tardar diversos anys D. Toribi a arreplegar el total dels gastos, concretament va concloure en 1.970.








           


             Els donatius que consten del M.I. Ajuntament i Comissió de festes no són tals donatius per a l'electrificació, si no que són l'ajuda que estes entitats van continuar donant per a remunerar els campaners i que el Rector destinava per a costejar els mecanismes. Estes ajudes van deixar de realiçar-se a principis dels 80, sent tots els gastos de manteniment a càrrec de la parròquia.




    La suma total d'esta electrificació incloent tots els gastos va ser de 172.029 ptes.






.