lunes, 30 de diciembre de 2013

CAP D'ANY I ELS SEUS TOCS











                                 Dia 1 de gener: Solemnitat de Santa María, Mare de Déu




              La Solemnitat de Santa María Mare de Déu és la primer Festa Mariana que va aparèixer en l'Església Occidental, la seua celebració es va començar a donar a Roma cap al segle VI, probablement juntament amb la dedicació –el 1º de gener– del temple “Santa María Antiga” en el Fòrum Romano, una de les primeres esglésies marianes de Roma.






                            L'antiguetat de la celebració mariana es constata en les pintures amb el nom de “María, Mare de Déu” (Theotókos) que han sigut trobades en les Catacumbes o antiquíssims subterranis que estan cavats baix la ciutat de Roma, on es reunien els primers cristians per a celebrar la Missa en temps de les persecucions.





                                Més avant, el ritu romà celebrava el 1º de gener l'octava de Nadal, commemorant la circumcisió del Xiquet Jesús. Després de desaparèixer l'antiga festa mariana, en 1931, el Papa Pío XI, en ocasió del XV centenari del concili de Éfeso (431), va instituir la Festa Mariana per a l'11 d'octubre, en record d'aquest Concili, en el qual es va proclamar solemnement a Santa María com a vertadera Mare de Crist, que és vertader Fill de Déu; però en l'última reforma del calendari –després del Concili Vaticà II– es va traslladar la festa a l'1 de gener, amb la màxima categoria litúrgica, de solemnitat, i amb títol de Santa María, Mare de Déu.




  

                                 D'aquesta manera, aquesta Festa Mariana troba un marc litúrgic més adequat en el temps del Nadal del Senyor; i al mateix temps, tots els catòlics comencem l'any demanant la protecció de la Santíssima Mare de Déu, i com no podia ser d'una altra manera, més concretament ací a Castalla seguim respectant i mantenint aquesta tradició de, o bé en família o individualment, pujar fins a la seua ermita per a saludar-la i implorar la seua protecció en aquest primer dia de l'any, per açò és un dels pocs dies l'any en què l'ermita està oberta pràcticament tot el matí i celebrant-se també en ella l'Eucaristia a les sis de la vesprada, sent els tocs propis per a aquesta solemnitat els següents:









DIA 31 DE DESEMBRE, VESPRA


08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.         "              "             "    : Volteig general.
               

18.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
18.45 h.        "     : 2n Toc a missa.
18.46 h.        "     : Volteig  general.
19.01 h.        "     : 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h.       "               "             "     : Volteig general.
              








                          Durant tot l'any el toc dels senyals horaris en el campanar de Convent finalitza a les 10 de la nit i prossegueix a les 8 del matí, però en aquest dia s'allarga fins a les 12 de la nit pel significatiu que és el toc, encara que al meu entendre tant en la Parròquia com en el Convent el ritme de les campanades és exesivament accelerat per als raïms.








                         


   
DIA  1 DE GENER, SOLEMNITAT DE SANTA MARIA MARE DE DÉU



09.01 h. Parroquia i Ermita: Toc d'àngelus.
09.02 h.        "               "    : Volteig general.
         


10.01 h. Convent: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “        2n Toc a missa.
10.16 h.        “        Volteig general.
10.31 h,        “        3r Toc a missa.


              Com he comentat abans, des d'aquesta hora i fins als 2 de la vesprada aproximadament, l'ermita permaneix oberta, per açò la seua campana realitza nombrosos voltejos, primerament com a salutacions a la Mare i Patrona, i també com no, com a recordatori a tots els “CASTELLUTS” que aquest dia està especialment dedicat a Ella.



11.31 h.  Convent: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “      2n Toc a missa.
11.46 h.           “      Volteig general.
12.01 h.           “      3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.         "            "             "      : Volteig general solemne.
               
