viernes, 24 de junio de 2011

Tocs del CORPUS CHRISTI







                La festa del Corpus Christi commemora la institució de l'Eucaristia. En este dia celebrat fins fa uns anys en dijous i ara en diumenge, l'església invita a meditar als creients sobre el misteri de la presència del Senyor en el pa consagrat que es guarda en totes les comunitats cristianes. Això és el que es commemora en totes les esglésies  amb processons en totes les poblacions, i en les seues distintes modalitats: amb altars, amb al·legories, amb estores i a l'estil de València, com succeïx en Morella, Xàtiva, Castelló, Gandia, Orihuela etc.







            Juliana de Mont Cornillón, priora de l'abadia de Cornillón a Bèlgica, va ser la impulsora de la celebració. Ella va pertànyer a un moviment eucarístic de finals del segle XIII, que va donar origen a varies costums eucarístics com l'exposició i benedicció amb el Santíssim Sagrament, l'ús de les campanetes durant l'elevació en la Missa i la festa del Corpus Christi.









                El papa Urbà IV va publicar la butla "Transiturus" en 1264, en la qual, després d'exalçar l'amor de Crist expressat en la Santa Eucaristia, va ordenar celebrar la solemnitat del Corpus Christi en el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat. En la butla s'atorgaven indulgències a tots els fidels que assistiren a la missa i a l'ofici, compost pel doctor angèlic, Sant Tomás d'Aquino, per petició del papa, admirat inclús pels protestants.


               La mort del papa Urbà IV en 1264 i poc després de la publicació del decret, es va obstaculitzar la difusió de la festa, però el papa Clement V en el concili general de Viena de 1311, va ordenar l'adopció de la festa. Ell va publicar un nou decret incorporant el d'Urbà IV. Joan XXII successor de Clement V, va instar a la seua observança. Cap dels decrets parla de la processó com un aspecte de la celebració.








                  La celebració es du a terme el següent dijous a l'octau diumenge després del Diumenge de Resurressió (és a dir, 60 dies després de eixe diumenge; durant segles el Corpus va ser la festa més important de la cristiandat i constituïx un homenatge solemne a l'Eucaristia. Les primeres notícies del Corpus valencià daten de 1326 (Manual de Consells) però com a processó teofórica general no és tal fins que en 1355 ho ordena el Bisbe Huc de Fenollet. L'any següent coincidint amb la mort del bisbe, es va fer una parroquial rotativa i és en 1372 quan es va instituir amb caràcter general. La processó es va celebrar entre 1355 i 1505 durant el matí i en 1506 es va traslladar a la vesprada, no deixant de ser vespertina fins ara, encara que això sí amb el canvi de dijous a diumenge.








               En molts llocs és una festa d'especial rellevància i en uns quants països és un dia festiu oficial (certes parts d'Espanya, Áustria, parts d'Alemanya, Hongria i Suïssa, Brasil, República Dominicana, Bolivia, Colòmbia, Croàcia, Polònia, Trinitat i Tobago, Portugal, Perú, Veneçuela i Equador).







Dita popular: Tres dijous hi ha l'any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el día de l'Ascensió.









                  Esta processó també ha tingut un lloc molt destacat ací a Castalla, ja que hi ha constància que per a acompanyar al Santíssim Sagrament es treien totes les imatges en andes, tant les que es trobaven al culte públic en la parròquia com les existents en les cases particulars d'alguns veïns, per això era una gran quantitat de gent la que s'havia d'implicar per a esta processó, comptant també el treball i esforç que calia realitzar per a cobrir tot l'itinerari de la processó de fulls i pètals de flors, el ques denomina vulgarment com "l´enramada del Corpus". Després de comprovar que l'eixida de tanta imatge restava protagonisme al que verdaderament havia de ser el centre de la processó que era el Santíssim Sagrament es va decidir que no isquera cap imatge en la processó. Durant la dècada dels huitanta també es va anar reduint la quantitat de fulls que cobrien els carrers de l'itinerari fins a arribar practicament a la seua extinció, en canvi les campanes sí ho seguixen anunciant de la mateixa manera, permaneixent els seus toc practicament inalterables al pas dels anys i inclús dels segles, sent els tocs per a esta celebració els següents:












25 de juny Vespra

8.01 h. Àngelus (ordinari) parròquia, convent i ermita.
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia i convent.

19.31h.  1r Toc a missa parròquia
19.45 h. 2n Toc a missa parròquia
19.46 h. Volteig general.
20.01 h. 3r Toc a missa parròquia.
(En esta Missa celebrarem el 50é Aniversari de l'ordenació sacerdotal del nostre paisà D. José Antonio Berenguer Cerdá, i a partir d'este dissabte esta Missa ja se celebrarà en el convent)

21.01. Àngelus parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig general parròquia i convent.












26 de juny Solemnitat del Corpus Christi

07.31 h. Àngelus parròquia
07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.
07.33h. Volteig general curt parròquia.
07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.
08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.

10.01h. 1r Toc a missa en posterior parròquia
10.15 h. 2n Toc a missa en posterior parròquia
10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.
10.31 h. 3r Toc a missa en posterior parròquia

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.

18.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
18.45 h. 2n Toc a missa parròquia
18.46 h. Volteig general
19.01 h. 3r Toc a missa parròquia.

