sábado, 31 de mayo de 2014

IL·LUMINACIÓ DEL CAMPANAR DEL CONVENT






               Algunes entrades, com per exemple aquesta, van quedant-se'm retardades en el temps a l'hora de publicar-les per dos motius fonamentals, primer la frenètica activitat que portem la quadrilla de campaners i segon la falta de temps per a aquest menester, però bé, encara que amb retard vaig a intentar seguir publicant-les. En aquesta entrada, com el títol indica, vaig a centrar-me a resumir el com i el perquè de la il·luminació interior de la sala de campanes del convent.




              Tot va començar quan a conseqüència de les obres de la parròquia vam tenir clar que la imatge de la Patrona el dia de Pasqua acudiria al convent, quedant-se en est per a rebre el culte del mes de maig, pensant que sent açò un cas tan excepcional i que en tan poques ocasions al llarg de la història ha succeït, hauríem de fer alguna cosa perquè des de l'exterior es ressaltara que aquesta església estava albergant la imatge de la Patrona i creient convenient que aquest detall podria ser l'engalanar precisament la sala de campanes per a significar aquest esdeveniment tan excepcional.





               Vam creure convenient realitzar alguna cosa senzila, de poc cost i consum, pensant instal·lar dos pantalles fluorescents de 36 w. en la sala de campanes i dues de 18 w. per a la campaneta superior, instal·lant també un interruptor horari perquè s'encengueren sobre les 9 h. de la nit i apagaren sobre les 00.30 h. Ens vam posar mà a l'obra i el dia 31 març realitzem la instal·lació en la part inferior i el dia 9 de abril la part superior.





                Es va inaugurar aquesta il·luminació el Dissabte Sant, moment abans de la Vigília, per ser la celebració per excel·lència per a tota la comunitat cristiana, sent este el moment en el qual celebrem la Resurrecció del nostre Senyor Jesucrist i acudint la Patrona a aquesta església en el matí següent en la processó de l'Encontre. Al meu judici no és una gran il·luminació, però és un petit detall que crec que ha aconseguit el nostre propòsit.





               Aquest monument, que ací a Castalla està considerat com molt de “segona divisió”, crec que podria resultar interessant que algun dia les institucions públiques ho valoraren un poc més i procediren a il·luminar-ho exteriorment, tant el que és l'església, el seu campanar i la recentment il·luminada sala de campanes amb enllumenat públic, tal com ho estan totes les esglésies de qualsevol població.





            El pròxim any comentaré un poc més sobre aquest campanar per celebrar-se el 25 aniversari del seu enderrocament i reedificació.




sábado, 17 de mayo de 2014

ESTARÀ PER A FESTES?



               Aquesta podríem dir que és la pregunta del milió; la pregunta que la majoria dels habitants de Castalla es fa de si per a les pròximes festes patronals de moros i cristians estaran finalitzades les obres del temple parroquial.




            La majoria de membres de la comissió d'obres tenen prou clara la resposta a aquesta pregunta, i és que encara que va a venir molt just en el temps, sí que podrà inaugurar-se per a les esmentades festes. Uns altres, incloent-me jo, ho veiem més difícil; primer perquè és molt el treball que queda per realitzar, sense desestimar el temps de neteja per la gran quantitat de pols acumulada en tots els sortints i ressalts, així com en el muntatge de la bancada, llums, imatges etc.











                És cert que també a data d'avui, l'evolució de l'obra es nota dia a dia, per haver-se conclòs ja l'extracció d'enderrocs, sent ni més ni menys que 46 contenidors replets d'enderrocs els extrets, quantitat per a mi inimaginable que en la neteja dels anys 40 poguera ser tan gran quantitat d'enderroc l'acumulat després de l'incendi de 1936.








              El que són les criptes, com ja vaig narrar en l'entrada anterior, s'ha extret tot l'enderroc fins a arribar al que són els esquelets dels difunts, abocant després una capa de 10 cm. d'arena sobre aquests (per ordre de Consellería) i mantenint-se els registres de cadascuna d'elles amb arquetes metàl·liques. També es té previst deixar-les totes registrades para quan es vulga es puga accedir, així com realitzar-li uns petits forats sobre cada registre per a evitar en el futur es torne a condensar humitat.









                En la meua modesta opinió, l'extracció per excel·lència s'ha realitzat en la cambra de les andes, sent aquest un preciós local situat baix la sagristia de 4 metres d'altura i de les mateixes dimensions que aquesta. Disposa de dos escales d'accés, una de servei i estreta d'uns 80 cm. seguint la baixant del museu i una altra més ampla i funcional de 1’60 m. aproximadament que donava a la mateixa capella de Sant Tomás, descobrint en obrir-la el que explicaven els nostres majors; que un altar abatible situat en aquesta capella servia com a porta per a la escala, sent per ací per on es baixaven les andes processionals i objectes de gran volum.




