domingo, 22 de enero de 2012

SINGULARITATS DE LA PROCESSÓ










                                               


Hola Carles , em cride Jordi i volia dir-te que encara que no sóc de Castalla, vaig estar en la processó de la Mare de Déu, i primerament volia felicitar-te per la sonoritat dels vols de les campanes "tot un luxe" i al mateix temps demanar-te si t'és possible que realitzares una entrada explicant que tènia de singular i d'excepcional aquesta processó.
Gràcies.





             Gràcies Jordi per les teues paraules, intentaré incidir sobre els motius pel que esta processó pot considerar-se com “molt singular o excepcional”:





1r No hi ha precedents d'un trasllat de la Patrona a la seua ermita després d'haver passat el Nadal en la parròquia en ple mes de gener.




2n Esta és la segona vegada en la seua història que estes andes, o tron com en algunes parts es denomina, haja eixit de dia en processó, perquè estes només ixen en les tres processons de festes de moros i cristians sent totes elles de nit (una ocasió única per a fotografiar-les a la llum del sol), sent les andes xicotetes o de Pasqua les que generalment ixen de dia. La primera vegada que van eixir de dia va ser quan la coronació canònica en 1982.





3r Resulta completament inusual tot el conjunt festiu de andes, fanals i la Mare de Déu lluint el preciós manto negre, ja que sempre ho fa amb el manto denominat “de festes”.




4tEl nombre de portadors és una altra excepció, ja que es doblegava el nombre d'efectius que sol haver per a les processons.






5T Esta és la primera vegada en la seua història que la Mare de Déu ha eixit amb rodes de l'Església a la plaça, (desglossaré açò, com i perquè ha sigut)



               Fa uns tres anys, en una reunió que vam tindre D. Salvador, Octavio, Francisco José “el Surdo”, Enrique, Gustavo, Francisco José “Pallisa” i jo, vam estar comentant que era un problema el pas per les portes i el cancell de l'església amb estes andes grans per vindre molt ajustades en la seua dimensió i portar les vares molt arras de terra, quedant-se al mateix temps amb menys portadors per no poder anar als laterals, patint moltes vegades ruptures per colps en la fusta tallada i en els fanals, pensant per això que hauríem d'idear algun sistema de rodes que fóra ràpid i fàcil de col·locar i al mateix temps simplificara o alleujara als portadors en este pas. No decidim res en concret i la idea es va quedar un poc com en “el tinter”.





               Este passat any 2011 va tornar a succeir un xicotet contratemps que ens va fer reprendre la idea, un de les vares va arribar a baixar fins al sòl entrant a l'església amb este arrossegant, impedint per això als portadors que pogueren una vegada dins ficar les mans per davall per a poder alçar. Veient els rostres de preocupació i patiment dels portadors Francisco José “Pallisa” es va dirigir a mi, indicant que la idea que teníem calia realitzar-la ja sense demora.




                 Ho comentem amb el capellà qui dede el principi estava per la labor. Vam fer un xicotet estudi per a veure les mesures i altura de què disposàvem per a ajustar-li unes xicotetes rodes davall les vares i a continuació vam anar a l'empresa “Silmisa” de “Sandalio” qui veient el pes que havien de suportar ens va assessorar de quina roda era la ideal per a suportar el pes sense problemes. Vull aprofitar des d'ací per a donar-li les gràcies, perquè quan passem per caixa per a pagar-les ens va afirmar que eixe era un regal seu per a la Mare de Déu.





                 El dissabte 14 de gener, ens reunim en el taller "LEAL" Fran, Kiko i jo per a fabricar-li els suports i els enganxalls per a les vares, resultant molt ràpida i còmoda la seua col·locació i posterior retirada.




             Amb este últim apartat ja tenia previst fer una entrada i encara que he aprofitat l'ocasió per a respondre-li a l'amic Jordi, etiquete esta com a activitats diverses.















2 comentarios:

  1. Hola volia ferte dos preguntes:
    1.En l'apartat de tots sants he vist un comentari meu on m'expliques les festes on volteja o no la major, i classifiques com a que no volteja fi d'any, pero als tocs de nadal el dia de fi d'any si que narres volteig general solemne, a que es deu?
    2.En la entrada sobre el rellotge, en la foto de lordinador s'aprecien el nom dels tocs en cada boto, podries dirme el toc de cada boto en la resposta d'aquest comentari??
    Gracies. Salutacions

    ResponderEliminar
  2. Hola amic, ja començava a tirarte a faltar.
    1r La veritat és que tens raó, perdona però em vaig confondre en la resposta que et vaig donar, esta festa sí que és gran solemnitat per tant amb la major, encara que en la resposta la vaig posar en el grup de les de menor.
    2n Quant a les tecles funció “F” a les que et referixes, els tocs que hi ha gravats són els següents:
    De la 1 a la 3, tocs a missa, de la 4 a la 6, tocs a missa amb posterior, la 7 un senyal home, la 8 un senyal dona, la 9 tres tocs enterrament home, la 10 tres tocs enterrament dona, la 11 volteig general, la 12 volteig menor, la 13 i 14 no hi ha cap toc gravat, la 15 tres senyals al dia dona i la 16 tres senyals al dia home. De totes maneres estes tecles funció no sòlc utilitzar-les quasi mai, perquè tots els tocs els faig programats i quan estic presen jo solc fer-los manualment.
    Seguirem en contacte, salutacions.

    ResponderEliminar