viernes, 25 de marzo de 2011

TOCS DE S. FRANCESÇ DE PAULA







                TOCS DE NOVENA I FESTA








DADES CRONOLÒGIQUES:

               San Francesç de Paula (Paula, 27 de març de 1416 — Tours, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims i sant de l'Església Catòlica. Molt jove va iniciar vida d'ermità en els afores de Paula. A poc a poc va anar agafant fama pels seus prodigis. Cap a 1450  ja ha format un grup de seguidors entorn d'ell. En 1470, la Congregació d'ermitans (futura Orde dels Mínims) rep de l'arquebisbe de Cosenza Pirros Caracciolo l'aprovació diocesana. En 1474 Sixt IV els otorga l'aprovació pontifícia. En 1483 Francesç de Paula marxa a França per orde del papa i a instàncies del rei Lluís XI. Allí desenrotlla una certa labor diplomàtica en favor de la Santa Seu alhora que tracta d'obtindre d'esta l'aprovació d'una Regla per a la seua Congregació, la qual cosa no aconseguix fins a 1493. Fins a la seua mort comptarà amb el suport i la protecció dels monarques francesos. Uns anys després de la seua defunció s'inicien processos per a la seua canonització a Calàbria, en Tours i en Amiens, en els que declaren nombrosos testimonis de la seua vida i miracles. En 1513 és beatificat i en 1519 canonitzat.







                Esta orde va arribar a Castalla en 1586 per a ocupar l'antic convent de S. Sebastián, abandonat l'any anterior per l'orde dels pares descalços, situat en la zona denominada “els ameradors” en el que hui és “la casa de l'infant”. Després de considerar el lloc poc saludable per haver aigües estancades i trobar-se molt lluny de la població van decidir traslladar-se i construir l'actual, on van habitar fins a l'any 1836, havent d'abandonar-ho per la desamortització de Mendizábal. Estos frares es dedicaven especialment a l'ajuda de malalts i necessitats, i subsistien pel cultiu de l'hort que tenien junt amb el convent i donatius particulars, dedicant-se també a la docència, venint xiquets inclús dels pobles limítrofs i arribant algun d'ells a ser personatges il·lustres, com per exemple el cardenal Payá. També el Rvdo. Pare Francisco Serrano  nascut ací a Castalla va arribar a ser provincial de l'orde dels mínims.







               Després de la desamortització de 1836, estos frares van haver d'eixir amb caràcter d'urgència, albergant-los en les cases limítrofs al convent durant uns mesos, i amb l'esperança de poder tornar a habitar-lo. Al no ser així, al final van abandonar Castalla. Tots els seus béns, com l'hort, convent i església van passar a ser de propietat municipal (tot un robatori a mà armada, ja que l'edificació d'este es va efectuar sobre un solar donat pel seu propietari D. José Amorós Amorós i tots els béns els van aconseguir els frares mínims amb el seu treball i esforç, també amb els donatius dels feligresos i veïns, especialment de Diego Badalonga qui va entregar per a la causa  gran part del seu patrimoni).












               És una autentica pena que es derrocara este convent mes de 300 anys d'antiguitat amb el seu claustre i sales, (encara que  reformades per haver-se dedicat en els últims anys com a casa quarter de la guàrdia civil i oficina de correus) per a convertir-lo en una massificació de vivendes, quan s'haguera pogut restaurar i mantindre per a qualsevol utilitat pública, conservant-lo com a part del patrimoni de Castalla. (No crec que estiguem tan sobrats.) En l'actualitat, només queda l'Església del convent, a la qual se li van fer alguns arreglaments en 1939 per a utilitzar-lo com a parròquia, es va restaurar en 1979 i el passat any 2010 es va decorar el retaule principal i el sòcol. Encara que esta Església està dedicada a Sant Sebastià, la presidix una imatge de San Francesç de Paula, a qui des de llavors i fins als nostres dies se li continua dedicant la festa. (Encara que en la dècada dels 70 es deixa de celebrar principalment pel problema que suposava el realitzar les fogueres sobre l'asfalt.)






