domingo, 29 de abril de 2012

ACTUACIÓ SOBRE LA CAMPANA DE L'ERMITA DE LA SANG











             Vaig en esta entrada a intentar explicar d'una manera simplificada el perquè hem arribat a escometre la intervenció que estem duent a terme sobre la campana de l'ermita.





              Tot va començar fa exactament 10 anys quan en  el 2002 restaurem les cinc campanes de la parròquia, (si és possible en este 10é aniversari faré una entrada referent a això). Quan estàvem en plens tramits, pensem en la possibilitat d'incloure esta campana en la restauració junt amb les altres, però després d'examinats els pressupostos arribem a la conclusió que se'ns excedia, a banda que arribàvem tart per a sol·licitar una subvenció, per aixó decidim deixar-ho per al següent any. En el 2003 vam tornar a intentar-ho,  però com encara devíem a alguns empresaris de Castalla (als que cal agrair que deixaren els diners per a la restauració, ja que sense la seua ajuda no haguérem pogut realitzar-la) pensem en tornar-los tots els diners que li'ls deviem i després ja  escometre la de l'ermita. El passat any, vam tornar a intentar-ho però per culpa de la crisi, ja no hi havia subvencions per a estos menesters i com el pressupost per a esta restauració ascendix a  7.000€, arribem a la conclusió que tal vegada en uns anys seria difícil d'aconseguir.






              El passat any 2011, Francesc Llop i Bayo (antropòleg i president dels campaners de la catedral de València, tota una institució en el món campaner) ens va manar un informe en què resumint per a no estendre'm, afirmava: “és una campana d'un  altíssim valor patrimonial per la seua antiguitat (segle XVI) i decoració gòtica, sent una de les campanes més interessants de la comunitat valenciana, tenint un altíssim perill de ruptura, tant per la seua antiguitat com pel seu estat de conservació amb el jou metàl·lic, per la qual cosa seria recomanable que no voltejara mai més fins a ser restaurada”.








             En una de les trobades de campaners, li vaig demanar encaridament que no publicara res referent a l'alt valor patrimonial d'esta campana davant de la por que poguera ser objecte de robatori, ja que estes peces tan antigues pareix que es cotitzen molt bé en el mercat negre (no hi ha més que observar en televisió l'onada existent de robatoris de campanes en ermites)






              Davant de tot açò ens reunim un dia el rector D. Salvador, el sagristà de l'ermita (o ermità de la Mare de Déu) i jo per a veure si trobàvem alguna solució a este problema i la veritat és que ho vam veure  prou complicat:






      1r Estàvem d'acord que calia protegir la campana perquè arribara a generacions futures en perfecte estat i pogueren disfrutar d'ella com moltes generacions d'avantpassats nostres.

       2n  Si patrimoni a protegir és la campana, també ho és la tradició de diversos segles marcant el ritme de vida a tantes generacions de castelluts amb els seus tocs diaris, per la qual cosa no la podíem silenciar (tampoc el poble haguera pogut entendre el poder veure entrar i eixir a la seua Patrona amb la seua campana parada, i per descomptat nosaltres, els que sempre hem intentat que tots els tocs es reproduïsquen en el seu degut moment, valga com a exemple el d'un any en què un Dissabte Sant a les tres de la matinada se li va trencar el batall i pugem a llevar-lo, el soldem i el vam tornar a muntar, perquè a les nou del matí, la Patrona isquera amb la seua campana al vol)

        3r En este moment s'està intentant recaptar fons per a reparar el pis danyat de l'església, i com tot ix de les mateixes butxaques, no es podia en este moment de crisi acumular diverses actuacions, sinó més be una darrere d'una altra.






             Després d'intercanviar impressions de tot açò amb el tècnic de patrimoni Juan Antonio Mira, ens va afirmar este que intentaria ell sol·licitar alguna subvenció per a esta restauració, però clar, tots ho sabem; la crisi és la crisi…, també vull agrair-li el seu compromís, ja que li vaig demanar igual que a Francesc Llop, evitara  pronunciar-se sobre l'alt valor d'esta campana per la fàcil accessibilitat i el consegüent perill de robatori.
















             Són moltes les opcions que tantegem per a intentar buscar la millor solució per a esta campana, inclús arribant-nos a plantejar el col·locar una de les del convent provisionalment fins que esta puga ser restaurada. Després de comentar-ho amb alguna persona, sempre amb discreció ja sabem el perquè, este en va afirmar que ell regalava una còpia perquè la substituïsca fins que esta puga ser restaurada i tornar al seu lloc, sense perdre's així durant este espai de temps la tradició dels seus tocs diaris.








