sábado, 20 de noviembre de 2010

PRIMERA SOLDAURA DE LA MITJANA - MARIA DE LA ASSUMPSIO-






MITJANA 



1986-7



       Encara que ja vaig narrar a grossa manera esta soldadura en l'apartat de la història d'esta campana, vaig a desglossar-ho més al detall; com i en quines dates va succeir.






     Des del 9 d'octubre de 1985 fins al 14 d'agost de 1986, l'Església Parroquial es trobava tancada al culte per estar realitzant-se-li  les obres de restauració, per eixe motiu tots els actes de culte es van traslladar a l'Església del convent dels Mínims  exercint esta com a parròquia, igual que els itineraris de les processons es van veure desplaçats a la contornada de la dita Església.




                                                                 




         La inauguració de les obres de la parròquia es va realitzar el dijous 14 d'agost d'eixe 1986, vespra de la titular de la parròquia nostra Senyora de l'Assumpció en cos i ànima als cels, amb el trasllat en solemne processó del  Santíssim Sacrament baix pal·li des del convent fins esta.








     Per estos motius es va decidir avançar la processó del Patró Sant Roc al diumenge dia 10 d'agost, com he mencionat abans amb l'itinerari invertit, eixint des del convent, plaça l'Hostal, carrer Major, plaça Església, carrer del mig, placeta dels Casinos i tornada al convent.






     Eixe dia estava jo voltejant les campanes de l'Església per a esta processó, trobant-me sols en ella, per estar finalitzant-se les obres, quan vaig veure acostar-se la processó, vaig procedir a realitzar els voltejos processionals de costum i el solemne al pas de la imatge del Patró per la plaça de l'Església.





     Després del pas de la processó, entre per a anar parant les campanes i en eixe moment es va dirigir a mi l'organista D. Emilio Valdés i va començar a parlar-me sobre la finalització de les obres i com havia de bonica quedat l'Església després de la neteja de les pedres i la seua restauració.






     Mentres parlàvem, ens dirigim a la sagristia per a anar parant les campanes, sense percebre jo cap canvi en el so de la mitjana, tal vegada per trobar-me  en plena conversació amb l'organista, encara que sempre he tingut clar que va ser este el punt exacte en què la campana es va trencar. Després de parar-les me'n vaig anar al convent per a l'arribada del patró.




     El dimarts 12 d'eixe mateix mes i any es va connectar la nova instal·lació elèctrica, modificant-se inclús el comptador.






































     Al ser este comptador trifàsic, vaig pensar que si s'havia invertit alguna de les fases, les campanes rodarien en sentit contrari, ja que ací a Castalla el costum és que comencen agranant cap a fora.





































    Li vaig demanar al capellà regent D. Francisco Berbegal (Paco el campechano) que observara el sentit de gir mentres jo l'accionava per a donar-li un parell de voltes o tres.
















   Quan ho vaig fer i la vaig sentir, em vaig quedar enormement sorprés, ja que curiosament, vaig decidir fer esta prova amb esta campana i percebent un pèssim so.







































       La primera cosa que em va vindre a la ment és que es tractaria d'una ruptura del batall i ràpidament em vaig decidir a pujar al campanar per a llevar-lo i reparar-lo i tindre-lo llest per al 14 d'agost, en eixe moment em vaig trobar amb el capellà qui venia per a indicar-me que la rotació si era al revés i coincidint amb mi que havia de tindre el batall trencat per la seua mala sonoritat.





















     Per això, el primer pas que doní va ser invertir les fases de l'entrada de corrent perquè la rotació fóra com sempre havia sigut i a continuació vaig pujar al campanar per a llevar el batall, quedant-me més estranyat encara perquè el tenia en perfecte estat, la qual cosa em va fer presagiar el pitjor, podia tractar-se de la ruptura de la campana.















     La vaig revisar detingudament i no li vaig veure absolutament res, per això vaig pensar a tornar-la a voltejar novament des de dalt, tenint presència visual amb ella i efectivament després de donar la segona volta vaig percebre que tenia un xicotet clavill de no més de 10 centímetres i d'un grossor com d'un cabell, la paré immediatament, caientme en eixe precís instant el món als peus perquè em va vindre al cap com va resultar de desastrós quan li va succeir el mateix a la campana major, uns anys abans.








     Tot seguit vaig procedir a baixar i comentar-li la situació al capellà i decidim en un principi no voltejar-la més fins a decidir què fer amb ella.





     Per eixe motiu eixe 14 d'agost de 1986, en l'arribada del Santíssim Sacrament i inauguració de la restauració de la parròquia, esta campana no la voltege ni tampoc en les següents festes patronals del 1 al 4 de setembre.






