lunes, 11 de octubre de 2010

RUPTURA DEL BATALL DE LA CAMPANA MAJOR

                                     4 de setembre de 2010
                          
   


  
      I batallan batallan……….. Va succeir el que havia de succeir; es va trencar.






      Precisament este estiu estava comentant la resistència d'estos batalls de l'empresa Tècnica i Artesania, sense patir cap ruptura des que es van muntar nous en el 2002.


       Hi ha moltes opinions com ha de ser o no ser un batall perquè tinga més resistència en el colpejament. Uns opinen que han de ser més grossos, altres en canvi que més fins perquè suporten millor la vibració del colp; uns que deuen ser de ferro i altres que de fusta per a no transmetre la vibració; hi ha per a tots els gustos.


       Des de la meua experiència personal i amb més de 35 anys ficat en el tema, vull constatar que són diversos tipus els que he provat, uns de Salvador Manclús, altres dels germans Portell, altres de Tècnica i Artesania 2002 i alguns de fabricació pròpia, sense que cap d'ells haja superat els dos o tres anys de vida sense ruptures exceptuant estos de Tècnica i Artesania que han arribat a botar els 8 anys, sempre referint-me a  les campanes grans, ja que en les xicotetes és una altra història, resistixen moltíssim més.




      En un altre apartat, em ficaré més de ple i aniré narrant els distints tipus i formats de batalls per ser una peça de vital importància, tant en la duració de la campana com en la seua sonoritat.


       Com estava mencionant el dia 4 de setembre, últim dia de les festes patronals a la Mare de Déu de la Soledad Gloriosa, en el volteig de les 8'30 h. per a la recepció de les autoritats i inici de la processó, vaig percebre que el so de la campana major “María de l'Assumpció” no donava un colp net, sinó més be difús, la qual cosa em va fer pensar que algo estrany li succeïa al batall i em vaig decidir ràpidament a pujar per a revisar-lo.




       Res més arribar em vaig adonar que efectivament, un de les banyes del batall que servixen per al seu lligam estava trencat, per això este penjava decantat i articulava a lo loco per tindre només lligam en un lateral

.
      Com era ja l'hora de la processó i no tenint temps per a canviar-lo per un dels antics, mentres reparava este, i després d'informar el senyor rector D. Salvadors Valls, decidim deixar esta campana parada per a evitar danys majors.


     Com esta campana fins al 2 de novembre, dia de tots els fidels difunts no és utilitzada amb el batall sinó amb l'electre-maça que té lateral, ens prenem amb algo de calma la seua reparació.






       El dia 15 de setembre pugem per a llevar-lo el meu fill Juan Carlos, el meu amic Fran i jo, i a continuació portar-lo al taller per a reparar-lo soldant-lo.










      El dia 29 del matix tenint un estona lliure després de finalitzar la jornada laboral, em vaig decidir a efectuar-li la reparació, realitzant-la de la manera següent:



              1r Amb una radial i disc de tall li vaig traure punta als dos extrems de la ruptura com si de dos llapis es tractara.



              2n Vaig omplir tot el clavill fins a deixar-la en el seu grossària normal.



               3r Amb disc de polir li vaig repassar tota la soldadura per a evitar que haguera asprors que pogueren tallar la corda d'amarrament.



           4t Donar-li una nova capa de pintura oxifer negra per a evitar la corrosió del  ferro, oferint-se voluntari per a pintar-lo el meu company Lluis.









      I per fi, el dia 6 de octubre ens vam disposar a muntar-lo novament en el seu lloc, que no és un altre que l'interior de la campana, subjectant-lo amb la corda d'amarrament i el cable d'acer de seguretat per a evitar la seua caiguda en cas de ruptura o desgast de la dita corda.































       Per a finalitzar este apartat, vull donar les gràcies a l'empresa “LEAL”, en la que treballe i als seus propietaris Paco, Manolo, Carlos i Lluis en els que sempre he trobat i trobe totes les facilitats en el que puga necessitar per a la realització d'estes tasques de reparació i manteniment de les campanes, sent els materials que  utilitze regalats sempre per ells, així com als meus companys els que sempre han tingut una actitud de total disponibilitat i ajuda per a la realització d'estes i altres tasques.


domingo, 3 de octubre de 2010

TASCA DE MANTENIMENT DE LES CAMPANES




           

       El dia 21 d'agost d'este  2010, tal com solem fer tots els anys, ens decidim a fer el manteniment de les campanes. Com en esta ocasió no érem molts, pensem en matinar a veure si ens donava temps a realitzar-se'l a les 5 campanes.





      Ens reunim a les 7 h. del matí, Oscar, Fran i jo, sense oblidar el nou fitxatge que va ser el fill de Fran, Kiko, que amb tan sols 12 anys, allí estava disposat al que fera falta i amb molta il·lusió.

                                                  


















       Pugem el xicotet equip al campanar i la primera tasca que desenrotllem va ser muntar el andamiatge per a tindre accés a la campana "xicoteta" per trobar-se elevada sobre “la dejuni” a continuació la col·loquem boca per amunt i vam procedir a apretarli-li tots els tornillos i tuerques, revisem l'estat de les cordes que lliguen el batall i tambe la cadena del motor per a volteig, enguany decidim no pintar els ferros ni envernissar la fusta perquè es trobava en bon estat per realitzar-ho en anys anteriors, després d'acabar amb esta campana desmuntem el andamiatge i vam ferles totes progressivament de menor a major com he mencionat sense el andamiatge perquè estes quatre ja s'alcansen bé.







      Al voltant de les 9h. Del matí i quan estàvem començant amb la mitjana ens ve un nou reforç, Tomás, que ve amb moltes ganes i donant-nos un gran espenta.



       Sobre les 10 del matí ens assistix un dubte, esmorzem o no esmorzem,  la veritat és que ja estàvem tots amb fam i amb ganes de fer un alto en el camí, però Oscar va proposar que no ens n'anarem perquè cabia la possibilitat d'acabar-les al migdia i no tornar a la vesprada.



       Sobre les 11 del matí, una telefonada ens trenca els esquemes, Tomás havia d'absentar-se, tornant-nos a plantejar deixar alguna de les grans per a la vesprada.



       No havia passat mitja hora i nou reforç, Marcos i la seua família que venien a ajudar-nos en el que pogueren, al voltant de les 14 h. Ja teníem les 5 campanes, amb tots els seus tornillos i tuerques apretades, els batalls revisats i les cadenes tensades i ajustades per als voltejos de les pròximes festes patronals




       Com no podia faltar a l'acabar ens en vam anar a prendre'ns unes cerveses per a celebrar que teníem la tasca conclosa i les campanes en perfecte estat.





.