lunes, 31 de octubre de 2011

DÍA D'ANIMES

      





                                                                        MENUDA



             La Commemoració dels Fidels Difunts, popularment anomenada Dia de Morts o Dia de Difunts i en valencià Dia de “Animes”, és una celebració cristiana que té lloc el dia 2 de novembre, l'objectiu del qual és orar per aquells fidels que han acabat la seua vida Terrena i, especialment, per aquells que es troben encara en estat de purificació en el purgatori.





                                                                        DEJUNI




            Fins a principis dels anys seixanta, quatre tocs de difunts diferents eren els que s'efectuaven ací a Castalla, imagine que igual o semblant que a altres llocs. Estos es realitzaven en funció de l'enterrament que es sol·licitava per al difunt, i este podia ser de primera, de segona o de tercera, quedant el de primera especial que s'utilitzava només en este dia de fidels difunts o d'animes; vaig a continuació a desglossar en què consistix i quines campanes intervenen en cada un d'ells.



            El de tercera: Este toc és el més lent de tots i es podria denominar com el més trist o fúnebre, i en ell alternen les campanes dejuni, mitjana i major però molt lentament.





                                                         Detall de toc de tercera





            El de segona: Este toc és el que es continua utilitzant en l'actualitat, tant en els senyals com en tots els soterrars i consistix en una alternança de campanades entre la dejuni i la mitjana molt més ràpides que en el toc anterior i cada deu d'estes, una distanciada amb la major.





                                                     Detall de toc de segona






             El de primera: Este toc es realitza amb les campanes dejuni i mitjana al mig vol sense intervindre cap campana més.








                                                           Detall de toc de primera


           El de primera especial: Este toc és semblant a l'anterior, canvia que després d'un temps en esta alternança al mig vol entre la dejuni i la mitjana s'unix la major i transcorregut un altre espai de temps es paren les dos primeres quedant-se només la major al mig vol fins al final del toc.







                                         Detall de toc de primera especial





            També hi ha un toc, que no he denominat abans, que és el de “albat” sent el toc de difunts de xiquet, que és un toc afortunadament quasi extingit per ser molt pocs els xiquets que moren en l'actualitat en comparació a fa uns anys. En este toc les campanes protagonistes són la xicoteta i la dejuni, la primera volteja mentres la segona toca el que es denomina el "cel, cel-cel”, que és un interval de campanades amb combinació d'una i dos successivament.


           En tots estos tocs al principi i al final (exceptuant els mitjos vols per motiu de les seues parades) es realitzen molt lentament el que es denominen “DRIANCS” que no és una altra cosa que una successió de campanades totes al mateix temps i que en funció a la seua quantitat indiquen si el difunt és home, dona, sacerdot, el bisbe o el papa. etc.






                                                        DEJUNI I MENUDA AL VOL



             Després del Concili Vaticà II es va unificar en un sol tipus d'enterrament per a tots i concretament ací a Castalla es va decidir utilitzar el toc de segona i van deixar de realitzar-se el de primera especial, el de primera i el de tercera.


              Quan restaurem les campanes el el 2002 vam creure que era una autèntica pena que eixos quatre tipus de tocs que durant segles s'havien utilitzat, deixaren de sonar per sempre, (exceptuant, clar està, el de segona que s'utilitzava per a tot) per això pensem que es devien recuperar els quatre, però això sí, per a tots igual sense distinció, per tant vam creure que s'hauria d'utilitzar de la manera següent:




            Detall del toc de enterrament de mig vol a tres campanes





 El de primera s'utilitzaria en els tres tocs per a tots els soterrars, amb l'excepció que al tindre més campanes li unim també la segona pareixent este toc el de primera especial.

El de segona per al que són els senyals de l'alba, migdia i vespra (quan hi ha algun difunt i abans de l'enterrament)

El de tercera i primera especial (este últim com sempre havia sigut)  seria per al dia 2 de novembre, commemoració de tots els fidels difunts i la seua vespra.