             Per este motiu el passat 20 d'abril ens reunim en l'ermita D. Salvador, Tomás, Víctor, José Miguel, Juan Carlos i jo per a procedir al seu desmunte, després ens la portem al taller Leal en el que treballe, per a retirar-li el jou metàl·lic i a continuació la portem a la cooperativa agrària per a pesar-la, donant-nos un pes de 98 kg. sent este en 20 kg. superior a qui deuria donar una campana de la seua dimensió.







              Dissabte que ve 5 de maig, vespra del dia de la mare, en la missa de les huit de la vesprada i davant de la Imatge de la Patrona la Mare de Déu de la Soledad Gloriosa, a qui està dedicada, serà la benedicció d'esta nova campana, quedant invitades totes les persones que tinguen interés de presenciar un acte tan significatiu o d'escoltar el que serà el seu primer volteig després de la benedicció (en una pròxima entrada ho narraré)








              Vull aprofitar també per a donar les gràcies a este grup de persones que sempre que se'ls sol·licita estan disposats a col·laborar d'una forma altruista i vull deixar clar perquè no es preste a confusió el següent: Esta nova campana és només de “transició” fins que l'antiga puga ser restaurada i tornar al seu lloc amb total seguretat, amb garanties que no puga ser robada, buscant després la ubicació que corresponga per a la nova.





domingo, 22 de abril de 2012

VISITA ALS GERMANS PORTILLA

        

 

             El Passat 16 de març ens en vam anar a Cantàbria Luisita, Fran, Mari Carmen i jo per a tindre una trobada amb els fonedors de campanes Germans Portilla.

 










           Abans de res vull recordar que estos fonedors de campanes són el que l'any 1989 ens van fondre l'actual campana major i en  el 1990, dos per al convent, sent el motiu d'esta visita els tramits que estàvem realitzant per a l'adquisició de tres campanes noves, que en successives entrades aniré desglossant.

 















            En este viatge que en la seua arrel de fons era la trobada amb els campaners, també vam voler organitzar-ho com un viatge lúdic i turístic per a visitar Cantàbria, per això el dia 16 de març a les 5 del matí ens vam posar rumb a Santander i després de realitzar un parell de parades per a descansar en el camí arribem allí a les 2 del migdia, on després de menjar i prendre l'habitació de l'hotel ens dirigim ràpidament a Gajano, que dista de Santander uns 15 Km. on ens estaven esperant Abel i Marcos Portilla.





 

          





Després de les preceptives presentacions ens va afirmar Marcos Portilla (que es dedica als muntatges) que no recordava a penes res de Castalla perquè havien transcorregut  ni més ni menys que 23 anys, en canvi Abel Portilla (que es dedica a la fosa) ens va comentar que recordava perfectament la fosa de la nostra campana major,  qui va detallar molts i singulars detalls sobre esta campana dels què algun dia realitzaré una altra entrada.

    



            Van estar molt atents amb nosaltres, ensenyant-nos tot el seu taller de muntatges i fundició, vam estar durant un llarg espai de temps intercanviant impressions sobre el món de les campanes, i tenint Abel Portilla molt d'interés a convidar-nos a sopar per a seguir l'amena conversació que teníem, i aprofitar per a mostrar-nos “el museu de la campana” que té en una finca de la seua propietat en Vierna, una altra població pròxima.




 

             Quedem per al següent dia dissabte 17 a la vesprada, arribem al voltant de les cinc, en eixe moment ell es trobava despedint una altra visita anterior indicant-nos que fórem veient i de seguida vindria a atendre'ns. Després de veure en un punt concret del museu un preciós joc de quatre campanes, no vaig poder resistir la temptació i em vaig posar a tocar-les, provocant això que acudiren la majoria dels veïns de la xicoteta població, amb molt d'interés per a visitar també el museu.

 





           Personalment el que més em va impactar és el preparatiu que té, per a en quant li siga possible, fondre una campana de 20.000 kg. el que equivaldria a ser la més gran d'Espanya, perquè l'actual major és la de Toledo amb 17.000 kg.

 





             Ja quan ens n'anàvem a anar, ens va presentar sa mare, amb qui recordem que a juliol farà 24 anys, ja vam estar en sa casa Fran, Paco el campechano i jo junt amb el seu fill Abel per a ultimar detalls sobre la campana major.

           




             Com disposàvem de pocs dies, la resta del temps ja quasi contra rellotge, ho destinem a veure les zones més emblemàtiques de Cantàbria, tornant a Castalla el dilluns 19, festivitat de Sant Josep, i aprofitant la ruta de baixada visitem Burgos, on a l'arribar a les 12 del migdia vam poder delectar-nos d'un preciós volteig general de campanes en la catedral.






















.



.

jueves, 19 de abril de 2012

PROCESSÓ DE SAN FRANCESC I FOGUERES

          


             Com enguany és un d'eixos en què la festa de San Francesc ha caigut en plena Setmana Santa, la celebració de la processó i les fogueres en el seu honor s'ha traslladat a este pròxim dissabte 21, sent els tocs com és tradició de la manera següent:




09.01 h. Àngelus.
09.02 h. Volteig general.


13.01 h. Àngelus.
13.02 h. Volteig general solemne


.

18.31 h. 1r Toc a missa.
18.45 h. 2n Toc a missa
18.46 h. Volteig general.
19.01 h. 3r Toc a missa.



De 19.45 h a 21.00 h. Voltejos processionals.

A l'eixida i entrada de la imatge de San Francesç, volteig general solemne.





21.00 h. Volteig general com a senyal per a la l'encesa de les fogueres.








.

domingo, 15 de abril de 2012

TOCS DE S. VICENT











            La festivitat de Sant Vicent Ferrer és el 5 d'abril, dia de la seua defunció en Vannes (França). No obstant això i atés que eixa data cau normalment en dies de quaresma o Setmana Santa, es va decidir fa segles el seu trasllat, en el Regne de València, al dilluns següent a l'octava de Pasqua. 






          Així, el 2n dilluns següent al diumenge de Pasqua és el dia triat per a celebrar al Patró de la Comunitat Valenciana; Sant Vicent Ferrer, que va prendre el seu nom del Patró de la ciutat Sant Vicent Màrtir, la festivitat del qual es celebra al gener. La coincidència en el nom provoca equívocs, inclús entre alguns valencians.








           El centre d'esta festa era la processó “dels combregats”, tractant-se d'una processó en què es porta el Santíssim Sacrament a persones malaltes o impedides,  i realitzant-se amb tota solemnitat, qual si del dia Corpus es tractara, portant al Santíssim baix pal·li, amb l'assistència de les autoritats religioses i civils, i acompanyats per la banda de música local.








           Ací a Castalla, esta processó no tenim constància des de quan es realitzava, però es pot aventurar que la seua procedència siga de fa segles, havent arribat a nosaltres fins a l'any 1993, per considerar que en l'actualitat ja es porta el Santíssim tots els diumenges als malalts, encara que això sí, sense processó ni solemnitat. Esta era una processó molt singular i certament matinera; a les 8 del matí es celebrava la Missa de l'Alba, sobre les 8,30 h. començava la processó, tenint esta cada any un itinerari diferent, perquè anava en funció a la situació de la vivenda de les persones que havien sol·licitat prèviament rebre el Santíssim Sacrament per la seua impossibilitat d'acudir a la parròquia. Després de l'arribada d'esta, solemne Missa Major. (En l'actualitat en algunes poblacions es continua realitzant)







           Tradicionalment el costum de la mona de Pasqua, ací a Castalla han sigut els tres dies (diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua) a la vesprada i este dia de Sant Vicent es celebrava el dia complet. En l'actualitat i des que el dilluns de Pasqua és festa regional es celebra el dia complet i s'ha extingit el dimarts.  És com menys curiós que esta festa de S. Vicent, no sent ni festa nacional, regional o local, ací a Castalla, la totalitat del poble la continue celebrant (encara que sense la processó dels combregats), no obrint les seues portes cap empresa ni comerços, exceptuant ja alguna on els propietaris de les quals són d'altres poblacions.








           Els tocs per a esta festa seran els següents:


Diumenge 15 de Abril (vespra)


              (Al matí tocs propis del día)

21.01 h. Regina Celi  parròquia
              Àngelus  convent i ermita.
21.02 h. Volteig menor (4 campanes) parròquia.











Dilluns 16 de Abril "Sant Vicent Ferrer"


08.01 h Regina Celi parròquia.
             Àngelus convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.


09.00 h. 1º Toc a Missa parròquia.
00.15 h. 2n Toc a Missa parròquia.
09.16 h. Volteig menor.
09.31 h. 3r Toc a Missa parròquia.

(Des que està l'actual rector D. Salvadors Valls esta Missa es celebra en valencià)



13.01 h. Regina Celi parròquia
              Àngelus convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor.