                  



                Aquesta escala, com els graons eren de gran altura per a en poc espai cobrir els 4 m. d'altura i sense valor per ser de algeps, està previst per l'arquitecte reformar-la per a fer-la més còmoda i accessible. També està previst obrir el finestral tapiat amb pedres i algeps en els anys 40 per a replenar aquest habitacle de l'enderroc existent en l'església.










.

domingo, 4 de mayo de 2014

LA CUADRILLA SEGUEIX CREIXENT




            


            Com bé diu el refrany “sense presses però sense pausa”, ens anem consolidant com un petit grup d'amics que compartim una mateixa afició.




            En aquesta ocasió el nou fitxatge ha sigut Toya Bernabéu, qui des de feia un temps mostrava interès per participar en les nostres activitats amb les campanes.








            Com vaig narrar en l'entrada anterior ens reunim dissabte passat, 3 de maig, per a celebrar el 25 aniversari de la fosa de la nostra actual campana major.




            Comencem a les 13.00 h. tocant el Ángelus de forma manual. Seguidament realitzem un mig vol amb aquesta campana major en recort dels nostres avanpasts, per a posteriorment iniciar ella durant uns minuts en solitari el volteig, i a continuació agregar-se “la dejuni” i “la mitjana”, no participant en esta ocasió "la segon" ni "la menuda"





         En este dia alguns dels membres del grup no van poder acudir per tenir altres compromisos, però gràcies a “aquests nous fitxatges” vam poder realitzar el volteig sense problemes, sent els que acudim: Toya, Laura, Mari Carmen, Luisita, Berna, Miguel, Fran, Victor, Juan Carlos, D. Salvador i jo.





        Crec que és digna d'esment la gran afició i dedicació mostrada per la companya Laura, la qual cosa va manifestant la consolidació de la integració de les dones com a campaneres. També vull agrair públicament el suport mostrat en tot moment pel nostre rector D. Salvador Valls.





            Com no podia ser d'una altra manera, i és propi de tot esdeveniment, ho concloem amb una petita celebració.




jueves, 1 de mayo de 2014

25 ANYS ENTRE NOSALTRES



               Aquest pròxim dissabte 3 de maig és una data memorable per a les nostres campanes, per ser el dia en què es va fondre nostra actual campana major. 25 anys són realment pocs per al que es pot considerar és la vida d'una campana, ja que tenim algunes de més de 200 i fins i tot de més de 400 anys, però inclus no sent molts hem pensat que no hauria de passar aquesta data inadvertida, ja que podríem afirmar que són les seues bodes de plata, per açò hem cregut convenient ajuntar-nos al migdia i realitzar-li alguns tocs i voltejos manuals, per a emmarcar tal commemoració alhora que ressaltar que és el dia de la Santa Creu.




             Vull aprofitar esta entrada per a narrar la seua història, com i el perquè es va fer, encara que ja està narrat en l'apartat d'història de les campanes, també vull afegir una part no menys important de la qual vam tenir coneixement en la visita que realitzem en el 2012 als fonedors “Hermanos Portilla” de Santander.




             Amb motiu de l'adquisició de les tres últimes campanes, visitem esta foneria, com ja vaig narrar en l'entrada “Visita als germans Portilla”, després d'una llarga conversa i intercanvi d'impressions ens va afirmar Abel Portilla (fonedor) que entre la gran quantitat de campanes foses al llarg de la seua vida recordava perfectament esta, perque mos va afirmar que per a ell tenia una història molt singular, sent esta la següent:




               Que primerament la va fondre en la fosa dels seus oncles, lloc en el qual ell treballava, i que en ser una campana d'una grandària molt considerable va tindre un menut error, rebentant-li el motle dins del fossat en el moment de la fosa i desbaratant-se-li la campana. Seguidament i com ja portaven idea d'independitzar-se tant ell com el seu germà Marcos, van decidir ja realitzar-la en la seua nova i actual foneria, però com no tenien temps per a construir la nau, perquè havien de servir-nos la campana abans de l'estiu, van pensar realitzar esta fosa a la intempèrie, cobrint el fossat amb diverses xapes de de metall per si plovia, ja que la humitat li era perjudicial. També ens va afirmar que en les primeres nits dormia en un sac de dormir al costat d'ella, abans d'extraure-la del fossat i trencar-li el motle, indicant-nos també que una vegada trencat este, va quedar molt satisfet de l'obra realitzada, ja que havia obtingut una campana d'una molt bonica estètica i preciosa sonoritat.