                                                                         MITJANA





            Després d'uns anys realitzant-ho així, vam tornar a replantejar-nos la qüestió, ja que ací a Castalla solen realitzar-se entre setanta i huitanta soterrars a l'anys, que per tres tocs impliquen  entre 210 i 240 mitjos vols, la qual cosa generava en les cintes de les corrioles un gran desgast havent de canviar-les amb massa assiduïtat, alhora que teniem la impressió que açò suposava un abús de les campanes, per això vam creure convenient deixar per a tots els soterrars com des dels anys seixanta s'havia realitzat el toc de segona, realitzant-se ja el de primera especial, el de primera i el de tercera per al dia de tots els fidels difunts i la seua vespra.(No és el mateix el colp que rep la campana amb el batall al mig vol que el que li dóna martell electric que té al lateral; la danya infinitament menys).






                                                                     SEGONA







            Des d'antigament el costum d'este toc de vespra del dia de tots els fidels difunts, açò és el dia 1 de novembre a poqueta nit, era realitzar una llarguíssima senyal a difunts que durava tota la nit i que a poc a poc amb el temps va anar reduint-se fins a quedar en la a penes mitja hora que és en l'actualitat. Durant eixa nit era molta la gent del poble que s'acostava per a ajudar i rellevar els campaners i entre tant els escolans de la parròquia, revestits com a tals, anaven per tot el poble demanant “la llimosneta pal quijalet” i que després es repartien amb els campaners per a alimentar-se en eixa llarga nit; singularitats de poble que encara es va realitzar fins a mitjan anys setanta. (Jo, personalment, encara he actuat en les dos facetes, en la d'escolà demanant l'almoina i per descomptat en la de campaner, on esta senyal s'havia reduït a una hora, tocant-se a mà i ja sense relleu).


           Este és un  dia molt singular per a les campanes, en el que tenen una gran activitat i protagonisme especial, invitant-nos a recordar i resar pels que ens han precedit en esta vida, vaig per això a continuació a enumerar els tocs per a este dia.






                                                                      MAJOR 






Dia 1 de novembre “vespra”

Durant el dia tocs propis de “Tots Sants” (narrats en l'entrada anterior)

20.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
20.02 h. Parròquia: Senyal difunt de tercera (20 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (10 minuts)
21.01 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)








                                                                             MAJOR 











Dia 2 de novembre “Commemoració de tots els fidels difunts”


08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)


08.26 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
08.41 h.      “          2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol campana major.
08.56 h. Parròquia: 3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.


13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)

17.26 h. Convent: 1r Toc a missa amb senyal de difunts de tercera.
17.41 h.       “      2n Toc a missa amb senyal de difunts de tercera.
17.56 h.       “      3r Toc a missa amb senyal de difunts de tercera.


18.56 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb  senyal de difunts de tercera.
19.11 h.        “        2n Toc a missa amb senyal de difunts de tercera i mig vol campana major.
19.26 h. Parròquia: 3r Toc a missa amb senyal de difunts de tercera.


Des de l'ofertori fins al final de la missa toc de difunts de tercera.


He aprofitat esta entrada per a  oferir les fotos que un anònim em va demanar, o almenys el més paregut.



                                               
                                                                       SEGONA








.

domingo, 30 de octubre de 2011

TOCS DE TOTS SANTS










             El Dia de Tots  Sants és una tradició catòlica instituïda en honor de Tots els Sants, coneguts i desconeguts, segons el papa Urbà IV, per a compensar qualsevol falta a les festes dels sants durant l'any per part dels fidels.
   










             En els països de tradició catòlica, es celebra l'1 de novembre; mentres que en l'Església Ortodoxa es celebra el primer diumenge després de Pentecostés; encara que també la celebren les Esglésies Anglicana i Luterana. En ella es venera tots els sants que no tenen una festa pròpia en el calendari litúrgic. Per tradició és un dia festiu, no laborable.







