jueves, 24 de diciembre de 2015

TOCS DE NADAL
















                 El Nadal (llatí: nativitas, «naixement») és una de les festivitats més importants del cristianisme juntament amb la Pasqua de resurrecció i Pentecosta. Aquesta solemnitat, que commemora el naixement de Jesucrist en Belén, es celebra el 25 de desembre en l'Església Catòlica, en l'Església anglicana, en algunes comunitats protestants i en l'Església ortodoxa romanesa. En canvi, es festeja el 7 de gener en altres esglésies ortodoxes, que no van acceptar la reforma
feta al calendari julià per a passar al calendari conegut com a gregorià, nom derivat del seu reformador, el papa Gregori XIII.

               Els angloparlants utilitzen el terme Christmas, el significat del qual és “missa (mass) de Crist”. En algunes llengües germàniques, com l'alemany, la festa es denomina Weihnachten, que significa “nit de benedicció”. Les festes del Nadal es proposen, com el seu nom indica, celebrar la Nativitat (és a dir, el naixement) de Jesús de Natzaret.





                El dia de Nadal és el 25 de desembre, quan es commemora el Naixement de Jesucrist en Belén segons els evangelis de Sant Mateu i Sant Lucas, pero com els evangelis no esmenten dates, no és segur que Jesús nasquera aqueix dia. De fet, el dia de Nadal no va ser oficialment reconegut fins a l'any 345, quan per influència de Sant Joan Crisóstomo i Sant Gregorio Nacianzeno es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat. Alguns historiadors discrepen sobre la data exacta sense posar-se d'acord entre ells, afirmant alguns que també podria ser a la primavera i uns altres que a la tardor, careixent açò d'importància per a tota la cristiandat per ser irrellevant, ja que al ordenar el calendari cristià en una data s'hauria de celebrar.


                És costum que es celebren diverses misses en Nadal, amb diferent contingut segons el seu horari. Així, la nit anterior (Nit bona) encara que siga diumenge, es celebra la famosa “Missa del Gall” o Missa de Mitjanit; en alguns llocs hi ha fins i tot una “Missa de l'Aurora” que es celebra precisament a l'alba del 25 de desembre, la “Missa del Dia”, en la qual és costum que després d'ella, el Papa done un missatge de Nadal a tots els fidels del món i després de la seua conclusió la tradicional benedicció “Urbi et orbi” (en llatí: a la Ciutat de Roma i al Món).






                 Ací a Castalla la festa del Nadal ha sigut una de les més celebrades de l'any fins al punt que fins a fa dos o tres dècades es celebrava com tridu, o siga, tres dies de festa, 25, 26 i 27 de desembre, tal com també eren els tres dies de les Quaranta Hores, Pasqua de Resurrecció i festes Patronals de moros i cristians. Avui en dia i per motius de la famosa globalització moltes d'aquestes tradicions i singularitats pròpies del poble tendeixen a anar desapareixent, prevaleixent sobre elles els interessos econòmics. En l'actualitat el dia 26 moltes famílies de Castalla encara ho segueixen celebrant com a festivitat i per açò les campanes fidels a la tradició ho segueixen celebrant i anunciant, per tant els tocs per a aquests dies seran els següents:


   Es Navidad cada vez que sonríes a un hermano y
le tiendes la mano.


   Es Navidad cada vez que estás en silencio para
escuchar al otro.


   Es Navidad cada vez que no aceptas aquellos

principios que destierran a los oprimidos al margen
de la sociedad.


   Es Navidad cada vez que esperas con aquellos que
desesperan en la pobreza física y espiritual.


   Es Navidad cada vez que reconoces con humildad
tus límites y tu debilidad.


   Es Navidad cada vez que permites al Señor renacer
para darlo a los demás. 



                Madre Teresa de Calcuta











DIA 24 DE DESEMBRE, VESPRA DE NADAL


08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.


18.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
18.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
18.46 h. Convent: Volteig  general.
19.01 h. Convent: 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h. Parròquia: Volteig general.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.

23.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa del gall.
23.45 h.         “         2n Toc a missa del gall.
23.46 h.         “             Volteig general.
00.00 h.          “        3r Toc a missa del gall.




