lunes, 18 de junio de 2012

RESTAURACIÓ DE LES PORTES DEL CONVENT

     











               Vaig en esta entrada a narrar la restauració que recentment hem dut a terme sobre les portes del convent, a causa del deteriorament patit al pas dels anys i a l'elevació que en els últims temps ha patit el parc o glorieta com ací es denomina, motivant per això que el convent quede uns 40 cm. més fondo que la part exterior, amb la consegüent humitat que això comporta. Per a posar-nos un poc en situació donaré unes breus dades històriques, encara que ja vaig narrar algo d'açò en l'entrada “HISTÒRIA DE LES CAMPANES DEL CONVENT”.






              El dia 19 de novembre de 1758 a les 4 de la vesprada va tindre lloc la processó del Santíssim Sagrament del convent vell (situat en “els ameraors”) al nou i actual, fent la seua entrada en la població pel carrer Portal d'Onil, carrer Major etc., disparant-se mosquets i arcabussos fins a la seua entrada en el convent, on es va cantar un solemne Te Deum i es va celebrar la primera Missa, quedant-se el Santíssim en una capella provisional perquè l'església del convent no estava acabada.








                 En un principi estava previst que l'església fóra mes gran, crec que fins a alinear amb el convent, o siga, fins al mateix carrer, però veient els escassos fons que disposaven, van decidir reduir-li la grandària, i de no ser pel veí de Castalla Diego Bardalonga que va donar en almoines 18.000 lliures per a esta construcció i va costejar l'altar major, no s'haguera pogut acabar, cosa que va succeir en 1810.











               Entre els anys 1789-1794 el rector de Castalla D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, va regalar estes portes que hui ens ocupen a la comunitat dels Mínims, mostra de la bona i fraterna relació existent entre la parròquia i esta comunitat.












             A estes portes ja se'ls va fer una reparació en la seua part inferior, podent-se observar en els gravats que la xapa de zinc té col·locada com a protecció de la fusta i que de sobte desapareixen i queda llisa, no havent-se guardat documentació sobre això.(La imatge que hi ha en la porta de l'esquerra és la de Sant Sebastia, titular del convent i la de la dreta sant Francesc de Paula, fundador de l'orde dels Mínims)







            Des de fa uns mesos l'actual rector D. Salvadors Valls es trobava preocupat per observar l'ascendent deteriorament que les portes patien amb el consegüent perill que això comporta, per això va gestionar i tramitar la restauració d'estes portes, intentant buscar  inclús algun  suport econòmic.









            El dimecres 30 de maig a les 8 del matí ens presentem en el convent amb el camió-ploma el meu company Ismael “El Bicho” i jo esperant-nos allí Víctor “el sagristà del convent”, son pare “obrer” i Enrique “fuster” per a procedir al seu desmunte i restauració.










             Una vegada desmuntades les portem a la fusteria d'Enrique perquè li sanejara tot el deteriorament que la fusta tènia (una d'elles es trobava en pèssim estat perquè l'eix que servia com a suport per a la porta en el sòl havia desaparegut a causa de la podridura i descomposició de la fusta, arribant a quedar pràcticament en l'aire amb el consegüent perill de caiguda) per la seua banda el pare de Víctor va aprofitar per a rejuntar els carreus que des de la caiguda del campanar i part del convent havien quedat amb les juntes molt obertes.











           Durant el següent dia 31 de maig, Enrique es va dedicar a sanejar tota la fusta deteriorada i unir les parts obertes. El divendres 1 de juny a les 8 del matí em vaig presentar en la fusteria d'Enrique per a reforçar les portes interiorment amb unes esquadres de ferro i li caragolem en la part inferior unes gronses de rodament coaxial per a les que l'obrer ja els havia col·locat una placa de ferro amb les seues respectives garres en el sòl.









              A les 10.30 h. del matí ja teníem les portes acabades i llistes per a la seua col·locació, això sí a falta de les xapes de zinc per a la part exterior-inferior que no van arribar a temps i que pròximament col·locarem. A continuació ens dirigim al convent, sent el gruista  el meu company Antonio Durá i sobre les 12.30 h. ja les teníem novament col·locades en el seu lloc, a falta d'un xicotet detall de soldadura en la falleba que li vaig concloure el dimarts 5 de juny.


















             Eixe dimarts 5 mentres estava concloent els xicotets detalls que li faltaven, estaven alguns xiquets com sol ser habitual, utilitzant esta porta com a porteria de futbol  i he de dir que vaig quedar impressionat de la vibració que produïa en la porta els tremendes balonades que rebia, volent des d'ací i a títol personal,  fer un crida a les persones que tingen autoritat per a què se'ls instal·le als xiquets unes porteries on puguen continuar jugant al futbol sense causar deteriorament al patrimoni, ja que unes portes d'uns 230-240 anys d'antiguitat (probablement unes de les més antigues de Castalla) deurien ser un bé a protegir per a preservar-les en el temps en bon estat.













             També a l'anar-nos vam poder veure com s'utilitza la portalada de pedra antiga d'accés al convent de Mínims de 1770 per a la mateixa finalitat, desapareixent en estos últims anys,  per això ràpidament, els gravats existents en la pedra, i quina serà la força dels balonades que fins els barrots de la porta de ferro massís de 16 mm.  (com qualsevol pot observar), arriben inclús a caure.  Al meu pareixer en qualsevol altra població esta portalada s'haguera instal·lat en algun lloc preferent com un monument que propiament és, mentres que a Castalla és utilitzada com a porteria de futbol…..












