sábado, 29 de junio de 2013

EL BOUET DE LA SANG "6 de juliol"






            La festa de la “Preciosísima Sang del nostre Senyor Jesucrist” es celebraba litúrgicament l'1 de juliol. Probablement per qüestions laborals, ací a Castalla, es va decidir el seu trasllat al primer dissabte de juliol. No hi ha documentació que acredite quan comença a celebrar-se ací,  però el més probable és que siga des de 1577, data en què l'arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, després de començar al culte la nova parròquia, va fundar la confraria amb  este nom i li va canviar la dedicació a la primitiva i anterior església, hui ermita, fins a este moment dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, denominant-se des d'eixe any 1577 i fins als nostres dies de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist.





           Els fins d'esta nova confraria eren, a més de recaptar fons per al manteniment de l'antiga Església, el culte a la passió i les processons penitencials, demanar sufragis en èpoques de calamitats públiques, servitud caritativa a malalts i moribunds, acompanyar als soterrars dels confrares i dels pobres de solemnitat i altres obres de misericòrdia. En les actes de la confraria s'establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa, l'orde en què havia d'eixir les imatges i els gremis etc.






            El nom de “bouet de la sang” tot pareix indicar que prové perquè antigament en la placeta de l'ermita, en este dia, es soltava alguna vaqueta o algun “bouet”, sent este el nom amb què en l'actualitat es reconeix a esta festa.



             La forma concreta amb què es celebra esta festa tampoc hi ha documentació, o almenys jo mai l'he aconseguit localitzar, del perquè o des de quan es fa així, ja que en certa manera pot considerar-se que és un poc desconcertant, perquè este dia a les nou del matí acudixen els majordoms (portadors de la Imatge de la Patrona) a una casa particular,(familia Soler) on s'arreplega una imatge del Xiquet Jesús  que és portada en andes des d'esta casa fins a la parròquia, lloc en què s'agrega el sacerdot a esta diguem “processó” i a continuació es puja a l'ermita on es celebra la Missa. Al finalitzar la mateixa es lligen els noms dels majordoms i consellers del següent any, que no són altres que els que portaran a la Patrona i el Sepulcre amb la Imatge del Crist jacent en el següent any en les processons de Setmana Santa, respectivament. Després de finalitzar la Missa es baixa pel carrer l'amargura i punta la penya fins a la parròquia, lloc en què ja es queda el sacerdot, seguint a continuació fins a la casa de Solita Soler on es guarda el Jesuset.



             A continuació tots els majordoms amb  el seu president D. Idelfonso Verdú, la directiva i presidents de les diferents quadrilles junt amb les autoritats civils i religioses s'acudix al tradicional “esmorzaret”.








          Durant el dia es fan diferents cercaviles acompanyades per dolçaina i tamborí per tota la població, fins a les sis de la vesprada en què se celebra una festa per a xiquets amb les tradicionals carreres amb premis i regals.








                                




            Antigament la forma en què es constituïa la llista dels majordoms era diferent de com es fa en l'actualitat, en les que són unes onze o dotze llistes d'amics d'entre 20 o 30 persones cada una, que van rodant successivament i traient les distintes imatges en les processons. Quan l'ermità, el dia de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, feia sonar el toc de l'alba, en la mateixa placeta de l'ermita obria una llista, i els primers a arribar a apuntar-se serien els anomenats el següent dia 1 de Juliol, com a majordoms o consellers, per això una persona que vulgera repetir majordomia tots els anys, simplement en que fora matiner podria aconseguir-ho.







           Els tocs per a esta festa són d'una forma molt senzilla, un parell de voltejos amb la campana xicoteta de la parròquia al voltant de les nou del matí i voltejos de la campana de l'ermita a l'entrada i eixida del Jesuset.


 

No hay comentarios:

Publicar un comentario