                              


DIA 25 DE DESEMBRE, NADAL


08.01 h. Ermita: Toc d'àngelus.
08.02 h.     “         Volteig.

09.01 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
                Convent: Toc d'àngelus.
09.02 h. Parròquia: Volteig general.
               

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig general.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig general.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.

viernes, 11 de diciembre de 2015

I DESPRÉS DE 438 ANYS...



         Després de molts segles pot tornar-se a venerar a la Santíssima Mare de Déu baix la advocació de l'Asumpció de la nostra Senyora en l'ermita de la Preciosíssima Sang, ja que el passat 1 de desembre es va col·locar en una capella lateral un llenç d'aquesta advocació, obra de l'artista local Eliseo Esteve.



          Aquesta obra pictòrica va ser realitzada per l'esmentat artista l'any 1989, a petició de la confraria de Sant Roc per a ser utilitzat com a guió-estendard en les processons de la Verge de l'Asumpció.


           Passats uns anys es va anar comprovant que la utilització d'aquesta obra per a la finalitat amb la qual va ser concebuda no era pràctica ni funcional, entre altres motius a causa de la seua gran dimensió, per la qual cosa es va pensar a realitzar ja un estendard més pròpiament dit, cosa que s'ha conclòs en aquest 2015, sent beneït i estrenat per a la processó d'aquest 15 d'agost.



           Com a partir d'aquesta data, el llenç es va quedar sense utilitat, pensem que resultaria interessant instal·lar-ho en una capella lateral de l'ermita de la Preciosíssima Sang de Crist, perquè aquesta antiquíssima Església des de la seua consagració l'any 1243, pel rei Jaime I, va ser dedicada a aquest títol de "l'Asumpció de la nostra Senyora en cos i ànima als cels", perdurant fins a l'any 1450, any en què es va permutar aquesta dedicació pel de la "Nativitat de nostra Senyora", sent així fins a 1577 on Sant Joan de Ribera, sent arquebisbe de València va realitzar una nova permuta a l'actual dedicació de “Preciosíssima Sang del nostre Senyor Jesucrist”



           Per aquests motius, i com en edificar-se el nou temple parroquial, va ser recuperada aquesta antiquíssima advocació i va ser consagrat a aquest títol de “l'Asumpció de La nostra Senyora en cos i ànima als cels”, va ser baixat l'antic retaule gòtic amb la seua iconografia i al·legories a l'Asumpció, pot considerar-se que després de 438 anys torna a haver-hi imatge alegórica a la seua més primitiva dedicació.


        Novament l'artista local Guillermo Durá s'ha oferit voluntari per a arreglar aquesta obra d'art per a que puga lluir amb tot el seu esplendor, tenint per a açò que retirar les puntilles i elements adherits a la peça per a ser utilitzada com a estendard, restaurant les parts danyades i emmarcant-ho per a poder exposar-ho, com a quadre, a veneració pública.



A continuació vaig a narrar les valoracions i dades tecniques fetes per l'artista sobre aquesta obra d'art:

El quadre de l'Asumpció de la Mare de Déu va ser pintat per Eliseo Esteve Candela l'any 1989. El llenç, realitzat amb la tècnica de la pintura a l'oli, va ser encarregat a Eliseo amb la intenció de ser utilitzat com a estendard en les processons de la festivitat de l'Asumpció de la Mare de Déu, que se celebra en el mes d'agost.

El llenç, d'unes dimensions de 175 cm. d'alt per 97 cm. d'ample, representa una composició en la qual apareix la Mare de Déu ascendint i implorant a l'Altíssim. La imatge de la Verge, d'expressiu rostre, està flanquejada per dos àngels que l'acompanyen en l'ascensió. Els dos àngels equilibren la composició, contribuint a donar major rellevància a la figura principal del llenç. En la part inferior del quadre es pot apreciar un paisatge de Castalla, recurs compositiu i ambiental que el pintor introdueix en moltes de les seues obres.

