sábado, 22 de noviembre de 2014

LES CAMPANES DE CASTALLA Al NOSTRE SENYOR ROBAT D'ONIL






                 Després de la troballa del dia 28 de novembre de 1824, en la Pedrera de Tibi de la Sagrada Forma “El Nostre Senyor Robat d'Onil” i en el seu trasllat de retorn a aquest va fer una parada a Castalla, entrant a la població i en la seua Església parroquial, sent un volteig de campanes el que va anunciar al veïnat la seua arribada. (Vull ressaltar en aquest punt, la gran capacitat de convocatòria que en anys passats tenien les campanes, ja que un simple volteig general en un moment excepcional o extraordinari era capaç de convocar i concentrar a tota la població). Aquesta entrada a Castalla i en la seua parròquia, del Nostre Senyor Robat, és narrada textualment pel ministre degá, cronista i testimoni presencial D. Josef Antonio Sombiela i Mestre, de la següent manera:









“…Antes de entrar en Castalla esperaba el Ayuntamiento, el cura y clero con hábitos de Iglesia, la respetable Comunidad del gran Padre y Patriarca San Francisco de Paula: Bajamos del coche y la entrada en la villa fue majestuosa, fue tierna, digna de un pueblo que tiene hondamente grabadas en su corazón las máximas puras del Evangelio, que practica las virtudes cristianas. El vuelo de campanas y los vivas de aclamaciones repetidas anunciaron a los vecinos y habitantes de dicha villa que iba a entrar el Señor de cielos y tierra, que felizmente se había encontrado en un cantalar, y corrieron todos apresurados a recibirle. Las calles estaban llenas de un inmenso gentío: los balcones y ventanas ocupados por mujeres y niños, y todos llenos de placer adoraban a Jesús Sacramentado. Entramos en la Iglesia parroquial; y las sinceras demostraciones de afecto, las gentes  que se reunieron en ella, el vuelo de las campanas, el órgano, y el himno que cantaban el clero y la comunidad formaban una armonía inexplicable, el cura párroco de la expresada villa de Castalla que había tomado al Señor cuando bajamos del coche entre los nobles y cristianos ecos de alegría que resonaban en el templo, dio la bendición al pueblo: Este acto interesante, deliciosísimo la salida de la Iglesia, el tránsito por la villa fue un pomposo y magnifico triunfo de la Religión Sacrosanta que profesamos, consagrado a Jesús Sacramentado.
Salimos seguidamente de Castalla por el restante de la Villa hasta fuera del portal, de la cruz que hay frente del mismo se volvió a dar la bendición a todo el concurso que nos seguía por el cura párroco de Onil que había tomado al Señor al salir de la Iglesia de Castalla…”











Com crec que pot ser convenient, perque algunes persones que lligen aquesta entrada no tindran coneixement al fet que es refereix aquest títol de: “Nostre Senyor Robat”, vaig a continuació a explicar-ho i molt breument narrar la història de l'esdeveniment:

             Tot va començar en Onil, un dia de 1824, quan el Reverend D. Francisco Tormo va consagrar en la missa el pa i el vi. Llavors, en la matinada del 4 al 5 de Novembre, Nicolás Bernabéu, natural de Tibi, que en la seua infància havia sigut monesillo a Onil i que s'havia amagat en les voltes al costat del cor de l'església, després de la missa, va robar el viril d'or que contenia en el seu interior la Sagrada Forma juntament amb altres objectes de valor, i entrada la nit va procedir a efectuar el sacrílec robatori, escapant-se a continuació pel estret forat-respirador de l'escala del campanar, utilitzant per a açò les cordes de les pròpies campanes.








           Quan va arribar a Tibi, la va amagar de pressa i corrent, en el paratge de la "Volta Blanca". Posteriorment i pensant-se que aquell no era un bon lloc, la va amagar en " La Pedrera", també en el terme municipal de Tibi.

              Llavors, quan va creure que estava ben amagat, va anar a Alacant a vendre diverses peces de les del robatori. Allí en l'argenteria de Amérigo, el comerciant es va percatar que li volien vendre una peça robada de l'església d'Onil. Nicolás Bernabéu va ser detingut i el van tancar en el calabós del Palau a Onil.









