10 ANIVERSARI DE LA RESTAURACIÓ DE LES CAMPANES

                  En enguany que es compleix el 10 aniversari de la restauració de les campanes tenia previst fer una entrada per a explicar al detall com i perquè es va realitzar, la veritat és que van passant els mesos i se m'acumulen les idees per a efectuar les entrades, faltant-me temps per a realitzar-les i quasi acaba l'any sense aconseguir-ho, però bé, ara que dispose una mica de temps vaig a intentar-ho.

En el mes d'abril del 2001 pren possessió de la parròquia el nou rector D. Juan Carlos Ferri Albert, persona en la qual ja tenia amistat des de la joventut en temps de seminari. Aquest sacerdot és un gran emprenedor, treballador incansable i gran apasionat de les campanes, i encara que ho semble, no ho dic solament per l'amistat que ens uneix sinó que als fets em remet, no ho vaig a fer, però si desglossara totes les seues activitats que va realitzar en els seus cinc anys d'estancia a Castalla faltaria espai en el blog.

En els primers mesos de la seua arribada a Castalla ja ens va indicar a Fran i a mi que hauríem de buscar alguna solució per a la campana “mitjana” que des de 1989 es trobava trencada dins de la casa abadia, per dos motius fonamentals; el primer és que era una pena que una peça tan antiga estiguera en aqueixa lamentable situació, ja que de no tenir solució s'hauria de col·locar en un lloc preferent, i el segon era que veia que la casa abadia deshabitada des de 1985 en alguns llocs amenaçava ruïna, per la qual cosa seria convenient realitzar obra en ella i la campana es deuria canviar d'ubicació.

            En el mes de setembre d'aqueix mateix any, el meu amic Fran que llavors treballava buscant fuges d'aigua en els pobles voltants per a l'empresa en què treballa, es trobava realitzant aquesta tasca en la població d'Agost, curiosament va mantenir una conversa amb una senyora, el fill de la qual havia dut a terme un estudi sobre les campanes per a la universitat. Després de contactar els dos, li va informar Fran que volíem tamptejar de si cabria alguna possibilitat de soldadura per a la campana “mitjana”, (teniem constància que a Onil s'havia aconseguit soldar una amb exit recentment, però molts dubtes que en aquesta es poguera realitzar per l'actuació que ja realitzem sobre ella en la primera soldadura efectuada per nosaltres i que narre en una entrada anterior) al que aquest li va respondre que era possible que sí, però que li donaria el telèfon de Francesc Llop (president dels campaners de la Catedral de València) que li informaria més exactament.

Després de mantenir una llarga conversa i exposar-li el tema, este li afirma que si que podria tindre soldadura, però que era convenient esperar-se al mes de febrer o març del següent any per a intentar aconseguir una subvenció, ja que segons aquest, per l'antiguitat de la campana li correspondria, també li va donar un llistat d'empreses que podien efectuar aquesta tasca, indicanli que era condició indispensable substituir-li el jou metàl·lic per un de fusta, per ser en certa manera aquest corresponsable del trencament.







                                      









                                       

Després d'ajuntar-nos el capellà D. Juan Carlos, Fran i jo per a comentar tot açò i optar per què hauríem de fer, pensem que el primer pas a seguir seria dirigir-nos a algunes poblacions  per a observar i comprovar els treballs realitzats pel llistat de les empreses oferides per Francesc Llop, i seguidament demanar pressupostos a algunes d'elles.

 

             Com vam veure que l'assumpte tenia bastant envergadura, pensem que no hauríem d'actuar soles, i que seria molt convenient convocar a l'antiga junta de les campanes, atorgant-li veu i vot, i tots junts deliberar que procedia realitzar. Els membres d'aquesta junta érem les persones següents: el rector D. Juan Carlos Ferri, Emilio Bernabéu Leal, Francisco Antón Esteve, Idelfonso Verdú Leal, Antonio Berbegal Vidal, Rubén Palacios Cifuentes, Francisco José Rico Marco i Juan Carlos Candela.