               

17.31 h. Ermita : 1r Toc a missa.
17.45 h.     "      : 2n Toc a missa.
17.46 h.     "      : Volteig.
18.01 h.     "      : 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.





                 Igual que per a la festivitat de la Immaculada Concepció la Patrona de Castalla es vist de blau, per a estes festes de Nadal ho fa de blanc en un manto de seda valenciana que els castelluts denominem de les sireretes.







                 I per a finalitzar vull aprofitar aquesta entrada i desitjar a tots un molt feliç any nou 2014, on els nostres millors somnis i desitjos es facen realitat, gaudint entre moltes altres coses del dols so de les nostres campanes que diàriament ens acompanyen.







lunes, 23 de diciembre de 2013

"NADAL AL CONVENT" i tocs


             
                         


               El Nadal (llatí: nativitas, «naixement») és una de les festivitats més importants del cristianisme juntament amb la Pasqua de resurrecció i Pentecosta. Aquesta solemnitat, que commemora el naixement de Jesucrist en Belén, es celebra el 25 de desembre en l'Església Catòlica, en l'Església anglicana, en algunes comunitats protestants i en l'Església ortodoxa romanesa. En canvi, es festeja el 7 de gener en altres esglésies ortodoxes, que no van acceptar la reforma feta al calendari julià per a passar al calendari conegut com a gregorià, nom derivat del seu reformador, el papa Gregori XIII.



               Els angloparlants utilitzen el terme Christmas, el significat del qual és “missa (mass) de Crist”. En algunes llengües germàniques, com l'alemany, la festa es denomina Weihnachten, que significa “nit de benedicció”. Les festes del Nadal es proposen, com el seu nom indica, celebrar la Nativitat (és a dir, el naixement) de Jesús de Natzaret.




                El dia de Nadal és el 25 de desembre, quan es commemora el Naixement de Jesucrist en Belén segons els evangelis de Sant Mateu i Sant Lucas, pero com els evangelis no esmenten dates, no és segur que Jesús nasquera aqueix dia. De fet, el dia de Nadal no va ser oficialment reconegut fins a l'any 345, quan per influència de Sant Joan Crisóstomo i Sant Gregorio Nacianzeno es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat. Alguns historiadors discrepen sobre la data exacta sense posar-se d'acord entre ells, afirmant alguns que també podria ser a la primavera i uns altres que a la tardor, careixent açò d'importància per a tota la cristiandat per ser irrellevant, ja que al ordenar el calendari cristià en una data s'hauria de celebrar.



 






                És costum que es celebren diverses misses en Nadal, amb diferent contingut segons el seu horari. Així, la nit anterior (Nit bona o nit de Nadal) encara que siga diumenge, es celebra la famosa “Missa del Gall” o Missa de Mitjanit; en alguns llocs hi ha fins i tot una “Missa de l'Aurora” que es celebra precisament a l'alba del 25 de desembre, la “Missa del Dia”, en la qual és costum que després d'ella, el Papa done un missatge de Nadal a tots els fidels del món i després de la seua conclusió la tradicional benedicció “Urbi et orbi” (en llatí: a la Ciutat de Roma i al Món).










           Tal com el títol d'aquesta entrada afirma, i a causa de les obres del pis de l'Església, enguany totes les celebracions es realitzaran en l'Església del Convent, malgrat ser aquesta més xicoteta que la parròquia. Per a açò hem actualitzat part de la il·luminació d'aquesta Església per les faltes que tenia i s'ha engalanat per a celebrar aquestes festes amb la dignitat que li correspon, encara que açò sí s'ha hagut de reduir el betlem, precisament per a no restar cabuda de fidels. D'altra banda aprofite per a comentar que, probablement una vegada totes les burocràcies i permisos posats en regla, el pròxim dia 7 de gener es reprengueren les obres del pis de la parròquia.