  
           Popularment està molt relacionada esta festivitat amb els difunts, assistint la immensa majoria en este dia als cementeris per a visitar els seus sers volguts difunts; realment no té res a veure, ja que durant este dia les campanes voltegen en senyal d'alegria com a festa, sent el color litúrgic el blanc, i és ja a partir de la vesprada quan comencen a sonar els tocs a difunts com a vespra d'eixe dia 2, que propiament és el dia que es commemora a tots els fidels difunts, sent ja el seu color litúrgic el morat.








             Els tocs per a esta festa són els propis de qualsevol solemnitat de precepte i seran els següents:




Dia 31 de octubre "VESPRA"

08'01h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.

13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.


18'30 h. Convent: 1 r Toc de missa de vespra.
18'45 h.     "          2 n Toc de missa de vespra amb volteig general.
19'00 h.     "          3 r Toc de missa de vespra.


20'01 h.. parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
20'02 h. Parròquia: Volteig menor. (4 campanes)
              Convent: Volteig general.
               Ermita: Volteig.






Dia 1 de novembre "TOTS  SANTS"




08'00 h. Ermita: Toc d'àngelus.
08'31 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
             Convent: Toc d'àngelus simple.

08'33h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
            Convent: Volteig simple. (2 campanes).



08'32 h. Parròquia: 1 Toc a missa amb anunci posterior.
08'45 h.      "          2 n Toc a missa amb anunci posterior.
09'01 h.      "          3 r Toc a missa amb anunci posterior.




10'01 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci posterior.
10'15 h.      "           2 n Toc a missa amb anunci posterior.
10'16 h.      "           Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.      "           3 r Toc a missa amb anunci posterior.




11'31 h. Parròquia: 1r  Toc a missa.
11'45 h.      "           2 n Toc a missa.
11'46 h. Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.      "           3 r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
              Convent: Volteig general.
               Ermita: Volteig.







15'30 h. Parroquia: 1º Toc a Rosari.
15'45 h.        "         2º Toc a Rosari.
15.46 h.        "          Volteig campana menuda.
16.00 h.        "         3º Toc a Rosari. (EIXIDA CAP AL CEMENTERI)



20'00 h. Parroquia, ermita i convent: Toc de ángelus ordinari.

(Señals a difunts en próxima entrada)










domingo, 23 de octubre de 2011

XVII TROBADA DE CAMPANERS A VALÈNCIA












            Amb motiu del 40 aniversari de campaners del Patriarca, origen i nucli primer del gremi de campaners  valencians i posteriorment dels campaners de la catedral de València es va celebrar en el col·legi del Patriarca la XVII trobada de campaners a València el dissabte 22 d'octubre.



    




             Eixe dia a les 7 del matí, ens vam posar camí de València Fran, Luisita, Kiko, Mari Carmen i jo. Enguany pensem que resultaria interessant uniformar-nos tots amb una samarreta del mateix color com fan la majoria d'associacions, imprimint en elles un logotip referent a estes.   A l'arribar ens van rebre molt atentament en el mencionat col·legi els campaners, entregant-nos una bossa amb diversos llibres, revistes, fullets i  discos CD referents a les campanes de la catedral, del Patriarca, de Vila Real etc. el que alguns van denominar "el pack del campaner". 







             Ens reunim en la sala d'actes del col·legi del Corpus Christi o del Patriarca, (fundador de la nostra parròquia i de la confraria de la Preciosísima Sang),  on es trobava com presidint l'esdeveniment una preciosa campana gòtica, prou semblant a la nostra de l'ermita, realitze la introducció  donant-nos la benvinguda el director del col·legi i a continuació els campaners de València. Despres cada colla, grup o organització va exposar les seues activitats, novetats,  projectes i inquietuds, realitzant-se alfabèticament.







            Arribat el torn de Castalla vaig centrar la meua intervenció en dos punts concrets:






                1r  L'únic projecte en què en este moment tenim il·lusió i encara que més que il·lusió una necessitat, és la restauració de la campana de l'ermita, que a causa de la crisi que estem patint està resultant-nos prou complicat, encara que no per això desistim, i continuem donant xicotets passos confiant aconseguir-ho.