     Durant eixos dies va ser moltíssima la gent que es va interessar per l'estat d'esta campana, per ser molt apreciada la seua sonoritat i tindre encara molt present el mal resultat que va donar la refosa de la campana major.





     Durant estos dies vaig fer un seguiment quasi diàriament del clavill per a veure la seua evolució, observant que encara que molt lentament continuava creixent cap amunt, ja que encara que no la voltejàrem, l'electre  maça que té en un lateral, si que seguíem utilitzant-la.





     Després de comentar això de l'evolució del clavill amb Rubén Palacios, ens decidim el divendres 19 de setembre a pujar per a realitzar-li un taladre de 10 mil·límetres de grossor i a penes a uns dos centímetres d'on acabava el clavill, pensant que encara que continuara creixent a l'arribar al forat del taladre es detindria i afortunadament va ser açò el que va succeir.





     La vaig continuar utilitzant en repicament durant el següent any sense que el clavill traspassara el taladre efectuat, pero aixo sí, sense boltejarla.





     Durant este mateix mes de setembre, el capellà regent D. Francisco Berbegal es va posar a en contacte amb un cosí seu, que treballava en el centre d'investigació del ferro i l'acer de Madrid perquè  l'assessorara que es podria fer per a recuperar la campana, este, tot cal dir-ho, va posar un gran interés i desinteressadament va vindre per a veure i gestionar tot el procediment que s'ha de seguir per a aplicar-li una tècnica de soldadura, per a intentar per tots els mitjans no perdre esta meravillosa campana.







      La primera cosa que ens va indicar era que deuríem d'esperar al pròxim estiu perquè entre altres coses calia posar-la a 300 graus de temperatura i en estos bronzes és de vital importància el revingut per a la seua sonoritat. Sent-li molt perjudicials els canvis extrems de temperatura.





       La segona cosa va ser que férem una xicoteta mossa amb uns grams del metall de la campana per a analitzar exactament el seu aliatge per a l'adquisició dels elèctrodes per a la soldadura i en el cas de no trobar-los semblants fabricar-los exprocés





     El dimecres 22 de juliol de 1987, a les 5 de la vesprada,  van vindre dos grues, una de gran tonatge de l'empresa Grues Catalá d'Alcoi per a la seua baixada del campanar i una altra de l'empresa Grues Vidal  i Gisbert d'Ibi per al seu trasllat i descàrrega en el local preparat per a la seua soldadura en l'empresa Berjusa a Castalla.








     L'endemà vam procedir a sanejar el clavill per a poder introduir l'elèctrode per a la seua soldadura i açò va ser per al meu entendre el primer gran error, perquè es va realitzar amb l'autògena, tallant esta amb gran facilitat el metall però obrint al mateix temps moltes xicotetes fissures, una vegada obert el tall, vam procedir a tirar-li els esprais detectors de clavills, observant que no hi havia més remei que tornar a sanejar, esta vegada tallant amb disc de radial que produïx un tall més fi i sense fissures i tenint per això que realitzar el tremend forat que es pot apreciar en la foto.






     Una vegada oberta i sanejada el tall es va introduir un bufador per a calfar la campana, col·locant-se-li una sonda per a comprovar la temperatura que aconseguia, es va començar a soldar el dimarts 28 de juliol a les 15 hores de la vesprada i es va concloure sobre les 13 hores de l'endemà , és a dir, quasi durant 24 hores es van estar rellevant dos soldadors Juan Rodríguez i Rubén Palacios per a no parar la dita soldadura, una vegada conclosa es li va llevar gas regressivament al bufador perquè molt lentament s'anara refredant.






     Passats dos o tres dies, li vaig realitzar les primeres proves de so,  on ja vaig tindre la impressió que no havíem aconseguit recuperar la seua sonoritat, no volent manifestar-ho per a no desmoralitzar tota la gent que havia estat contribuint amb una gran il·lusió.




     El divendres 7 d'agost van tornar a acudir les mateixes grues que en la baixada per al seu recol·locació.



     En este punt vull ressaltar el gran treball i il·lusió posada per Antonio Berbegal Vidal, el qual ho va organitzar pràcticament tot: contractant les grues, arreplegant el cavallet per a la seua subjecció així com els utensilis, bufador, sondes, autògena i equip de soldadura, també he de ressaltar la tasca desenrotllada per “el Chap” en la retirada i col·locació de la campana així com moltes persones que van fer un seguiment diàriament col·laborant en tot el que se'ls demanava.










     Després de finalitzar la col·locació de la campana eixe divendres 7 d'agost de 1987, sobre les 6 de la vesprada vaig procedir a amarrar-li el batall i aplicar-li el seu primer volteig. Caientmos a tots el món als peus després de comprovar el seu pèssim so i encara que havíem aconseguit tindre-la tota una peça se'ns va quedar una pregunta en l'aire, què farem ara amb ella?..........