SANT JAUME, tocs i vols

              Santiago de Zebedeo també anomenat Santiago el Major (Betsaida, Galilea, 5 anys a. de C. - † Jerusalem, la Judea, 44) va ser un dels apòstols de Jesús de Natzaret. Va ser fill de Zebedeo i Salomé, nomenat com Santiago el fill de Zebedeo en el Nou testament, i germà de Juan l'Apòstol. Se li coneix com Santiago el Major per a distingir-lo de l'altre apòstol anomenat Santiago, Santiago el Menor o Santiago el de Alfeo. És el Patró d'Espanya, Bilbao i per descomptat de la comunitat autònoma gallega.

         Jacobo, Jacob, Yago, Jaime, Santiago i Diego són variants en espanyol del nom propi Ja'akov (en hebreu יַעֲקֹב), que significa (segons l'etimologia popular continguda en la Bíblia) "sostingut pel taló" i va ser el nom del patriarca que després es va cridar Israel. El nom d'aquest patriarca, no obstant açò, sol transcriure's en castellà com Jacob. Jacob i Jacobo són les formes més properes a l'original hebreu, la pronunciació del qual és Iaakov, va passar al llatí com Iacobus i d'ací a la forma castellana.

           Santiago és la forma més difosa d'aquest nom en espanyol. En llatí eclesiàstic se li denominava Sanctus Iacobus, literalment "Sant Jacobo", compost que va esdevenir en Sant Iaco i Sant Iague (o Yagüe) per a culminar com Sant Iago. En ser el crit de batalla dels cristians espanyols durant la Reconquesta, es va popularitzar com una sola paraula i no dos, passant a ser un nom per dret propi. La variació Jaime prové del llatí Iacomus, (també denominat Jaume en català i valencià) una variant dialectal occitana de Iacobus que va donar origen al James anglés.

 

          El dia que es commemora a Santiago Apòstol (Sant Jaume) és el 25 de Juliol, però des de fa tres dècades no es celebra en totes les comunitats per igual, en unes és festiu laboral i en altres no, concretament la nostra, Comunitat Valenciana, és de les quals és laborable, però ací a Castalla després de la retirada del calendari laboral es va decidir celebrar-la com a festa local, ja que des de molt antic en aquest dia té lloc l'oferiment de les festes patronals de moros i cristians a la Santíssima Verge de la Soledat. Al meu entendre, els nostres avantpassats tenien un verdader sentit de la festa, triant aquest dia per a la celebració, precisament per ser la commemoració del Sant “Sant Iago” al que les tropes cristianes s'aclamaven durant la reconquesta.

 

              Novament aquest any els tocs de campanes per a aquesta celebració queden dividits en dos, perque des de les institucions festeres s'ha decidit trencar amb la tradició i passar els actes al següent dissabte dia 26 de juliol, per això els tocs com a solemnitat seran el dia 25 de juliol i els de els actes festius com poden ser la Missa de les 12.30 h. i l'oferiment de les festes a la patrona a les 7.00 h. de la vesprada seran realitzats per les campanes del convent per trobar-se en este la imatge de la Patrona.

                            

                          


  Dia 25 de Juliol “Sant Jaume”




08.01 h. Àngelus parròquia, ermita i convent.
08.02 h. Volteig menor parròquia.





13.01 h. Àngelus parròquia, ermita i convent.
13.02 h. Volteig menor parròquia i convent.


07.30 h. 1º Toc a Missa convent.
07.45 h. 2º Toc a Missa convent.
08.00 h. 3º Toc a Missa convent.




21.01 h. Àngelus parròquia, ermita i convent.

              Día 26 de Juliol 

Durant el dia, els tocs ordinaris propis del dissabte; Ángelus en les tres Esglésies, i per a la Missa vespertina a les 8 en el Convent.

    A les 7 de la vesprada té lloc en el convent, l'acte d'oferiment de les festes a la Patrona i presentació de les banderes, sent este l'acte central. Durant el dia té lloc més actes com a desfiles, ballada de banderes , missa de comparses etc, sent els tocs per a esta celebració els següents:

12.01 h. 1r Toc a missa. Convent 

12.15 h. 2n Toc a missa.   "
12.16 h. Volteig.               "
12.31 h.3 Toc a missa.     "

19.00 h. (Al entorn d'esta hora diversos voltejos en les campanes menudes del convent.)