Ens reunim l'11 d'abril de 2002, ja amb alguns pressupostos en la mà i amb diversos treballs vistos. (Un d'ells va ser el campanar de Biar, estant llavors al capdavant d'eixa parròquia el nostre actual rector D. Salvador, qui molt amablement ens ho va mostrar). Hi havia diverses opcions sobre el que podríem realitzar: 

 1ª Soldar la campana mitjana, substituint-li el jou de fusta (exigia Diputació per a concedir la subvenció) i deixar les altres quatre tal com estaven.

2ª Realitzar aquesta primera opció i a més cada any restaurar una de les campanes restants, substituint-los el jou i mecanismes.

3ª Realitzar la restauració de les cinc campanes al mateix temps.

4ª Incloure la campana de l'ermita en aquesta restauració.

Després de temptejats els pressupostos, ens inclinem per la tercera de les opcions, ja que en les despeses de grua hi havia un minvament gran en el preu, perquè en un sol viatge baixava totes les campanes i en un altre les pujava, mentre que en l'opció segon, aquesta despesa de grua es realitzava per a cada campana. També desestimem la quarta perque només podia haver-hi subvenció per a una campana, perdent-se per aquest motiu la de l'ermita que també li corresponia per la seua antiguitat, optant per deixar-la per a una altra ocasió, una vegada es tingueren les despeses d'aquestes ja sufragats.

               Una altra qüestió sobre la qual calia decidir era per una de les dos opcions que es presentaven a l'hora de soldar la campana mitjana:

1ª Simplement soldar-la (en aquest apartat se'ns exigia donar-li 1/4 de volta a la campana perquè el batall colpejara sobre zona no deteriorada, implicant açò modificar-li el ansa batallera i que tant la creu com la inscripció quedaren als laterals)

2ª Soldar i replenar les parts desgastades pel batall (amb aquesta opció la campana s'instal·laria amb la seua forma tradicional, sense tenir per açò que modificarla gens i a més garantint l'empresa soldadora alemanya "Hans Lachenmeyer" la campana com si s'estrenara nova, açò és per 20 anys).

      Per unanimitat decidim inclinar-nos per la segona, per considerar que valia la pena la integra recuperació d'aquesta enyorada campana, a pesar que el pressupost es duplicava, ja que la primera opció tenia un cost de 3.360 € i la segona de 6.120 €.

Al final ens inclinem que fóra l'empresa Tècnica i Artesania 2001 de Massanasa, (llavors situada a Catarroja) i el 15 de maig d'aqueix 2002 tanquem el contracte amb un pressupost de 49.000€. Dies després es presenten els operaris de Tècnica i Artesania per a anar desmuntant tots els mecanismes de les campanes, fins i tot els coixinets-rodament dels eixos de les campanes, deixant-les llestes per a la seua baixada. El 29 d'aquest mateix mes, sobre les nou del matí es presenten els operaris juntament amb la grua per a procedir a la seua baixada, tasca que va concloure cap al migdia.

                                       

Durant els dos mesos que vam estar sense campanes, van ser les del convent les que van substituir a aquestes en tots els seus tocs, per ser d'una mateixa parròquia, plantejant-nos també la possibilitat d'instal·lar una d'aquestes provisionalment en el campanar de la parròquia, desestimant-ho posteriorment pel treball que portava per a tan curt espai de temps, i açò sí, va ser la primera vegada en la història que la processó de la pujada de la Patrona i la de Corpus es va realitzar sense campanes, (encara que ja he comentat que van substituir les del convent i ermita).

El 19 de juliol a les 13 h. van arribar de tornada les campanes i es van exposar dins de la parròquia perquè tota la gent poguera observar-les de prop i fotografiar-se amb elles qui ho desitjara, percatánmos de la lluentor que presentaven en la neteja els bronzes i els preciosos jous de fusta similars als antics i originals. Van estar exposades els dies 19, 20, 21 i 22 en les dos capelles primeres de l'esquerra, sent una gran quantitat de persones les que van acudir.

            El dia 23 al matí es presenten novament la grua i els tècnics d'Artesania per a procedir a la seua pujada i muntatge. Sobre les 8 de la vesprada va concloure la pujada de les 5 campanes i el muntatge de tots els seus motors, electro-martells, nou quadre de contactors i ordinador de comandaments (substituït perquè l'anterior solament estava preparat per a controlar 4 campanes i a partir d'ara serien 5) va finalitzar el dia 31.