          A continuació reflectisc la història ja publicada:









                 Es va fondre l'any 1989 per a substituir a “la mitjana” per trobar-se badá i en eixes dates sense possibilitat de soldadura ni una altra solució. Per este motiu va conservar el nom de l'anterior, perquè es va fondre per a substituir-la. La seua inscripció diu:

“MARIA DE LA ASUNCION ME LLAMO, ME FUNDIERON EL 3 DE MAYO DE 1989 EN SUSTITUCION DE LA ANTERIOR QUE SE FUNDIO EN 1739 Y REFUNDIO EN 1830. SIENDO CURA DE LA PARROQUIA DE ESTA CIUDAD DE CASTALLA D. LUIS CERDA. A EXPENSAS DE LA COMUNIDAD”.

      

    Per a la fosa d'esta campana, intentarem per tots els mitjans buscar la millor solució possible i satisfir l'enyorança existent en el poble per la falta de la tonalitat greu que faltava en el campanar, després de la refosa de la campana “Sant Roc”. Per a això vaig buscar un grup de persones que tingueren il·lusió i interés per a portar a bon terme esta obra. Més tard, este grup de persones presidit pel capellà D. Lluis Cerdá formaria la comissió de la campana, i van ser les persones següents:




                













                 Emilio Bernabeu
 
                 Antonio Berbegal
   
                 Francisco Antón
  
                 Idelfonso Verdú
  
                 Rubén Palacios
   
                 Francisco José Rico
   
                 Juan Carlos Candela





      Després de preguntar opinions a tot el poble de la solució que s'havia de donar a l'arreglament de la campana rota, la immensa majoria es va inclinar per esta opció de fer una nova més gran, buscant com he mencionat eixe to més greu.







      El següent pas que vam donar va ser demanar pressupost a unes quantes fàbriques de campanes per a veure quina d'elles ens convencia més. Després de tantejar-los en diverses reunions ens  desidirem a encomanar-li-la a la empresa de Santander Hnos Portilla pels motius següents:

















 








            1 Era una empresa de diverses generacions de campaners i e'ns assegurava que les fonien com des d'antic s'havia fet, d'una forma artesanal.

            2 Amb el mateix aliatge, açò és, 80% de coure i 20% d'estany, que altres empreses oferien, el quilo de bronze ja fos, resultava més econòmic i la inscripció era gratuïta, cosa que en altres no.




    Volent-nos  assegurar de la qualitat del so vam creure convenient durant el mes de juliol de 1988, desplaçar-nos Francisco José Rico “Pallisa”, Francisco Berbegal “el Campechano” i jo, per a parlar personalment i mostrar un vídeo il·lustratiu de les nostres campanes als fonedors i aprofitar per a sentir algunes de les seues campanes. Va ser un encert perquè quan arribem a Santander tenien tres campanes noves acabades de traure del motle, les quals vam poder escoltar i comprovar que tenien una gran qualitat de so. Després de tornar a Castalla vaig proposar una reunió amb la comissió per a comptar-los i mostrar-los en vídeo la satisfactòria experiència tinguda amb els campaners Abel i Marcos Portilla.





     Després d'uns mesos de deliberació es firme el contracte i es va manar per correu,  indicant-me Abel Portilla, fonedor,  telefònicament que tenia algo de por amb esta campana perquè era d'un grandària més que considerable, per a ajustar-se amb el pes demanat de 1600 quilos perquè un mil·límetre de grossor en el motle podia suposar molts quilos de més o de menys, a la qual cosa jo li vaig respondre que no patira per això, que nosaltres, com ja li havíem comentat, el que buscàvem era una campana gran amb un to greu, per això era preferible que s'excedira que no arribara al pes. El que per a ell va suposar un gran alleugeriment.























     Junt amb la campana es va desplaçar fins a Castalla el germà d'Abel, o siga Marcos Portilla per a ajudar-nos en la seua col·locació, baixada de l'anterior, i recol·locació de la “Sant Roc”.Res més arribar a Castalla la portarem a la Cooperativa, lloc en què la descarregarem amb un bouet elevador de la indústria Ripay i acontinuació vam procedir a pesar-la. El pes de la campana va ser de 1741 quilograms, sent estos els que a ell se li van abonar a 1.500 pts per quilo, va tindre un cost de 2.611.500 pts. paganse integramen per donatius populars i majoritariament anonims. La tasca de col-locasió es va finalitzar el 26 de juliol de 1989.




























       Després de realitzar-li el seu primer volteig, que per cert se'l vaig fer manualment, ja que el motor i martell encara tardarem uns dies mes a muntar-se'l, vaig tornar a quedar decepcionat perquè encara que era un so preciós i molt potent no era la nota musical esperada, sent el to prou paregut al de la segona, a pesar d'emportar-se 637 quilos de diferència.

    
     El bronze té un pes de 1741 quilos més 815 quilos de fusta de la trucha i 610 de ferratges té una suma de 
3.166 quilos.






,

,