21.01 h. Regina Celi parròquia.
              Àngelus convent i ermita.










sábado, 14 de abril de 2012

Tocs de la Divina Misericòrdia









             La Festa de la Divina Misericòrdia es celebra el primer diumenge després del  Diumenge de Pasqua i és una devoció cristiana enfocada en la misericòrdia de Déu i el seu poder, particularment com una acció de confiança infinita en què la misericòrdia de Déu i la seua passió és el preu ja pagat pels nostres pecats i que si confiem cegament en Jesús els nostres pecats ens seran perdonats, Jesús no serà el nostre just jutge sinó el nostre Salvador misericordiós. Més que una mera devoció és un gènere de la vida cristiana. S'expressa per mitjà d'actes interiors (actituds de l'ànima respecte a la Misericòrdia del Salvador i de la confiança en Déu) com a exteriors: la veneració de la imatge, l'hora de la misericòrdia, el rés de la coroneta, la festa de la Divina Misericòrdia i els actes de misericòrdia amb el proïsme
Joan Pau II va ser beatificat durant una cerimònia en la Plaça de Sant Pere del Vaticà el 1 de maig del 2011, va ser decidida esta data personalment per Benet XVI per tractar-se del diumenge de la Divina Misericòrdia, efemèride d'enorme valor simbòlic en el pontificat del Papa Wojtyla (ell la va instituir com a festa de l'Església universal, va canonitzar sor Faustina Kowalska i va morir en la vespra d'eixa festivitat en 2005).






              Ací a Castalla, el any 2010, en este mateix dia es va dedicar i beneir la segona capella (entrant a l'esquerra) a esta dedicació de la Divina Misericòrdia, i en 2011 també en este mateix dia, en la Missa de les 10,30 h. es va a beneir un quadro de la imatge de Joan Pau ll portat des de Roma i col·locat en  dita capella, sent  els tocs per aquesta celebració els següents:






DIA 14 DE ABRIL  (VESPRA)

(Tocs propis de dissabte)
21.02 h. Volteig menor (4 campanes) parròquia.
Volteig menor (3 campanes) convent.









DIA 15 DE ABRIL
(FESTIVITAT DE LA DIVINA MISERICÒRDIA)

7.31 h. Regina Celi parròquia.
7.32 h. 1r Toc a missa parròquia.
7.33 h. Volteig general   “
7.45 h. 2n Toc a missa   “
8.01 h. 3r Toc a missa    “
Àngelus ermita
8.30 h. Àngelus convent.



10.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa “
10.16 h. Volteig general “
10.31 h. 3r Toc a missa “



11.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa “
11.46 h. Volteig mitjana i segona.
12.01 h. 3r Toc a missa



13.01 h. Regina Celi parròquia
Àngelus convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia i convent



21.01 h. Regina Celi parròquia.
Àngelus convent i ermita.

martes, 3 de abril de 2012

TOCS DE SETMANA SANTA







 


 
                                         DIJOUS SANT


             Este dia recordem l'Últim Sopar de Jesús amb els seus apòstols en què els va llavar els peus donant-nos un exemple de servei. En l'Últim Sopar, Jesús es va quedar amb nosaltres en el pa i en el vi, ens va deixar el seu cos i la seua sang. És el dijous sant quan va instituir l'Eucaristia i el Sacerdoci. A l'acabar l'últim Sopar, Jesús sen va anar a orar, a l'Hort de les Oliveres. Ací va passar tota la nit i després de molt de temps d'oració, van arribar a agarrar-lo.







08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia i convent.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia, convent i ermita.

16.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
16.45 h. 2n Toc a missa parròquia.
16.46 h. Volteig menor          “
17.01 h. 3r Toc a missa      “

18.31 h, 1r Toc a missa parròquia.
18.45 h. 2n Toc a missa         “
18.46 h. Volteig general             “
19.01 h. 3r Toc a missa          “






            Al cant del “Gloria”, volteig general i a partir d'este moment es silencien les campanes totalment per començar la passió i mort de Jesucrist, no tornant a sonar fins al cant del “Gloria” de la vigília del Dissabte Sant, que celebrem la seua Resurrecció.





23.00 h. Hora Santa en el Monument de la parròquia (sense campanes)
24.00 h. Cant de la Passió.













                                DIVENDRES SANT:

           Eixe dia recordem la Passió del nostre Senyor: La seua presó, els interrogatoris d'Herodes i Pilat; la flagel·lació, la coronació d'espines i la crucifixió. Ho commemorem amb un Viacrucis solemne i amb la cerimònia de l'Adoració de la Creu.











9.00 h. Viacrucis des del convent fins a l'ermita (sense campanes)






17.00 h. Celebració de la Passió en la parròquia (Sense campanes  i amb la matraca).