 

 

              La inauguració estava prevista per al diumenge 4 d'agost, però com no volíem tenir sorpreses pensem que seria interessant el provar-les abans, per açò el dia 1 vam fer un volteig general com a prova, i ens portem un bon esglai, perque la campana major no aconseguia donar la volta, cridem ràpidament a Javi de Tècnica i Artesania, qui en el dissabte 3 ve per a deixar-la en perfecte estat. (Aquesta campana en els dos anys posteriors va donar molts problemes, al meu entendre per excessiva descompensació, per açò van ser vàries les actuacions que es van haver de realitzar posteriorment sobre ella, col·locant-li una corriola de major diàmetre –al meu juici excessiva per antiestética- una cadena més ampla i un motor més potent del que necessita una campana d'eixa dimensió, fonent-se en diverses ocasions els varistors de la placa electrònica del motor, afegint-li al final un segon condensador perquè el motor desenvolupe més força en la seua arrancada).




                              

                              

              El diumenge 4 d'agost, en finalitzar la Missa de l'alba sobre les 8.45 h. eixim tots a la plaça de l'església per a procedir a la inauguració i realitzar el seu primer volteig general. Moltes van ser les persones que van contribuir a sufragar aquestes despeses, desde pensionistes fins a xiquets de comunió, oferint cadascú en la mesura de les seues possibilitats el que considerava oportú. He de ressaltar ací la gran tasca que va haver de realitzar Emilio Bernabéu “el pollo” que va aconseguir que diversos empresaris de Castalla deixaren aquesta quantia sense cobrar interessos, perquè es van tardar quasi tres anys a aconseguir tot l'import, podent posteriorment retornar-los els diners. Al principi l'alcalde de Castalla D. Juan Rico no estava per la labor d'aportar donació alguna per a les campanes,   afirmant aquest què calia fer les inversions en coses de mes vistositat i aquestes no es veien, però després de comprovar l'acceptació que havia tingut en la població va canviar de semblar i va decidir que el M.I. Ajuntament col·laborara amb 6.000 €, i es va comprometre a aconseguir altres 6.000 € de Diputació. També Conselleria, com he comentat, va col·laborar aportant 3.000 € amb la subvenció per a la soldadura de la "mitjana”, quantitats pràcticament irrisories tenint en compte que eren temps de bonança econòmica on s'invertien algunes vegades grans quantitats de diners en actuacions de molta menor rellevància patrimonial, aportant els 34.000 € restants els feligresos de Castalla.

     

Al meu juici aquesta restauració era una necessitat, ja que els mecanismes en 40 anys d'antiguitat presentaven gran deteriorament amb les seues consegüents avaries. També cal ressaltar que la sonoritat dels bronzes ha millorat notòriament, sonant com des d'antic, encara que açò sí,seguim tenint el problema que les dos campanes majors ofereixen notes molt similars. Aquest problema ho vaig consultar als germans Portilla (fonedors) i aquests em van aconsellar que s'hauria d'intervenir sobre la campana segona, primerament per ser de menor qualitat, sense desestimar que al ser de menor grandària seria prou més econòmic. Ara per ara tinc seriosos dubtes que aquesta intervenció en moltíssims anys es puga realitzar, únicament per la gran crisi econòmica en la qual ens estem enfonsant, acumulant-se per açò altres prioritats més necessàries i urgents, no podent invertir en aquestes actuacions que queden relegades a un segon lloc. “Una autèntica pena”, ja que com narre en la introducció al blog, la població de Castalla sempre ha tingut un gran orgull i estima pel so de les seues campanes.

. 

Personalment crec que tota aquesta actuació ha merescut la pena encara que solament fora per la recuperació de la campana “MITJANA” que amb les seus quasi 200 anys -300 en la seua primera fosa- que teníem com perduda, ha recuperat la seua preciosa sonoritat original, tal com els nostres majors i avantpassats la van poder sentir, sent motiu de gran satisfacció per nosaltres i per les generacions venideres, però també lamentant-me que en 1978 es decidira refondre la “MAJOR” i no guardar-la, perque ara haguérem aconseguit recuperar-la tenint l'harmonia acústica original.

.