                A l'acabar a missa donarà començament la processó realitzant-se voltejos processionals  durant la duració de la mateixa, tant en la parròquia com en el convent, amb volteig general a l'eixida i entrada.











domingo, 19 de junio de 2011

RESTAURACIÓ DEL CAMERÍ DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

          



           Tal com em vaig comprometre amb l'anònim que em va demanar que escriguera sobre el motiu pel qual la Patrona no va pujar a l'ermita el passat 5 de juny, data en què en condicions normals s'haguera degut realitzar esta processó, narraré l'actuació que s'està portant a terme en el camerí de la Mare de Déu de la Soledad  en esta primera fase de la seua restauració.







          Segons consta en el llibre Crònica de Castalla de María Luisa Torró, el 14 de maig de 1752 van començar les obres del camerí de la Patrona, acabant-se a finals d'agost de 1757. Els daurats de les motlures i ressalts van ser realitzats per Francisco Mira de Monòver, i es suposa que les pintures al fresc també serien realitzades per ell, permaneixent durant estos cinc anys que van durar les obres la Mare de Déu en la parròquia.





           Estes pintures realitzades al fresc són set escenes referents a la Mare de Déu, concretament els denominats “ELS SET DOLORS”, per la afinitat existent entre la advocasio de la "SOLEDAT" i la "DOLOROSA", i sent estos els següents:






               I   La presentació de Jesús en el temple.






               II  La fugida a Egipte.







                III El xiquet perdut i trobat en el temple.





          
               IV Trobada de Jesús amb sa Mare en la via dolorosa.






               V  La crucifixió.







               VI El descendiment de la creu.








                VII El soterrament en el sepulcre.

  






         
           En esta primera fase de restauració, que va començar passada la Setmana Santa d'este 2011 i que probablement conclourà en el mes d'agost, engloba la neteja i restauració d'estos set frescos per l'acumulació de pols, fums i brutícia en els seus 254 anys d'existència, sent Manuel d'Aspe l'encarregat d'esta restauració, i afirmant este que són d'una gran qualitat “una autèntica obra d'art”, no podent per tal motiu pujar la Patrona fins a la conclusió d'esta primera fase. La segona fase consistirà en la restauració del pis del camerí, començant-se al setembre i estant prevista la seua conclusió cap a Nadal, per eixe motiu la Mare de Déu en compte de pujar a l'ermita tornarà una altra vegada a la parròquia en l'última processó de les festes de moros i cristians.






          A més de en eixe període de la construcció del camerí on va permaneixer durant cinc anys en la parròquia, també es té constància que durant les obres realitzades en l'ermita per D. Toribi Sellés,  va estar llargs períodes de temps en la parròquia, intentant respectar al màxim el que són els seus trasllats i processons, arribant en alguna ocasió a ser pujada el dia 31 d'agost, per a l'endemà tornar a ser baixada en la tradicional processó de “la baixa dels trons”.

















.

domingo, 5 de junio de 2011

Canvi de la campana de Sant Pascual “MARE DE DÉU DELS DOLORS”
















            La festa de Sant Pascual Bailon, ací a Castalla, es celebra el cap de setmana pròxim a esta commemoració, però procurant que no coincidisca en el mateix en què també es celebra la festa de Sant Isidre, per celebrar-se la fira, i procurant que una festivitat no eclipsi a l'altra.











           Com ja vaig narrar en l'article de la història de les campanes del convent, la xicoteta que hi ha col·locada en este campanar és l'única que no és propietat de la parròquia, pertany a esta confraria, per tal motiu, quan ve el cap de setmana en què es celebra esta festa, és baixada d'este campanar i col·locada en l'espadanya de l'ermita de Sant Pascual.










           Enguany 2011, ens ajuntem Víctor, Fran  i jo per al desmunte i baixada del campanar el dia 18 de maig a les 9 de la nit, baixant-la per l'interior del campanar manualment amb una corda per ser una campana de reduït pes, l'endemà 19 van vindre al convent per part de la confraria de Sant Pascual Silva Marco i Estruch per a portar-se-la i posteriorment col·locar-la en l'espadanya de l'ermita.









           Per a esta col·locació en l'espadanya van comptar enguany per primera vegada amb el camió ploma del M.I. Ajuntament (a veure si estén l'exemple i des d'esta institució són conscients que en el campanar del convent també es puja i es baixa i es presten per a tirar-nos un “cable”)  













           La festa es va celebrar el dissabte 21 de maig realitzant-se durant tot el dia continus i constants voltejos alternant-se diverses persones per a tal finalitat, portant-la per descomptat a mà, perquè la campana consta a un lateral de cigonyal per a volteig a mà i a l'altre lateral de pinyó per a volteig elèctric, que és el que es sol realitzar durant la resta de l'any quan està col·locada en el convent.










           El dia 24 de maig ens vam tornar a ajuntar Víctor, Fran i jo junt amb el rector D. Salvador i Silva Marco qui després de portar la campana es va quedar per a ajudar-nos en la pujada al campanar i col·locació. Després de concloure esta col·locació ens en vam anar tots junts a prendre'ns una “cerveseta”, com és propi ací a Castalla per a celebrar tots els esdeveniments.