Dimecres passat
14 de novembre sobre les 9 del matí vaig rebre un missatge del rector D. Salvador Valls, indicant-me
realitzara els senyals a difunts de sacerdot, perque l'amic Toni Esteve
havia partit cap a la casa del Pare; certament em vaig quedar de pedra ja que
no m'esperava aquest desenllaç, a pesar que tots érem conscients que estava
travessant i lluitant des de feia uns anys contra una llarga malaltia. (Tenia 60 anys d'edat).
Algunes
persones en sentir el toc de campanes em van cridar per a preguntar-me qui era
el difunt perque els havia semblat que el toc era el de sacerdot, al que vaig
quedar sorprés per pensar que la majoria de la gent no ho reconeixeria per
haver-se tocat en molt escasses ocasions. En les últimes dècades solament s'ha
utilitzat en dues ocasions més, la primera va ser en 1985 quan va morir D.
Toribi Sellés, després de 43 anys de rector de Castalla, i la segona en 1999
quan va morir D. Luis Rico Cerdà (petit), natural d'ací de Castalla.
El que és el
toc en si és sempre el mateix, el denominat de segona, executant les campanes
la mateixa melodia, canvia que al principi i al final del toc, totes les
campanes al uníson executen els denominats “driancs” i en funció al nombre de
campanades es fa eixa distinció, sent de la següent manera quant a la
numeració:
4 driancs = Dona
6 driancs = Home
9 driancs = Sacerdot
12 driancs =
Bisbe
16 driancs =
Papa
Al ser natural
de Castalla es va realitzar en aquesta parròquia un responso a les 12 del
migdia del dia 15, abans de donar-li sepultura, realitzant-se la Missa funeral
a les 10 del matí en la parròquia d'Ibi de la qual era el rector,
quedant-se les dos xicotetes per a
albergar la multitud d'amics i coneguts que van acudir per a demanar per
l'etern descans de la seua ànima i acomiadar-lo. La cerimònia va ser oficiada
pel Bisbe de la diòcesi, D. Jesús Murgui, sent en més de cent els seus companys
concelebrants.
Si m'haguera
referit a qualsevol altre sacerdot haguera encapçalat el títol d'aquesta
entrada com “campanades de comiat a D. Antonio Esteve”, però com tots els que
el coneixíem, sabíem que des de la senzillesa que havia caracteritzat tota la seua
vida, açò no era del seu agrat, preferint que el cridàrem com Toni Esteve, Toni
“Cotonyo”, o Toni “Carmela” forma que tots els seus paisans el coneixíem pels
sobrenoms referents a la seua família per part de pare i de mare.
Encara que va viure molts anys fora de Castalla, mai es va desentendre d'est el seu poble natal, més be el contrari, considerant-se com un “CASTELLUT” més. Sempre que tenia ocasió acudia, participava i estava integrat en molts àmbits de la vida social castelluda com a comparses festeres, penyes futbolístiques etc…
És molt difícil
en quatre línies fer un resum sobre la vida d'un sacerdot tan dinàmic i
singular com ell va ser, (Tot un exemple de senzillesa i de vida entregada) la qual cosa sí vull ressaltar és que pràcticament tot
el seu sacerdoci el va centrar a treballar bolcant-se a ajudar en els sectors
més marginals de la societat, sent fins al final dels seus dies Delegat
Episcopal de Caritas en aquesta diòcesi d'Oriola- Alacant, havent treballat
anys arrere també en la de València. Ha sigut rector de Burjassot, Paterna i Benilloba. En l'actualitat era el rector de la
Transfiguració del Senyor d'Ibi, i des de fa molts anys col·laborador en la
revista diocesana “Nodi”, d'on extrac el seu últim escrit del cap de setmana
passat.
Moltíssimes
són les coses que podria narrar sobre ell, però tal vegada tampoc siga aquest el
lloc, per açò només em queda convidar a qui llegeixi aquesta entrada en el blog
a oferir una oració per l'etern descans de la seua ànima i recordar que el
pròxim dia 27 de novembre a les 7.30 h. de la vesprada s'oficiarà una Missa
funeral a la parroquia de Castalla.
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario