sábado, 25 de enero de 2014

LA CANDELARIA I SANT BLAI








           Dins del calendari festiu hi ha festes de menor rellevància litúrgica i popular, però de gran tradició ací a Castalla, les quals també les campanes les anuncien, encara que lògicament en funció a la seua importància, per això les campanes implicades en estos dies són les dos xicotetes tant de la parròquia com del convent, voltejant els dós en el segon toc de les misses que al final de l'article narraré. Estes festes a què em referisc són: El dia 2 de febrer, “dia de la candelaria” i el 3 de febrer “Sant Blai”, sent esta segona d'una major tradició a Castalla per ser anomenat en 1697 Patró menor de la localitat.





 

La Presentació del Senyor, la Mare de Déu de la Purificació o la Mare de Déu de la Candelaria.



“Complint allò que s'ha manat per la llei mosaica, als quaranta dies del seu naixement, Jesús va ser presentat en el temple, alhora que sa mare realitzava la cerimònia de la seua purificació”.

Esta festa ja es celebrava a Jerusalem en el segle IV.






             El dia 2 de febrer de cada any, es recorda esta presentació del Xiquet Jesús al temple, portant alguna imatge del Xiquet Déu a presentar a l'església o parròquia. També eixe dia, es recorden les paraules de Simeón, portant candeles (siris fetes de parafina pura) a beneir, les quals simbolitzen a Jesús com a llum de tots els hòmens. D'ací ve el nom de la “Festa de les candeles” o el “Dia de la Candelaria”. Estos ciris o candeletes són regalats per la parròquia a tots els assistents a la celebració eucarística en este dia.




                                                 



                        Blai de Sebaste
 


           Venerat com a Sant Blai, va ser metge i bisbe de Sebaste en Armènia Minor (actual Sivas, Turquia). Va fer vida eremítica en una cova en el bosc de la muntanya Argeus, que va convertir en la seua seu episcopal. Segons la tradició, Blas de Sebaste era conegut pel seu do de curació miraculosa, que aplicava tant a persones com a animals. Va salvar la vida d'un xiquet que s'ofegava al travar-se-li en la gola una espina de peix. Este seria l'origen del costum de beneir les goles el dia de la seua festa el 3 de febrer.





             Com he comentat en la introducció a esta entrada, esta devoció hi ha documentació que acredita que està arrelada a Castalla des de molt antic, ja que segons consta en un  document existent en l'ajuntament  de la localitat datat el dia 15 de setembre de 1697,  s'anomenen oficialment com a patrons menors de la llavors vila de Castalla a  Sant Blai, Sant Abdó i Senent, i Santa Bárbara.







           Moltes de les devocions populars estaven molt vinculades a l'activitat econòmica de les localitats, per això cal ressaltar que Sant Blai a més de ser patró protector de les goles també ho és de la professió dels cardadors de draps. (Hi ha constància que per aquelles dates, ací a Castalla ja existia una fàbrica d'esta activitat).





            A més  de les festes litúrgiques i nacionals estan les festes locals, en l'actualitat només queden dos, però antigament eren moltes més, per això a mitjan segle XVIII este dia de Sant Blai era considerat dia de festa local.


            I com no podia ser d'una altra manera un patró menor havia de tindre la seua capella i altar en el temple parroquial, per això la capella contraposada a la de Sant Tomàs (o siga l'última de la part esquerra  junt el baldaquí de l'altar major) era la dedicada a Sant Blai (des que es va destruir en 1936 esta capella no té ni imatge ni dedicació).






             Des de la construcció de l'església parroquial en 1570 esta capella va estar dedicada a la Mare de Déu del Sant Sepulcre, passant a dedicar-se a Sant Blai pel seu nomenament com a Patró menor, el seu retaule el va costegar en 1716 el rector  D. Raimundo  Morant, natural d'Ibi, sent l'artista que el va construir D. Tomás Artigues. En 1792 a costa del rector D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, es va daurar i decorar.






             En l'actualitat es continua mantenint la tradició de portar en les celebracions litúrgiques d'este dia els tradicionals rotllos de Sant Blai per a ser beneïts i així es beneïsquen les nostres goles, i per descomptat a arreplegar el tradicional siret beneït en el dia de la Candelaria sent els tocs per a estes celebracions els següents:








Dia 2 de febrer “La Candelaria”

Al ser diumenge els misses son les propies del dia i com ja es sabut de tots per estar la esglesia en obres les misses son totes al convent.

