L'actuació que estem acometent en este campanar del convent era una necessitat des que es va reconstruir en 1989, i el detonant per a per fi decidir-nos a executar-les ha sigut precisament la reparació efectuada recentment en la campana Sagrat Cor de Jesús” o gran del convent, estant açò desglossat en l'entrada editada el 2 de gener d'este 2012.
Tots els que allí ens concentrem per al desmunte i posterior muntatge del jou i del motor reparat, que vam ser Víctor, Fran, Rubén, D. Salvador i jo, veient la gran dificultat que vam tindre per a l'accés a esta campana, ja que davant d'ella queda el forat de pujada de l'escala amb la seua barana d'uns 240 x 80 cm. vam tornar a considerar la idea que portàvem en ment, pràcticament des d'eixe 1989 a retirar la barana i fabricar-li unes portes-trampilla de manera que el campanar quedara completament tancat i podent així accedir amb normalitat a totes les campanes. (Com en la immensa majoria de campanars)
El rector D. Salvadors Valls va afirmar que hauríem d'escometre esta actuació ja sense demora, per dos motius fonamentals, primer el perill que comporta el treballar amb esta campana, per quedar eixe perillosíssim buit davant d'ella i el segon és evitar la gran acumulació de brutícia que acumula constantment en l'interior del campanar per quedar obert per la part superior.
Els primers dies de gener ens vam tornar a reunir en el campanar per a estudiar i concretar exactament la intervenció que procedia realitzar, per això vam veure que el primer pas que calia donar era la retirada de les mangueres que provisionalment portaven el corrent a les campanes des de l'electrificació de 1991, (després de 21 anys, per fi conclouríem esta instal·lació)
El dijous 26 de gener, a les 7 de la vesprada, ens ajuntem novament Víctor, Fran i jo per a taladrar el planxe de formigó i els replanells de l'escala per a grapar el tub-macarró per on cablejar en recte ja les diferents línies per a les maniobres de les campanes.
L'endemà, divendres 27, Víctor va retirar la barana que entorpia la col·locació de les portes-trampilla i posteriorment vam procedir al seu muntatge. Ha quedat molt funcional i pràctic, ja que a més que com he comentat es té una fàcil accessibilitat a totes les campanes (sense perill de caigudes) i s'evita la gran brutícia que s'acumula constantment en l'escala, vam poder comprovar també que al tancar hermèticament no hi havia els grans corrents d'aire com anteriorment per l'escala i cor.
Una altra actuació que també estem duent a terme és la col·locació d'una xicoteta porta per a aprofitar el buit inacabat que va quedar després de la reconstrucció del campanar que dóna contra les vivendes limítrofs, per a aprofitar-ho com un xicotet armari on guardar els utensilis bàsics per al manteniment de les campanes. (Este buit era l'accés per als obrers des de les vivendes al campanar i que van rematar en obra només des de l'exterior deixant-ho inacabat interiorment).
Després de comprovar els pràctics resultats d'estes simples operacions, alguns han proposat que hauríem de plantejar-nos realitzar-ho en el campanar de l'església parroquial, després de l'enorme perill generat per als campaners i visitants en esta última intervenció per a la seua restauració.
No hay comentarios:
Publicar un comentario