             Este novenari que precedix a la festa amb la seua processó i les fogueres, encara que el dia que es commemora a S. Francesç de Paula és el 2 d'abril, ací a Castalla es varia en funció a com cau la Setmana Santa i la Pasqua, procurant que tampoc coincidisca amb el mes de maig per trobar-se la patrona en la parròquia, però este és un dels pocs anys que sí que es va a celebrar el dia que és, per això la festa serà el 2 d'abril i nou dies abans començarà el novenari(com esta festa només se celebra en el convent i els seus voltants, i no en tota la població, únicament ho anuncien les campanes d'este) sent els tocs per a esta celebració els següents:







Des del dia 24 de març fins a l'1 d'abril:

08.01 h. Àngelus ordinari.
13.01 h. Àngelus amb volteig de la campana xicoteta “Mare de Déu dels dolors”.
20.01 h. Àngelus ordinari (horari hivern)
21.01 h. Àngelus ordinari (horari estiu)

De dilluns a divendres (horari hivern)
19.01 h. 1r Toc a missa.
19.15 h. 2n Toc a missa.
19.16 h. Volteig campana xicoteta.
19.31 h. 3r Toc a missa.

De dilluns a divendres (horari estiu)
19.31 h. 1r Toc a missa
19.45 h. 2n Toc a missa
19.46 h. Volteig campana xicoteta.
20.01 h. 3r Toc a missa




Dissabte 26 de març:

18.31 h. 1r Toc a missa.
18.45 h. 2n Toc a missa.
18.46 h. Volteig campana tercera “Sant Esteban”
19.01 h. 3r Toc a missa.





Diumenge 27 de març:

11.31 h. 1r Toc a missa.
11.45 h. 2n Toc a missa.
11.46 h. Volteig campana  tercera.
12.01 h. 3r Toc a missa.









Divendres 1 d'abril:
21.02 h. Volteig de vespres.







Dissabte 2 d'abril, “Festivitat de San Francesç de Paula”.





09.01 h. Àngelus simple.
09.02 h. Volteig general.

13.01 h. Àngelus.
13.02 h. Volteig general solemne.

18.31 h. 1r Toc a missa.
18.45 h. 2n Toc a missa
18.46 h. Volteig general.
19.01 h. 3r Toc a missa.

De 19.45 h a 21.00 h. Voltejos processionals.

A l'eixida i entrada de la imatge de San Francesç, volteig general solemne.











                 L'any 2005  es formalitza la confraria per a atendre les necessitats de la devoció a San Francesç de Paula, així com a la Imatge i la seua festa. Esta confraria cada any es compromet a realitzar alguna actuació o millora en lo anteriorment citat i concretament enguany ha confeccionat un nou hàbit per a la Imatge del Sant, que es va beneir divendres passat 18 de març, estrenant-lo per a este novenari i processó del 2 d'abril.








                                                    (BENEDICCIÓ DEL NOU HABIT)

















.

lunes, 21 de marzo de 2011

Restauració campanar i fatxada



.




















          Com la majoria heu pogut comprovar les obres seguixen el seu curs avant. En principi estava previst que per al dia 28 de març vingueren de conselleria per a fer la seua inauguració a falta del lateral esquerre, però tal com vaig dir en anteriors articles no crec que per a eixa data puga estar lliure de bastimentades.






















          La balustrada de la terrassa del campanar s'ha netejat tota amb aigua a pressió (no sé si es canviaren alguns dels balustres perquè estan en molt mal estat, es troben lligats amb fils d'aram i reformats amb ciment des de la restauració de 1986).















          Exteriorment ja es troba pràcticament tot el campanar amb la pedra rejuntada i neta, també ho està ja en part la fatxada principal.















         La portalada ja té els acabaments superiors col·locats i part del segon cos (com es pot veure en les fotos s'ha recuperat la forma original d'estos acabaments, encara que el central jo no acabe de veurel clar en la foto, pareix que siga un poc més gran i diferent, però no estos cinc borlos tan aliniats).