.


jueves, 7 de junio de 2012

Tocs del CORPUS CHRISTI



 






             La festa del Corpus Christi commemora la institució de l'Eucaristia. En este dia celebrat fins fa uns anys en dijous i ara en diumenge, l'església invita a meditar als creients sobre el misteri de la presència del Senyor en el pa consagrat que es guarda en totes les comunitats cristianes. Això és el que es commemora en totes les esglésies  amb processons en totes les poblacions, i en les seues distintes modalitats: amb altars, amb al·legories, amb estores i a l'estil de València, com succeïx en Morella, Xàtiva, Castelló, Gandia, Orihuela etc.











            Juliana de Mont Cornillón, priora de l'abadia de Cornillón a Bèlgica, va ser la impulsora de la celebració. Ella va pertànyer a un moviment eucarístic de finals del segle XIII, que va donar origen a varies costums eucarístics com l'exposició i benedicció amb el Santíssim Sagrament, l'ús de les campanetes durant l'elevació en la Missa i la festa del Corpus Christi.









                El papa Urbà IV va publicar la butla "Transiturus" en 1264, en la qual, després d'exalçar l'amor de Crist expressat en la Santa Eucaristia, va ordenar celebrar la solemnitat del Corpus Christi en el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat. En la butla s'atorgaven indulgències a tots els fidels que assistiren a la missa i a l'ofici, compost pel doctor angèlic, Sant Tomás d'Aquino, per petició del papa, admirat inclús pels protestants. 






               La mort del papa Urbà IV en 1264 i poc després de la publicació del decret, es va obstaculitzar la difusió de la festa, però el papa Clement V en el concili general de Viena de 1311, va ordenar l'adopció de la festa. Ell va publicar un nou decret incorporant el d'Urbà IV. Joan XXII successor de Clement V, va instar a la seua observança. Cap dels decrets parla de la processó com un aspecte de la celebració.








                  La celebració es du a terme el següent dijous a l'octau diumenge després del Diumenge de Resurressió (és a dir, 60 dies després de eixe diumenge; durant segles el Corpus va ser la festa més important de la cristiandat i constituïx un homenatge solemne a l'Eucaristia. Les primeres notícies del Corpus valencià daten de 1326 (Manual de Consells) però com a processó teofórica general no és tal fins que en 1355 ho ordena el Bisbe Huc de Fenollet. L'any següent coincidint amb la mort del bisbe, es va fer una parroquial rotativa i és en 1372 quan es va instituir amb caràcter general. La processó es va celebrar entre 1355 i 1505 durant el matí i en 1506 es va traslladar a la vesprada, no deixant de ser vespertina fins ara, encara que això sí amb el canvi de dijous a diumenge.








               En molts llocs és una festa d'especial rellevància i en uns quants països és un dia festiu oficial (certes parts d'Espanya, Áustria, parts d'Alemanya, Hongria i Suïssa, Brasil, República Dominicana, Bolivia, Colòmbia, Croàcia, Polònia, Trinitat i Tobago, Portugal, Perú, Veneçuela i Equador).







Dita popular: Tres dijous hi ha l'any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el día de l'Ascensió.









                  Esta processó també ha tingut un lloc molt destacat ací a Castalla, ja que hi ha constància que per a acompanyar al Santíssim Sagrament es treien totes les imatges en andes, tant les que es trobaven al culte públic en la parròquia com les existents en les cases particulars d'alguns veïns, per això era una gran quantitat de gent la que s'havia d'implicar per a esta processó, comptant també el treball i esforç que calia realitzar per a cobrir tot l'itinerari de la processó de fulls i pètals de flors, el ques denomina vulgarment com "l´enramada del Corpus". Després de comprovar que l'eixida de tanta imatge restava protagonisme al que verdaderament havia de ser el centre de la processó que era el Santíssim Sagrament es va decidir que no isquera cap imatge en la processó. Durant la dècada dels huitanta també es va anar reduint la quantitat de fulls que cobrien els carrers de l'itinerari fins a arribar practicament a la seua extinció, en canvi les campanes sí ho seguixen anunciant de la mateixa manera, permaneixent els seus toc practicament inalterables al pas dels anys i inclús dels segles, sent els tocs per a esta celebració els següents:








  9 de juny Vespra

8.01 h. Àngelus (ordinari) parròquia, convent i ermita.
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia i convent.

19.31h.  1r Toc a missa convent.
19.45 h. 2n Toc a missa    "
19.46 h. Volteig general    "
20.01 h. 3r Toc a missa    "


21.01. Àngelus parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig general parròquia i convent.























  10 de juny Solemnitat del Corpus Christi

07.31 h. Àngelus parròquia
07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.
07.33h. Volteig general curt parròquia.
07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.
08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.
          Ángelus convent i ermita.
08.02 h. Volteig simple convent.
               Volteig ermita.


10.01h. 1r Toc a missa en posterior parròquia
10.15 h. 2n Toc a missa en posterior parròquia
10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.
10.31 h. 3r Toc a missa en posterior parròquia


13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.


18.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
18.45 h. 2n Toc a missa parròquia
18.46 h. Volteig general
19.01 h. 3r Toc a missa parròquia.

                A l'acabar a missa donarà començament la processó realitzant-se voltejos processionals  durant la duració de la mateixa, tant en la parròquia com en el convent, amb volteig general a l'eixida i entrada.