                 Ací a Castalla la festa del Nadal ha sigut una de les més celebrades de l'any fins al punt que fins a fa dos o tres dècades es celebrava com tridu, o siga, tres dies de festa, 25, 26 i 27 de desembre, tal com també eren els tres dies de les Quaranta Hores, Pasqua de Resurrecció i festes Patronals de moros i cristians. Avui en dia i per motius de la famosa globalització moltes d'aquestes tradicions i singularitats pròpies del poble tendeixen a anar desapareixent, prevaleixent sobre elles els interessos econòmics. En l'actualitat el dia 26 moltes famílies de Castalla encara ho segueixen celebrant com a festivitat i per açò les campanes fidels a la tradició ho segueixen celebrant i anunciant, per tant els tocs per a aquests dies seran els següents:









 DIA 24 DE DESEMBRE, VESPRA DE NADAL

08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia convent i ermita: Volteig general solemne.
        

18.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
18.45 h.               : 2n Toc a missa.
18.46 h.               : Volteig  general.
19.01 h.               : 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h.        "             "             "      : Volteig general solemne.
            
23.31 h. Convent : 1r Toc a missa del gall.
23.45 h.         “       2n Toc a missa del gall.
23.46 h.         “             Volteig general.
00.00 h.         “       3r Toc a missa del gall.

              En aquell Xiquet embolicat en bolquers i ficat al llit en el pesebre, és Déu que ve a visitar-nos per a guiar els nostres passos pel camí de la pau. "El Nadal, misteri d'alegria. Alegria, fins i tot estant lluny de casa, la pobresa del pesebre, la indiferència del poble, l'hostilitat del poder. Misteri d'alegria malgrat tot. D'aquest mateix goig participa l'Església, inundada avui per la llum del Fill de Déu: les tenebres mai podran apagar-la." (Beat Joan Pau II).




 DIA 25 DE DESEMBRE, NADAL




09.01 h. Parròquia convent i ermita: Toc d'àngelus.
            
09.02 h. Parròquia convent i ermita: Volteig general.
              

10.01 h.  Convent:     1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig general.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.           "         1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig general.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia convent i ermita: Volteig general solemne.
               

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.






DIA 26 DE DESEMBRE, 2n DIA DE NADAL

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
08.02 h.     “                "         Volteig menor.


10.01 h. Convent       1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig menor.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.


13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia i convent :  Volteig menor


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.














   Es Navidad cada vez que sonríes a un hermano y
le tiendes la mano.


   Es Navidad cada vez que estás en silencio para
escuchar al otro.


   Es Navidad cada vez que no aceptas aquellos

principios que destierran a los oprimidos al margen
de la sociedad.


   Es Navidad cada vez que esperas con aquellos que
desesperan en la pobreza física y espiritual.


   Es Navidad cada vez que reconoces con humildad
tus límites y tu debilidad.


   Es Navidad cada vez que permites al Señor renacer
para darlo a los demás. 



                Madre Teresa de Calcuta








miércoles, 4 de diciembre de 2013

Dia de la Inmaculada


            


           L'origen de la festa de la Inmaculada es remunta a finals del segle VII o començaments del VIII en Orient. Ardents defensors van ser a Europa el benedictí Anselmo de Canterbury, Raimundo Lulio o Sant Vicent Ferrer, entre altres, destacant de manera particular els franciscans, per als  que va ser decisiva la teologia inmaculista de Duns Scoto.




              També els dominics, enfront de l'oposició d'alguns dels seus membres, van defendre la creença en la Immaculada Concepció de María com Santo Domingo, Taulero, un dels seus més acèrrims defensors, o el valencià Sant Lluís Bertran. Entre els agustins va destacar Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València. En el concili de Trento es van distingir Diego Laínez i Alfonso Salmerón.




              Les universitats espanyoles en la seua immensa majoria es van comprometre amb jurament i “vot de sang” a defendre el dogma de la Inmaculada, sent avançada València que ho va fer en 1530, enfront de moltes altres que ho van fer en el segle XVII.




             Una de les aportacions més singulars i primerenques de la poesia i música valencianes van ser els certàmens poètics en honor de la “Sacratisima Concepció” de la “Mare de Deu”, que es van celebrar en la ciutat de València en 1486, al voltant de 1510 i en 1532, i també el que va tindre lloc a Ontinyent en 1662. Així mateix alguns autors consideren com la possible primera justa poètica la celebrada en els territoris de la Corona d'Aragó, que va tindre lloc a València pels anys 1329-1332, en la que en tres ocasions es lloa la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.



                               (Campana menuda de la Parroquia dedicada a la Inmaculada)          

                

         L'any 2004 es va celebrar el 150 aniversari de la Proclamació del Dogma que María va ser concebuda sense pecat original, sense taca. El dogma va ser proclamat pel Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en la seua butla "Ineffabilis Deus."





                        (Imatge de la purissima de la parroquia de Castalla)






        "...declaramos, proclamamos y definimos que la doctrina que sostiene que la beatísima Virgen María fue preservada inmune de todo mancha de la culpa original en el primer instante de su concepción por singular gracia y privilegio de Dios omnipotente, en atención a los méritos de Cristo Jesús Salvador del género humano, está revelado por Dios y debe ser por tanto firme y constantemente creída por todos los fieles ... "   Pío IX, bula Ineffabilis Deus, 8 de diciembre de (1854)





                                 






        Per tant com solemnitat que és esta festivitat tots els anys  el dia 8 de desembre les campanes estan obligades a anunciar-ho, per eixe motiu els tocs que realitzarem concretament en el nostre poble seran els següents:



Dia 7 de desembre, vespra de la solemnitat de la Immaculada Concepció:

13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.


18'30 h. Convent: 1r Toc de missa de vespra.
18'45 h.        “        2n Toc de missa de vespra amb volteig general.
19'00 h.         “        3r Toc de missa de vespra.


20'01 h.. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
20'02 h.  Parròquia: Volteig menor.(4 campanes)
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.







Dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció.

08'00 h. Ermita: Toc d'àngelus amb volteig.
08'00 h. Parròquia: Toc d'àngelus amb Volteig menor (4 campanes).
         

         
08'30 h. Convent: 1r Toc a missa.
08'45 h.         “       2n Toc a missa.  Volteig menudes.
09'01 h.         “        3r Toc a missa.



10'00 h. Convent: 1rToque a missa.
10'15 h.       “         2n Toc a missa.Volteig general.
10'31 h.       “         3r Toc a missa.




11'30 h. Convent: 1rToque a missa.
11'45 h.       “          2n Toc a missa. Volteig general.
12'01 h.         “       3r Toc a missa.



13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.




20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.








         (Per a esta celebració, la Patrona de Castalla inclús sent Soledat, també es guarnix per a l'ocasió vestint-se de blau, en un manto de seda valenciana amb brodats en plata que deu de datar del segle XVIII, sent este el color litúrgic propi de la immaculada Concepció.)





domingo, 24 de noviembre de 2013

LES CAMPANES DE CASTALLA AL NOSTRE SENYOR ROBAT D'ONIL






                 Després de la troballa del dia 28 de novembre de 1824, en la Pedrera de Tibi de la Sagrada Forma “El Nostre Senyor Robat d'Onil” i en el seu trasllat de retorn a aquest, va fer una parada a Castalla, entrant a la població i en la seua Església parroquial, sent un volteig de campanes el que va anunciar al veïnat la seua arribada. (Vull ressaltar en aquest punt, la gran capacitat de convocatòria que en anys passats tenien les campanes, ja que un simple volteig general en un moment excepcional o extraordinari era capaç de convocar i concentrar a tota la població). Aquesta entrada a Castalla i en la seua parròquia, del Nostre Senyor Robat, és narrada textualment pel ministre degá, cronista i testimoni presencial D. Josef Antonio Sombiela i Mestre, de la següent manera:









“…Antes de entrar en Castalla esperaba el Ayuntamiento, el cura y clero con hábitos de Iglesia, la respetable Comunidad del gran Padre y Patriarca San Francisco de Paula: Bajamos del coche y la entrada en la villa fue majestuosa, fue tierna, digna de un pueblo que tiene hondamente grabadas en su corazón las máximas puras del Evangelio, que practica las virtudes cristianas. El vuelo de campanas y los vivas de aclamaciones repetidas anunciaron a los vecinos y habitantes de dicha villa que iba a entrar el Señor de cielos y tierra, que felizmente se había encontrado en un cantalar, y corrieron todos apresurados a recibirle. Las calles estaban llenas de un inmenso gentío: los balcones y ventanas ocupados por mujeres y niños, y todos llenos de placer adoraban a Jesús Sacramentado. Entramos en la Iglesia parroquial; y las sinceras demostraciones de afecto, las gentes  que se reunieron en ella, el vuelo de las campanas, el órgano, y el himno que cantaban el clero y la comunidad formaban una armonía inexplicable, el cura párroco de la expresada villa de Castalla que había tomado al Señor cuando bajamos del coche entre los nobles y cristianos ecos de alegría que resonaban en el templo, dio la bendición al pueblo: Este acto interesante, deliciosísimo la salida de la Iglesia, el tránsito por la villa fue un pomposo y magnifico triunfo de la Religión Sacrosanta que profesamos, consagrado a Jesús Sacramentado.
Salimos seguidamente de Castalla por el restante de la Villa hasta fuera del portal, de la cruz que hay frente del mismo se volvió a dar la bendición a todo el concurso que nos seguía por el cura párroco de Onil que había tomado al Señor al salir de la Iglesia de Castalla…”



Com crec que pot ser convenient, perque algunes persones que lligen aquesta entrada no tindran coneixement al fet que es refereix aquest títol de: “Nostre Senyor Robat”, vaig a continuació a explicar-ho i molt breument narrar la història de l'esdeveniment:

             Tot va començar en Onil, un dia de 1824, quan el Reverend D. Francisco Tormo va consagrar en la missa el pa i el vi. Llavors, en la matinada del 4 al 5 de Novembre, Nicolás Bernabéu, natural de Tibi, que en la seua infància havia sigut monesillo a Onil i que s'havia amagat en les voltes al costat del cor de l'església, després de la missa, va robar el viril d'or que contenia en el seu interior la Sagrada Forma juntament amb altres objectes de valor, i entrada la nit va procedir a efectuar el sacrílec robatori, escapant-se a continuació pel estret forat-respirador de l'escala del campanar, utilitzant per a açò les cordes de les pròpies campanes.








           Quan va arribar a Tibi, la va amagar de pressa i corrent, en el paratge de la "Volta Blanca". Posteriorment i pensant-se que aquell no era un bon lloc, la va amagar en " La Pedrera", també en el terme municipal de Tibi.

              Llavors, quan va creure que estava ben amagat, va anar a Alacant a vendre diverses peces de les del robatori. Allí en l'argenteria de Amérigo, el comerciant es va percatar que li volien vendre una peça robada de l'església d'Onil. Nicolás Bernabéu va ser detingut i el van tancar en el calabós del Palau a Onil.









          Tots els veïns dels pobles limitrofs buscaven la Sagrada Forma pels voltants de les viles, però, és Teresa Carbonell, veïna de Tibi, la que la troba en "La Pedrera". Avisats els pobles de Tibi, Castalla i Onil ixen al costat de les autoritats cap a Tibi per a acompanyar d'un poble a un altre al "Santisim Sagrament" fins a la parròquia d'Onil, instituint-se tres dies d'oracions i adoració en desagravit pel sacrilegi comès. Festes que continuen fins als nostres dies, celebrant-se el 28,29 i 30 de Novembre, no solament com a reparació sinó també com a gran goig pel privilegi de tindre des de llavors la mateixa Sagrada Forma incorrupta.