          Per dins el campanar està amb molt poca evolució, s'ha netejat ja quasi tota l'escala, eixint la pedra en un to molt més clar, com es pot veure en el contrast que presenten les fotos.

































          Si no es canvia de paréixer durant esta setmana, es muntaren les bastimentades en el lateral de la porta del baptisteri.
















          Esta setmana passada, també s'han fet els cates per a veure com es trobava el pis de l'església, on s'ha pogut comprovar el que ens recelàvem, que  eixes elevacions només han sigut en el pis de terratzo, trobant-se l'anterior de pedra de carreu pla i sense haver patit cap alteració (probablement es deurà a condensació d'humitat i a la falta de juntes de dilatació).














          Segons Juan Antonio Mira Rico, s'ha trobat un altre rellotge solar més xicotet que el que hi ha a la part esquerra de la fatxada, este està situat en un lateral del campanar i és de reduïda grandària.





          
          També durant esta setmana, es desmuntarà la vidriera central i se la emporten per a la seua restauració per trobar-se en prou mal estat, encara que açò no entra en el pressupost de la fatxada i campanar, haurà de ser sufragat per donatius dels feligresos o per “la cistella” de la parròquia (no entenc com en un pressupost de 476.250 € no hi ha 4.000 €  per a esta preciosa vidriera, encara que també és cert que estos edificis s'han alçat i mantingut fins als nostres dies amb l'aportació voluntària de la feligresia, sense que les institucions públiques hagen contribuït fins esta actuació, ja era hora!)




















.

jueves, 17 de marzo de 2011

TOCS DE SANT JOSEP




 Imatge de S. Josep de la Parroquia de Castalla




Festes:



Març 19: Sant Josep    "espòs de la Mare de Déu"
Maig 1: Sant Josep  "obrer "
Diumenge després de Nadal:   La Sagrada Família


                                                                                
             Capella anys 50


                     Sant Josep és cap de la Sagrada Família. L'home en qui Déu va confiar els seus més valuosos tresors. Espòs de María Santíssima, pare virginal de Jesús.







L'Arquebisbe de València veient la imatge després de guanyar l'escultor un primer premi en una exposició




                     El papa Pius IX va anomenar Sant Josep, en 1847, patró de l'Església universal. Si la festa, 19 de març, cau en Setmana Santa, s'anticipa al primer dissabte anterior a ella. Esta festivitat, que ja existia en nombrosos llocs, es va fixar en esta data durant el segle XV i després es va estendre a tota l'Església com a festa de precepte en 1621.També es celebra el día del seminari, per ser patró dels seminaristes, i es conmemora com a día del pare.









                                                           Imatge de S. Josep del convent







                     La paternitat de Sant Josep aconseguix no sols a Jesús sinó a la mateixa Església, que continua en la terra la missió salvadora de Crist. El papa Joan XXIII va incorporar el seu nom al Cànon Romà, perquè tots els cristians -en el moment en què Crist es fa present en l'altar- venerem la seua memòria.






































                                                            Imatge de S. Josep del convent





                 Esta festa tan arrelada en tot el món, és una llàstima que ací a Espanya no se celebre en totes les comunitats per igual, encara que sí que es celebra en la nostra, comunitat valenciana, i per això en el nostre poble, Castalla. Com no podia ser d'una altra manera esta festivitat de precepte les campanes ho tenen que anunciar i els tocs seran els següents:










      Capella en la actualitat










                 Dia 18 de març “Vespra de Sant Josep”

08.01 h. Parròquia: Res (per obres)
               Convent: àngelus ordinari.
               Ermita: àngelus ordinari.


13.01 h. Parròquia: Res (per obres)
               Convent: àngelus.
                Ermita: àngelus.
13.02 h. Convent: Volteig general.


18.31 h. Convent: 1r Toc missa vespertina.
18.45 h.       “          2n Toc missa vespertina.
18.46 h.       “           Volteig general.
19.01 h.        “         3r Toc missa vespertina.


20.01 h. Parròquia: Res (per obres)
               Convent: àngelus amb volteig general.
                Ermita: àngelus.







                                                   DIA 19 DE MARÇ “SANT JOSEP”

       (PARROQUIA: CAP VOLTEIG PER OBRES)

08.01 h. Ermita: àngelus.


08.31 h. Parròquia: àngelus.
               Convent: àngelus.
08.32 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
               Convent: Volteig menor.
08.45 h. Parròquia: 2n toc a missa.
09.01 h. Parròquia: 3r Toc a missa.


10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa
10.15 h. Parròquia: 2n Toc a missa.
10.31 h. Parròquia: 3r Toc a missa.


11.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h. Parròquia: 2n Toc a missa.
12.01 h. Parròquia: 3r Toc a missa.


13.01 h. Parròquia: àngelus.
               Convent: àngelus.
               Ermita: àngelus.
13.02 h: convent: Volteig general.


20.01 h. Parròquia: àngelus.
               Convent: àngelus.
               Ermita: àngelus.





Imatge de S. Josep colocat este any per primera vegada al presbiteri de la Parroquia












.
.

lunes, 14 de marzo de 2011

LA CREU DELS JÓVENS A CASTALLA



.





                                                       

























          Tal com estava previst, este dimarts 8 de març va arribar a Castalla la creu de les jovens i el icono de la Mare de Déu. Els voltejos per  a la seua recepció van ser els previstos i anunciats en l'article anterior amb l'excepció que esta es va retardar en la seua arribada tres quarts d'hora, per la qual cosa vaig haver de prolongar els voltejos fins a la arribada. Els voltejos que vaig realitzar van ser els típics processionals, alternant les campanes xicotetes i realitzant volteig general a la seua arribada en el furgó i entrada al convent.






















                                    



                                                                                                                                   























          Eixa vesprada va estar molt carregada d'esdeveniments, a les 7.30 h. va ser el trisagi i reserva solemne del Santíssim en la parròquia, on com ja vaig narrar que vaig haver de suplir els voltejos per repicaments d'imitació, després de finalitzar sobre les 8.15 h. ens en vam anar tots junts al convent per a rebre la creu, la sorpresa va ser molt gran perquè a l'arribar allí, ja estava el parc (glorieta) ple de gent, però va ser major sorpresa encara que a l'entrar en el convent ja es trobava este també abarrotat. (És curiós que en este temps en què vivim immersos en tantes crisis, inclús de fe, com esta creu pot mobilitzar tan gran quantitat de persones).







                                                                  







































         Com l'acte que s'anava a realitzar era un viacrucis no tenia previst realitzar més voltejos de campanes, però van ser diverses les persones que es van acostar a mi per a demanar-me que voltejara com si d'una processó es tractara, així ho vaig fer fins que la creu i el icono van eixir a la porta, on va començar el viacrucis. (És gratificant i alagaor que hi haja tanta gent desixant gaudir sentir-les)










































          Este viacrucis va ser realitzat per tots els grups de la parròquia, encarregant-se cada un d'ells d'una estació. Durant el trajecte la creu i el icono eren portats per tota la gent que va tindre voluntat de fer-ho, principalment jóvens. Van ser moltes les mans que es van agafar a ella, encara que només fora per a tocar-la o portar-la un curt espai. (Es van repartir com a record 1000 xicotetes creuetes, beneïdes en l'esdeveniment,  250 mocadors, encara que a la majoria no ens va arribar res, i estampetes com la que hi ha en l'encabesament de l'article al finalitzar l'acte.)



                                  


          A l'arribada i entrada en l'ermita, lògicament la campana no la voltege, perquè la multitud entrava en silenci i oració.



 














                                                                                   
















           Ja dins de l'ermita i davant de la imatge de la Patrona la Verge de la Soledad ens va dirigir la paraula el vicari episcopal i anterior rector de Castalla D. José Abellán així com l'actual D. Salvadors Valls i un seminarista, a continuació el grup de confirmació va realitzar una reflexió.






























                                                                                        

















         Per a l'eixida, i despedida de la creu i del icono, si que va ser amb la campana de l'ermita al vol com a colofó final.















.