                 2n Esta segona part de la meua intervenció la centre a mostrar algunes fotografies de les defectes o errors que al meu pareixer s'han realitzat en  el nostre campanar en esta última restauració, perquè poguera servir com a exemple i en la mesura de les seues possibilitats, puguen evitar estes males actuacions, com són el descobriment de l'entrada a la sala de campanes amb la barana d'acer inoxidable i consegüent perill per als xiquets,  l'escala de pujada a la terrassa, el tall de la bancada del rellotge i el trasllat del quadro de contactors a este etc.(en una pròxima entrada em centraré en això). Durant esta part de la intervenció van ser nombroses les persones (quasi clamor popular) que em van interrompre indicant-me com havíem consentit semblants acabats sense parar l'obra.












               A continuació, ens dirigim al campanar per a visitar-lo i informar-nos de la història d'este i de les seues campanes, com era prou reduït, ho vam fer en diversos torns. Em vaig quedar sorprés de com en un campanar relativament reduït podia haver-hi tantes campanes, ja que a banda de les quatre que hi ha situades en les quatre cares d'este, interiorment en una estructura metàl·lica es troben col·locades quatre més. Quan acabem tots els grups es van realitzar diverses demostracions de tocs pels campaners de València.


















               A continuació, ens en vam anar tots junts a un restaurant cèntric de València per a realitzar un dinar de germanor. Anecdòticament comentar que mentres estàvem celebrant este dinar en les notícies de canal 9 va emetre un reportatge sobre esta trobada entrevistant alguns campaners dels allí presents. Este es el enllas del VIDEO













                 Després de finalitzar este dinar, ens en vam anar amb els campaners de València a visitar la torre de la catedral, denominada popularment “el Miquelet” per ser este el nom de la seua campana major, on el president d'estos, Francesc llop, ens va narrar tota la història referent a este campanar i a les seues tretze campanes, ens van fer una demostració d'un volteig manual sense so, i per a finalitzar vam tindre l'honor els grups assistents de firmar en el llibre de visites d'este campanar.










            Vull aprofitar l'ocasió des d'ací per a agrair la invitació als companys valencians, així com el meravellós tracte rebut per part de tots ells i especialment del seu president, al mateix temps que ens posem a la seua completa disposició per al que de nosaltres pogueren necessitar.








 
 




























.

miércoles, 12 de octubre de 2011

ESTAT DE LA RESTAURACIÓ DEL CAMERÍ DE LA MARE DE DÉU












             Com són diverses les persones que interessant-se per l'estat en què es troben les obres de restauració del cameri de la patrona la Mare de Déu de la Soledad i més concretament sobre en quina data serà la pujada de la Mare de Déu a l'ermita,  faré un xicotet resum sobre això, almenys quant al que jo sé.



 




            Com ja vaig narrar en algun altre article, després de la restauració dels frescos al·legòrics als set dolors de la Mare de Déu, (que per cert han quedat preciosos i amb una gran lluminositat i colorit) en esta ocasió està tenint lloc la restauració del pis.

 








            Des del dia 7 de setembre i probablement fins dins d'una o dos setmanes, l'activitat que està portant el restaurador és una minuciosa neteja de tots els taulells que conformen el sòl del camerí, i així mateix, la retirada de les sals minerals existent per l'acumulació del pas dels anys i la humitat, sent la responsable del desprendiment de l'esmalt dels taulells, per a continuació començar la decoració faltant en algunes d'elles.

 








             Per part de la parròquia s'estava estudant la possibilitat que la pujada de la Mare de Déu fóra el 8 de desembre, festivitat de la Immaculada Concepció, per ser un dia especial dedicat a la Mare de Déu i de gran solemnitat litúrgica, a més esta processó es podria realitzar lluint la Mare de Déu el manto blau, que és el color litúrgic propi d'este dia, i encara que tots els anys ho porta a  estes dates en l'ermita, fa al voltant de trenta anys que no el lluïx ni en la parròquia ni en processó.