            Curiosament el ministre degá abans citat va insinuar al rector d'Onil que no creia convenient que es consumira la Sagrada Forma fins a adonar de tot l'esdevingut a l'Ordinari del lloc (Arquebisbe de València) i instituint-se a continuació un tribunal eclesiàstic a aquest efecte, on el ministre degá esmentat i testimoni presencial afirma el següent:







“…..El Tribunal Eclesiastico que desde en un principio tomó todo el debido interés en un asunto de tanta  gravedad y consecuencia, como se ha insinuado quiso igualmente terminarle por su parte con un justo fin de autenticar los prodigios que su Divina Majestad había obrado en el portentoso hallazgo de Jesús Sacramentado. Con este digno objeto el celoso prelado de esta diócesis el Excmo. Ilmo. Sr. D. Simón López ... acordó providencia el 11 de diciembre de 1824….. tomando en consideración lo expuesto por el cura párroco D. Francisco Tormo en 4 del mismo mes sobre si debería o no consumir la Sacrosanta Hostia y oído el parecer y dictamen de una junta de teólogos y canonistas en la que convinieron que debería conservarse registrándose semanalmente por un eclesiástico de ciencia y virtud haciendo las observaciones convenientes……..”
“………He leído originales los oficios hasta que tengo a la vista formado con fecha del 17 de diciembre del corriente año 1825 y que todas aseguran que la Sacrosanta Hostia robada y conservada en la iglesia parroquial de Onil, no se advierte novedad ni alteración particular; y siendo este otro de los prodigios que su Divina Majestad ha obrado en esta feliz y dichosa ocurrencia……” 








De tots nosaltres és coneguda la matèria per la qual està composada una forma, que no és més que un tros de pa sense llevat d'un parell de mil·límetres d'espessor, i és com menys sorprenent que després de quasi 200 anys, d'haver passat diversos dies a la interperie, soterrada entre pedres i palla, arribe fins als nostres dies completament intacta, quan tan sol en uns mesos es devia haver descompost, la qual cosa sens dubte es pot considerar com un grandiós miracle Eucarístic, signe de la presensia real de Crist.


No sé si la societat som conscients de la grandesa d'aquest signe o senyal fet per Crist tan prop de nosaltres, en la meua opinió, perquè als catòlics ens puga servir com a menut punt de recolsament en la fe, que en cada eucaristia es fa present el sacrifici que Crist va fer en la creu una vegada per sempre, que es perpetua el seu record a través dels segles i s'aplica el seu fruit, permaneixent al nostre costat per sempre tal com va prometre. I que el sacrifici de la creu i el sacrifici de l'eucaristia són un únic sacrifici, ja que tant en un com en un altre, Crist és el sacerdot que ofereix el sacrifici i la víctima que és oferida. Es diferencien només en la forma en què s'ofereix el sacrifici. En la creu Crist ho va oferir en forma cruenta, i per si mateix, i en la Missa (en el pa i el vi) en forma incruenta i per ministeri dels sacerdots.













            El rector de Castalla que va rebre a el “Nostre Senyor Robat” i que va donar la benedicció amb ell, no va ser un altre que D. Luis Jerónimo Jover, natural d'Ibi,  que va ser rector de Castalla des de 1797 fins a 1827,  qui després de la seua defunció i a les seues expenses, tres anys després ja en 1830, es va refondre la campana “mitjana” María de l'Assumpsió, encara que alguns s'obstinen a dir que és de 1803, data en què aquest rector encara li quedaven alguns anys d'exercir com a tal.





          De les cinc campanes existents en l'actualitat en el campanar l'única que és segur que va voltejar en aquest esdeveniment i que conserva el seu bronze intacte va ser la “dejuni”, ja que la resta ha patit amb el pas dels anys refoses i substitucions. Probablement també voltejaria la de l'Ermita, ja que tot sembla indicar que en aquells anys estava col·locada en una espadanya sobre la façana de l'Església Parroquial.