Durant el dia els tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.

08.31 h. 1r Toc a missa Convent.
08.45 h. 2n Toc a missa.
08.46 h. volteig campanes menudes.
09.01 h. 3r Toc a missa. 
   
10.01 h. 1r Toc a missaConvent.
10.15 h. 2n Toc a missa.
10.16 h. Volteig campanes menudes.
10.31 h. 3r Toc a missa.

11.30 h. 1r Toc a missa convent.
11.45 h. 2n Toc a missa.
11.46 h. Volteig campanes menudes.
12.01 h. 3r Toc a missa.








Dia 3 de febrer “Sant Blai”


Durant el dia els tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.
Per el mateix motiu abans anometat, les misses seran les dos al Convent i els tocs els següents:
17,30 h. 1º Toc a missa Convent.
17.45 h. 2º Toc a missa      "
17.46 h. Volteig campanes menudes.
18.00 h.  3º Toc a missa.

19.00 h. 1º Toc a missa Convent.
19.15 h. 2º Toc a missa         "
19.16 h. Volteig campanes menudes.
19.30 h. 3º Toc a missa.





.

jueves, 16 de enero de 2014

FATAL RITME EN LES OBRES DEL PIS DE L'ESGLÉSIA



                 Després d'executada la primera fase de la retirada del terratzo, que com vaig indicar en una entrada es va realitzar a molt bon ritme, té ara lloc la segona fase que implica l'extracció de l'enderroc abocat en les criptes fruit de la destrucció de 1936 (per a intentar localitzar les filtracions d'aigua existents, ja que a data d'avui molts carreus encara permaneixen mullats) i la col·locació del pis nou.




            Una vegada conclosa la primera fase vam procedir el consell d'obres a sol·licitar nous pressupostos a les empreses de la localitat que millor preu van oferir per a la primera fase, licitant en aquesta ocasió també alguna empresa de fora. En aquest consell teníem la plena i ferma voluntat que aquesta obra es quedara en una empresa de Castalla, però la nostra sorpresa va ser majúscula en revisar aquests pressupostos, ja que una empresa d'Alacant “Sánchez Garrigós” havia pressupostat la mateixa execució amb els mateixos acabats i garanties amb 38.000€ menys que l'empresa de menor pressupost de Castalla, sent aquesta una desproporció molt gran, per la qual cosa ens inclinem al fet que fóra aquesta empresa la que executara l'obra.






             Novament els projectes, permisos i burocràcies han retardat el començament d'aquesta segona fase de l'obra en tres mesos més, ja que realment el permís per a aquesta execució va arribar en plenes festes nadalenques. Com eren molts els feligresos i habitants de Castalla que tenien interès per veure l'estat de les obres, es va procedir diumenge passat 12 de gener a realitzar una jornada de portes obertes, perquè tot el que tinguera interès poguera veure-ho, sent realment moltíssimes les persones que van acudir.






                El següent dilluns 13, com ja he comentat amb tots els permisos formalitzats i en regla es van reprendre les obres, però certament els treballs van durar poc, ja que el següent dia dimarts 14 va rebre el rector D. Salvador Valls una telefonada des de consellería on se li afirmava que cautelarment havien de detenir-se les obres, ja que havia de realitzar-se un nou projecte arqueològic i ser aquesta extracció d'enderroc revisada per un arqueòleg (fins a ací tot seria normal si no fóra perquè aquesta trucada la va realitzar la mateixa funcionària pública que uns dies abans havia signat i segellat l'autorització)



                 Tot sembla indicar que des de l'Ajuntament de Castalla hi ha alguna persona interessada a obstaculitzar i posar traves a l'execució d'aquestes obres , ja que cada vegada que s'ha sol·licitat un permís s'ha manat a València per a la seua revisió en Conselleria, responent sempre aquests que era competència de l'Ajuntament l'autoritzar-ho o no, per no estar catalogada aquesta església com BIC, afirmant-se fins i tot des de patrimoni que aquest protocol de l'arqueòleg que ara s'exigeix podria ser prescindible per el mateix motiu.