          Tots els veïns dels pobles limitrofs buscaven la Sagrada Forma pels voltants de les viles, però, és Teresa Carbonell, veïna de Tibi, la que la troba en "La Pedrera". Avisats els pobles de Tibi, Castalla i Onil ixen al costat de les autoritats cap a Tibi per a acompanyar d'un poble a un altre al "Santisim Sagrament" fins a la parròquia d'Onil, instituint-se tres dies d'oracions i adoració en desagravit pel sacrilegi comès. Festes que continuen fins als nostres dies, celebrant-se el 28,29 i 30 de Novembre, no solament com a reparació sinó també com a gran goig pel privilegi de tindre des de llavors la mateixa Sagrada Forma incorrupta.

            Curiosament el ministre degá abans citat va insinuar al rector d'Onil que no creia convenient que es consumira la Sagrada Forma fins a adonar de tot l'esdevingut a l'Ordinari del lloc (Arquebisbe de València) i instituint-se a continuació un tribunal eclesiàstic a aquest efecte, on el ministre degá esmentat i testimoni presencial afirma el següent:




“…..El Tribunal Eclesiastico que desde en un principio tomó todo el debido interés en un asunto de tanta  gravedad y consecuencia, como se ha insinuado quiso igualmente terminarle por su parte con un justo fin de autenticar los prodigios que su Divina Majestad había obrado en el portentoso hallazgo de Jesús Sacramentado. Con este digno objeto el celoso prelado de esta diócesis el Excmo. Ilmo. Sr. D. Simón López ... acordó providencia el 11 de diciembre de 1824….. tomando en consideración lo expuesto por el cura párroco D. Francisco Tormo en 4 del mismo mes sobre si debería o no consumir la Sacrosanta Hostia y oído el parecer y dictamen de una junta de teólogos y canonistas en la que convinieron que debería conservarse registrándose semanalmente por un eclesiástico de ciencia y virtud haciendo las observaciones convenientes……..”
“………He leído originales los oficios hasta que tengo a la vista formado con fecha del 17 de diciembre del corriente año 1825 y que todas aseguran que la Sacrosanta Hostia robada y conservada en la iglesia parroquial de Onil, no se advierte novedad ni alteración particular; y siendo este otro de los prodigios que su Divina Majestad ha obrado en esta feliz y dichosa ocurrencia……” 








De tots nosaltres és coneguda la matèria per la qual està composada una forma, que no és més que un tros de pa sense llevat d'un parell de mil·límetres d'espessor, i és com menys sorprenent que després de quasi 200 anys, d'haver passat diversos dies a la interperie, soterrada entre pedres i palla, arribe fins als nostres dies completament intacta, quan tan sol en uns mesos es devia haver descompost, la qual cosa sens dubte es pot considerar com un grandiós miracle Eucarístic, signe de la presensia real de Crist.


No sé si la societat som conscients de la grandesa d'aquest signe o senyal fet per Crist tan prop de nosaltres, en la meua opinió, perquè als catòlics ens puga servir com a menut punt de recolsament en la fe, que en cada eucaristia es fa present el sacrifici que Crist va fer en la creu una vegada per sempre, que es perpetua el seu record a través dels segles i s'aplica el seu fruit, permaneixent al nostre costat per sempre tal com va prometre. I que el sacrifici de la creu i el sacrifici de l'eucaristia són un únic sacrifici, ja que tant en un com en un altre, Crist és el sacerdot que ofereix el sacrifici i la víctima que és oferida. Es diferencien només en la forma en què s'ofereix el sacrifici. En la creu Crist ho va oferir en forma cruenta, i per si mateix, i en la Missa (en el pa i el vi) en forma incruenta i per ministeri dels sacerdots.















            El rector de Castalla que va rebre a el “Nostre Senyor Robat” i que va donar la benedicció amb ell, no va ser un altre que D. Luis Jerónimo Jover, natural d'Ibi,  que va ser rector de Castalla des de 1797 fins a 1827,  qui després de la seua defunció i a les seues expenses, tres anys després ja en 1830, es va refondre la campana “mitjana” María de l'Assumpsió, encara que alguns s'obstinen a dir que és de 1803, data en què aquest rector encara li quedaven alguns anys d'exercir com a tal.









De les cinc campanes existents en l'actualitat en el campanar l'única que és segur que va voltejar en aquest esdeveniment i que conserva el seu bronze intacte va ser la “dejuni”, ja que la resta ha patit amb el pas dels anys refoses i substitucions. Probablement també voltejaria la de l'Ermita, ja que tot sembla indicar que en aquells anys estava col·locada en una espadanya sobre la façana de l'Església Parroquial.