Les horaris per aquesta celebració serán les següents:


 Dimecres, 27 de novembre:

- A les 00:00 h., 02:00 h. i 04:00 h.: Volteig general de campanes.

Dijous, 28 de novembre, “DIA DEL NOSTRE SENYOR ROBAT”:

- A les 11:00 h.: Missa Solemne, en el Convent de la Inmaculada o de Sant Buenaventura, predicada pel Rector local, cantada per la “Coral Polifònica Cristóbal Pastor d’Onil”, a la qual assistirà la Corporació Municipal.
- A continuació, partint des del Convent, Solemne Processó Eucarística del Dia de el “Nostre Senyor Robat” seguint el recorregut habitual que acabarà en el convent amb la Benedicció i Reserva.
- A la vesprada, en el Centre Parroquial (C/ Major, 12), de 16:00 h. a 17:30 h. Exposició de el “Nostre Senyor Robat” i torns de vela. A les 17:30 h., Benedicció i Reserva. A les 18:00 h. Missa i Triduo Eucarístico.

Divendres, 29 de novembre:
- A les 11.00 h.: Missa en el Convent de Sant Buenaventura.
- De 12:00 a 18:30 h.: Exposició de el “Nostre Senyor Robat” en el Centre Parroquial. Torns de vela. A les 18:30 h., Benedicció i Reserva.
- A les 19:00 h.: Missa i Triduo Eucarístico en el Convent.



 Dissabte, 30 de novembre:
- A les 11:00 h.: Missa en el Convent de Sant Buenaventura.
- De 12:00 a 18:30 h.: Exposició de el “Nostre Senyor Robat” en el Centre Parroquial. Torns de vela. A les 18:30 h., Benedicció i Reserva.
- A les 19:00 h.: Missa i Tridu Eucarístic en el Convent.






martes, 12 de noviembre de 2013

XIX TROBADA DE CAMPANERS A ALBERIC



         



         Dissabte passat 9 de novembre va tenir lloc en la població d'Alberic el XIX encontre o trobada de campaners de la Comunitat Valenciana, i com no podia ser d'una altra manera allí vam estar els de Castalla fent acte de presència.




           En aquesta nova trobada vam ser molts més d'ací de Castalla els que acudim, perquè alguns dels col·laboradors com a campaners tenien interès a acudir a un esdeveniment d'aquestes característiques.






           En aquest dia quedem a les 8 del matí en un bar de la població per a prendre alguna cosa, concentrar-nos i partir cap a Alberic, sent en aquesta ocasió: Luisita, Laura, Fran, Kiko, Juan Carlos, Víctor, Oscar, Mari Carmen i jo, en total nou “un bon equip”. Però res més reunir-nos va sonar el telèfon, era el nostre rector D. Salvador indicant-me que teníem un difunt en la població i enterrament, i com l'obligació és abans que l'afició, vaig haver de deixar-los a tots i ràpidament dirigir-me a la parròquia per a tocar el senyal de difunts. (Em dirigia a una concentració de campaners i vaig començar el dia com a tal).






              Sobre les 8.30 h. eixim direcció a Alberic amb el següent ordre del dia: 

     -10.00 h. Concentració en la Plaça de la Constitució de les  associacions de campaners.

      -10.30 h. Presentació de cadascun dels grups per ordre alfabetic, Tancant l'acte els campaners d'Alberic.

      -12.00 h. Concert en el campanar, en primer lloc els campaners convidats, finalitzant amb un repic i volteig per part dels campaners d'Alberic.

       -14.00 h. Menjar en la casa de l'ermità en la Muntanyeta.