            








            Segons comentaris del propi restaurador a Fran (el sagristà de l'ermita o ermità de la Mare de Déu com ací es denomina) té seriosos dubtes que per a eixes dates puga estar conclòs, per això encara és prematur posar data a esta processó, ja que inclús podria ser que la Mare de Déu passara el nadal en la parròquia.











.


domingo, 9 de octubre de 2011

TOCS DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR









             La festivitat de la Mare de Déu del Pilar és la festa patronal de Saragossa, així com de la Hispanitat i de la Guàrdia Civil. Es celebra el 12 d'octubre. 







            Va ser festiu per primera vegada l'any 1613 a l'aprovar-ho així el Consell de Saragossa. Fins al 27 de maig de 1678 no es va declarar patrona de Saragossa a la Mare de Déu del Pilar. Segles d'història, fe i devoció relacionada amb esta patrona, hui de tota Espanya, precedixen les celebracions que practiquen els espanyols actualment. El Pilar és la Festa Nacional d'Espanya i una de les festes més reconegudes en tot el món.







             La història de la Festa del Pilar comença l'any 40, quan l'apòstol Santiago El Major, germà de Sant Joan i fill de Zebedeo, va entrar a Celtibèria per a predicar la paraula de Déu als habitants pagans. Mentres viatjava per terres aragoneses, en la nit del 2 de gener de l'any 40 de l'era cristiana, se li va aparéixer a Saragossa la Mare de Déu, quan encara habitava a Jerusalem -abans de la seua Assumpció gloriosa-, per a consolar i animar a l'apòstol Santiago, que a les vores de l'Ebre predicava l'Evangeli.






           La Mare de Déu li va demanar que construïra una església en el pilar de marbre on estava ella. La Mare de Déu va desaparéixer, però el pilar va permaneixer. En este mateix lloc Santiago va realitzar la sol·licitud de la Mare de Déu, i el resultat és la bella basílica del Pilar.







            Ací a Castalla té poc arrelament esta festa, on ni tan sols hi ha una imatge a esta dedicació, encara que les campanes sí que anuncien esta festivitat però amb voltejos només de la campana xicoteta i dejuni, no intervenint la mitjana per no ser precepte i per descomptat tampoc les majors perquè tampoc és gran solemnitat, per això els tocs seran els següents:



                   Dia 11 d'octubre “Vespra”

Durant el dia tocs ordinaris.
21.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni.












Dia 12 d'octubre FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR

08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni parròquia.


11.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa  "
11.46 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni. "
12.01 h. 3r Toc a missa.  "


13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni


 21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita















.


domingo, 2 de octubre de 2011

CONCERT DE CAMPANES A CULLERA

            El dia 18 de setembre al de saludar els campaners de València després del concert de campanes a Sax, entre altres coses em van dir que el pròxim concert de campanes es realitzaria en Cullera el dia 1 d'octubre.








            En principi no tenia especial interés en acudir a este concert per trobar-se prou allunyat de Castalla, però en quant em van dir que la campana major era d'un pes al voltant dels 1800 quilos en el bronze, el meu interés de sobte va canviar, ja que és un pes molt semblant a la major d'ací de Castalla.















           Tenia especial interés a escoltar el to d'esta campana perquè tal com vaig narrar en la història de la major la nostra, vaig quedar prou decebut quan la vam fer, ja que a pesar de ser una bona campana i de preciosa sonoritat, la seua nota és massa aguda per a la seua dimensió, sent  paregut a la de la segona, a pesar d'emportar-se uns 640 quilos de diferència en el bronze.





            En esta ocasió, el dia 1 d'octubre a les 16.00 h. Ens vam posar camí de Cullera Mari Carmen, Tere i jo, arribem al voltant de les 17.30 h. Res més arribar organitzem un xicotet recorregut turístic per a veure els llocs més emblemàtics de la localitat.