20.00 h. Processó del Sant Enterrament (sense campanes).







                          DISSAPTE SANT O DE GLORIA:

           Es recorda el dia que va passar entre la mort i la Resurrecció de Jesús. És un dia de dol i tristesa perquè no tenim Jesús entre nosaltres. Les imatges es cobrixen i els sagraris estan oberts i buits. A la nit es du a terme una vigília pasqual per a celebrar la Resurrecció de Jesús. Vigília vol dir “la vesprada i nit anteriors a una festa.” En la Vigília Pascual, l'Església Catòlica celebra una litúrgia molt especial, i ho fa amb la màxima solemnitat. Comencen els oficis amb el temple a fosques, encenent-se i beneint-se un foc en l'atri, en un lloc fora del temple. D'eixe foc s'encén el Ciri Pascual, un enorme ciri que simbolitza a Crist Ressuscitat. Tot seguit, els fidels encenen les seus ciris pròpies de la flama del Ciri. Arribats al presbiteri, es col·loca en el centre del mateix, junt amb l'altar o junt amb l'ambó, s'encenen totes les llums del temple i es canta l'Exsultet, o pregó pasqual antic himne al·lusiu a la nit de Pasqua que proclama la glòria de la Resurrecció de Crist, que embolicarà tota la litúrgia d'esta nit.





23.30 h. Solemne Vigília Pascual, la celebració cristiana més important de l'any. Al cant del Gloria, volteig general, i a partir d'este moment ja comencen els seus tocs habituals.



 


          La campana de l'ermita, també s'unix a este volteig, junt amb les traques i coets que els majordoms tiren des de l'ermita. Antigament esta campana, quan anava manual s'anaven rellevant els majordoms de la Mare de Déu de la Soledad i la voltejaven durant tota la nit fins a l'eixida de la Patrona. En l'actualitat i des que funciona automàticament, per a evitar un abús i possible ruptura de la campana, es reduïx a 2 o 3 minuts cada hora durant tota la nit.





         DIUMENGE DE RESURRECCIÓ O DE PASCUA:

           És el dia més important i més alegre per a tots nosaltres, els catòlics, ja que Jesús va véncer la mort i ens va donar la vida. Açò vol dir que Crist ens dóna l'oportunitat de salvar-nos, d'entrar al Cel i viure sempre feliços en companyia de Déu. Pasqua és el pas de la mort a la vida.






7.31 h. 1r Toc a missa en l'ermita.
7.45 h. 2n Toc a missa amb volteig en l'ermita.
8.00 h. 3r Toc a missa en l'ermita.

8.01 h. Àngelus parròquia i convent.
8.02 h. Volteig general.  "       "



9.01 h. Regina coeli parròquia.( Des d'este moment fins a Pentecostés este toc substituïx al d'àngelus).







9.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita per començament de la processó del Encotre, esta processó és la més important de l'any ací a Castalla, on ixen totes les famílies juntes per a acompanyar la Patrona fins a la parròquia, on té lloc la Trobada amb Jesucrist ressuscitat, durant tot l'itinerari, voltejos processionals i a l'arribada Solemne Missa Major.





11.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa          “
11.46 h. Volteig menor              “.
12.01 h. 3r Toc a missa          “

13.01 h. Regina coeli parròquia.
                Àngelus convent i ermita.
13.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Regina coeli parròquia
               Àngelus convent i ermita.







                                 (Cuadrilla de majordoms nº 7 en la que jo tambe participe)





 I aprofite pera des d'ací desitjar una molt bona Pascua a tots.


         





 Toc del Regina Coeli
Salutació a la Mare de Déu durant el temps pasqual i  propia de este día.

(TRES CEMPANADES XICOTETA)

Alegra't. Reina del Cel, al·leluia.
R: Perquè Aquell a qui vas meréixer portar en el teu si, al·leluia.

(TRES CAMPANADES DEJUNI)

Ha ressuscitat com ho va predir, al·leluia.
R. Intercedix per nosaltres davant de Déu, al·leluia.


(TRES CAMPANADES MITJANA)


Gaudix-te i alegra't, María Mare de Déu, al·leluia.
Perquè en veritat el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.

(TRES CAMPANADES SEGONA)


Orem: Oh, Déu, que has omplit d'alegria al món amb la resurrecció de Jesucrist, el teu Fill, el nostre Senyor, concedix-nos per intercessió de la Mare de Déu, arribar a posseir la dita de la vida immortal.
Per Crist nostre Senyor.

(TRES CAMPANADES MAJOR)

R. Amén.