           Javier, campaner d'Alberic, ens va donar la benvinguda als 22 grups que allí ens presentem, prenent a continuació la paraula l'alcalde de la població, Antonio Carratalá, lloant la labor dels campaners mantenint i recuperant tocs tradicionals, realitzant-los manualment. Seguidament prenc la paraula D. José Vicente Martínez, rector de Alberic, qui va ressaltar la labor social i eclesiàstica de les campanes informant a la població de tots els esdeveniments (aquest rector va tenir el detall de realitzar un volteig de campanes com a rebuda als grups de campaners)










            A continuació li va tocar el torn al president del gremi de campaners valencians Rafael Ballester, Francesc Llop i Bayo, expresident dels campaners de la Catedral de Valencia i Manuel Bartual, president de l'associació de campaners d'Alberic que va tancar el torn de la taula donant començament a les diferents associacions de campaners de les  localitats assistents.








            La presentació de les diferents associacions va ser per ordre alfabètic, sent Laura Rico Vidal la que prenc la paraula en representació dels campaners de Castalla. També dues empreses dedicades al muntatge de campanes, ERMEC i TECNICA I ARTESANIA 2001 ens van parlar sobre les seues experiències i actuacions, presentant fins i tot un audiovisual. Al meu entendre aquest acte es va perllongar excessivament encara que va ser interessant veure les inquietuds, projectes i fets dels diferents grups.









            Després de la conclusió d'aquesta presentació ens dirigim al campanar de Sant Llorenç, on tots els grups que van voler van executar algun toc típic de la seua població. Novament va ser per ordre alfabètic i quan ens toque el torn als de Castalla realitzem tres dels quatre tipus de tocs de Consagració que tenim, pensant que eren de curta durada i així no allargar excessivament l'acte.








            Al baixar del campanar i visitar la parròquia que tan amablement ens va mostrar el rector. D. José Vicente Martínez, vam poder veure en la sagristia una fotografia del retaule de l'altar major destruït en 1936, en el qual apreciem una gran similitud amb el nostre, la sort del qual va ser similar, quedant d'acord a tornar-nos a posar en contacte, perquè considerem que hauria d'estar tallat pel mateix artista, indicant-nos també que a diferència de nosaltres ells si porten idea de tornar-ho a reconstruir.










            En eixir de la parròquia intercanviem impressions amb els campaners d'algunes poblacions en els quals ja va naixent un vincle d'amistat, precisament degut a aquestes trobades. Concretament els de L'Alqueria de la Comtessa ens van recordar la seua recent actuació en l'entrada d'Ibi, i la pròxima que realitzaran amb el seu campamovil a Onil al costat de la seua banda de música, afirmant-nos que ens avisaren amb temps als de Castalla perquè ens puguem reunir. També quedem a visitar als campaners d'Ontinyent i Moixent, a aquests primers en el dia de la Puríssima, festivitat de la seua Patrona, on ens instruiran amb els seus tocs col·laborant amb ells i als segons en data sense determinar.









              Com el dia va resultar ser calorós, mentre sentíem els tocs dels diferents grups, pensem que seria interessant refrescar-nos amb unes "servesetes" en un bar situat al costat de l'església. Després de finalitzar tots els tocs partim tots junts a l'Ermita de Santa Bàrbara (Patrona dels campaners) situada en un preciós parc natural als afores de les població, on en la casa de l'ermità realitzem un menjar de germanor. (També en aquesta ocasió intercanviem impressions amb Francesc Llop, que es va mostrar interessat per l'actuació que havíem tingut el passat any amb la campana de l'ermita)








           Després de finalitzar el menjar, visitem el campanar i campana d'aquesta ermita de Santa Bàrbara, des d'on vam poder veure unes precioses vistes d'Alberic i de l'horta de València. A poc a poc tots els grups ens vam anar retirant per a emprendre el viatge de retorn, però abans ens van obsequiar amb “un pan quemao” a cadascun, típic de la població d'Alberic. 






            I per a acabar vull felicitar als meus companys d'Alberic pel bon acolliment, organització i gran treball realitzat, on passem un meravellós dia que mai oblidarem, entre tantes persones amb les que compartim una mateixa afició “LES CAMPANES”.