            Com a conseqüència d'açò, les obres de moment i mentre seguisquen les burocràcies permaneixen paralitzades, la qual cosa allarga excessivament en el temps l'execució de les mateixes, tenint ja el dubte de si per a les pròximes festes patronals de setembre podran estar concloses, amb el destravio que açò podria comportar en haver de modificar-se els itineraris de la majoria dels actes, (cosa que des del primer moment s'ha intentat evitar des del consell d'obres) sense desestimar tampoc l'encariment econòmic que aquesta nova actuació comporta, ja que com sol succeir en aquests casos, els que més exigeixen són els que menys aporten, corrent totes aquestes despeses a càrrec dels donatius dels feligresos de Castalla.

viernes, 3 de enero de 2014

DIA DE REIS "EPIFANIA DEL SENYOR"










                L'Epifania és una de les festes litúrgiques més antigues, més encara que el mateix Nadal. Va començar a celebrar-se a Orient en el segle III i a Occident en el IV. Epifania, veu grega que a voltes s'ha usat com a nom de persona, significa "manifestació", on el Senyor es va revelar als pagans en la persona dels mags.




                Els occidentals van acceptar la festa al voltant de l'any 400, l'Epifania és popularment el dia dels reis mags, i està referit en l'evangeli de sant Mateu. En arribar els mags a Jerusalem, aquests van preguntar en la cort el parador del "Rei dels jueus". Els mestres de la llei van saber informar-los que el Mesíes, el Senyor, havia de nàixer en Belén, la menuda ciutat natal de David; no obstant açò van ser incapaços d'anar a adorar-ho juntament amb els estrangers. Els mags, arribats al lloc on estava el xiquet amb María la seua mare, van oferir or, encens i mirra, substàncies precioses en les quals la tradició ha volgut veure el reconeixement implícit de la reialesa messiànica de Crist (or), de la seua divinitat (encens) i de la seua humanitat (mirra).
   






                   A Melchor, Gaspar i Baltasar -noms que els ha atribuït la llegenda, considerant-los tres per ser triple el do presentat, segons el text evangèlic- pot cridar-li'ls adequadament pelegrins de l'estel. Els orientals cridaven mags als seus doctors; en llengua persa, mag significa "sacerdot". La tradició, més tard, ha donat a aquests personatges el títol de reis, com intentant destacar més encara la solemnitat de l'episodi que, en si mateix, és humil i senzill. Aquesta atribució de reialesa als visitants ha sigut recolzada ocasionalment en nombrosos passatges de l'Escriptura que descriuen l'homenatge que el Mesíes d'Israel rep per part dels reis estrangers.






                A Espanya, la tradició és que els xiquets escriguen una carta als Mags i que s'envia dies abans del dia d'Epifania. En aquest dia, popularment conegut com a Nit de Reis (de la nit del 5 de gener al dia 6 de gener) es consumeix el desitjat roscó de reis. En molts llocs és també tradició deixar-los una mica de menjar i beure (normalment algun licor o vi, i dolços) als Reis Mags i als seus camells. Els plats l'endemà apareixen buits, i en el seu lloc apareixen els regals. El dia anterior es realitza una cavalcada de Reyes Mags en diferents llocs i ciutats d'Espanya on apareixen els mags amb els regals que durant aqueixa nit oferiran als xiquets.




                    Ací a Castalla, el pasat any es va celebrar el 50 aniversari d'aquesta cavalcada dels Reis Mags, que posteriorment va donar origen a la fundació de l'associació dels amics dels Reis Mags, a els qui cal agrair l'esforç realitzat tots aquests anys per a presentar a tots els xiquets i habitants de Castalla aquesta majestuosa i esplendorosa cavalcada. I com tota festivitat les campanes ho han d'anunciar, sent els tocs propis d'aquest dia els següents:







  DIA 5 DE GENER, VESPRA

Durant el dia tocs propis de diumenge.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
                Convent: Volteig general .
                Ermita: Volteig.



20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h. Parròquia: Volteig menor.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.


(Aquest volteig sol coincidir en el moment de l'adoració dels Reis davant del Jesuset encara que a vegades varia un poc en funció de l'oratge i la presa que els Reis tinguen)








 DIA 6 DE GENER; EPIFANIA DEL SENYOR.



.

09.01 h. Parròquia i Ermita: Toc d'àngelus.
        
09.02 h..     "                 "    Volteig menor

10.01 h. Convent: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig  general.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Convent: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig general.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.      "                "            "      :  Volteig menor

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.