            A l'aproximar-se l'hora del concert, ens acostem a l'església, on ens trobem amb  Antonia i Javi de Tècnica i Artesania 2001 (que és l'empresa que va restaurar les nostres campanes en el 2002 i les de Cullera recentment) i em van indicar que deuria pujar al campanar per a tirar-los una mà en el concert, perquè alguns campaners no havien pogut acudir i estaven prou justos de personal.




         








Quan vaig sentir esta campana, vaig comprovar que certament era d'una tonalitat molt més greu que la nostra, encara que de menor sonoritat, (que pena que la nostra no haguera donat un to així de greu perquè era el que realment buscàvem quan la vam fer).




   



           Mentres nosaltres estàvem dalt en el campanar, es va instal·lar una pantalla dins de l'església, que es trobava abarrotada de públic, per a realitzar la pertinent explicació de tot el procés portat en esta restauració. Primerament va pendre la paraula el senyor rector, segonament l'alcalde i per a finalitzar Javier. Després de concloure esta presentació van eixir tots al carrer per a escoltar el concert, on Marcos Buigues, (campaner de València), donava les oportunes explicacions dels tocs s'estaven realitzant.




          


            Quan vaig abaixar del campanar em vaig emportar una grata sorpresa perquè em van dir Mari Carmen i Tere que s'havia obsequiat a tots els assistents al concert amb orxata i fartons i que per descomptat encara quedava per als que havíem estat dalt en el campanar.







            A continuació vos pose un resum del que és un poc la història d'estes campanes i les parts en què es va basar el concert, repartit en fullets entre els assistents:

            Parròquia dels Sants Joans de Cullera - Concert de tocs manuals de les campanes
            01-10-2011 - 20:00 horas
            El campanar de Cullera i les seues campanes
      El campanar de la parròquia dels Sants Joans de Cullera compta amb quatre campanes foses per ROSES al periode immediatament posterior a la guerra civil, durant la qual va desaparèixer l’antic conjunt de campanes.Les dues campanes menors (Sants Joans, Sant Miquel) no presenten any, però clarament es tracta de campanes de l’any 1940 o 1941; mentres que la mitjana (Crist Rei) data de 1941. La campana grossa (Maria de la Encarnació), de 1945 i amb un pes molt major a les altres tres (uns 1600 quilos), presenta una llarga inscripció que ens indica l’any de fosa de dues antigues campanes majors, el 1570 i el 1876. Les campanes van ser mecanitzades pels fonedors MANCLÚS i ROSES als anys setanta, substituïnt les instal•lacions tradicionals.
       
        La restauració realitzada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. ha permés recuperar la sonoritat original, amb la reposició de les tradicionals “truges” o contrapesos de fusta; i els nous mecanismes toquen, aproximadament, com campaners, permetent no obstant tocar manualment sense esforç.
Una restauració d’estes característiques i la presentació de la restauració de les campanes en un concert manual inaugural convida igualment a la creació d’una colla local de campaners, per expressar els sentiments de la comunitat parroquial, en les festes i en els dols.
            El concert
Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes.
      El concert comença amb el toc d’Àngelus, que marca el mig dia, l’únic toc a hora fixa en la societat tradicional.
        Toc de missa d’Albaida: Avís per a les celebracions dominicals d’Albaida
        Toc de Clamoreig o Aniversari: Toc solemne de mort de la Catedral
        Dominica morada: El toc dels diumenges de Quaresma i d’Advent de la Catedral
       Cor de primera classe: Toc de vespres o de laudes de les festes majors, i on volteja la campana grossa. S’utilitza unes 40 vegades a l’any a la Catedral
      Vols de campanes: diverses combinacions sonores, entre les quals les campanes “apianades” (totes a la mateixa velocitat) o “alternades”.
      El concert acaba amb el toc de tancament de la muralla i d’ànimes interpretat cada nit en la Catedral.