Tota la composició està inscrita en un oval ornamental, en el qual es representen quatre querubins decoratius en els angles del llenç. Aquesta ornamentació és la que l'artista va creure que era la més adequada per a la funció del llenç com a guió en les processons.

Aquest llenç va ser substituït per un nou guió de tela, amb ornaments brodats en or i plata, destinant-se l'obra d'Eliseo a ornamentar l'ermita de la Preciosíssima Sang, on es podrà apreciar la gran qualitat d'aquesta pintura.


Guillermo Durá Gisbert







sábado, 5 de diciembre de 2015

DIA DE LA IMMACULADA I ELS SEUS TOCS


            



            L'origen de la festa de la Inmaculada es remunta a finals del segle VII o començaments del VIII en Orient. Ardents defensors van ser a Europa el benedictí Anselmo de Canterbury, Raimundo Lulio o Sant Vicent Ferrer, entre altres, destacant de manera particular els franciscans, per als  que va ser decisiva la teologia inmaculista de Duns Scoto.






              També els dominics, enfront de l'oposició d'alguns dels seus membres, van defendre la creença en la Immaculada Concepció de María com Santo Domingo, Taulero, un dels seus més acèrrims defensors, o el valencià Sant Lluís Bertran. Entre els agustins va destacar Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València. En el concili de Trento es van distingir Diego Laínez i Alfonso Salmerón.





              Les universitats espanyoles en la seua immensa majoria es van comprometre amb jurament i “vot de sang” a defendre el dogma de la Inmaculada, sent avançada València que ho va fer en 1530, enfront de moltes altres que ho van fer en el segle XVII.






             Una de les aportacions més singulars i primerenques de la poesia i música valencianes van ser els certàmens poètics en honor de la “Sacratisima Concepció” de la “Mare de Deu”, que es van celebrar en la ciutat de València en 1486, al voltant de 1510 i en 1532, i també el que va tindre lloc a Ontinyent en 1662. Així mateix alguns autors consideren com la possible primera justa poètica la celebrada en els territoris de la Corona d'Aragó, que va tindre lloc a València pels anys 1329-1332, en la que en tres ocasions es lloa la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.



                               (Campana menuda de la Parroquia dedicada a la Inmaculada)          

                

         L'any 2004 es va celebrar el 150 aniversari de la Proclamació del Dogma que María va ser concebuda sense pecat original, sense taca. El dogma va ser proclamat pel Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en la seua butla "Ineffabilis Deus."





                        (Imatge de la purissima de la parroquia de Castalla)






        "...declaramos, proclamamos y definimos que la doctrina que sostiene que la beatísima Virgen María fue preservada inmune de todo mancha de la culpa original en el primer instante de su concepción por singular gracia y privilegio de Dios omnipotente, en atención a los méritos de Cristo Jesús Salvador del género humano, está revelado por Dios y debe ser por tanto firme y constantemente creída por todos los fieles ... "   Pío IX, bula Ineffabilis Deus, 8 de diciembre de (1854)





                                 






        Per tant com solemnitat que és esta festivitat tots els anys  el dia 8 de desembre les campanes estan obligades a anunciar-ho, per eixe motiu els tocs que realitzarem concretament en el nostre poble seran els següents:








Dia 7 de desembre, vespra de la solemnitat de la Immaculada Concepció:






13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.

18.30 h. Convent: 1º Toc a Missa
18.45 h.      "         2º Toc a Missa
19.00 h.      "         3º Toc a Missa








20'01 h.. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
20'02 h.  Parròquia: Volteig menor.(4 campanes)
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.









Dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció.




07.31 h. Parròquia: Toc d'Àngelus
07.32 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
07.45 h.         “       2n Toc a missa amb anunci de posterior.
07.59 h.         “        3r Toc a missa amb anunci de posterior.



08.00 h.        "        Volteig menor (4 campanes)
08.00 h. Ermita: Toc d'Àngelus i volteig




10'01 h. Parròquia: 1r Toque a missa amb anunci de posterior.
10'15 h.       “         2n Toc a missa amb anunci de posterior.
                                   Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.       “         3r Toc a missa amb anunci de posterior.




11'31 h. Parròquia: 1rToque a missa
11'45 h.       “          2n Toc a missa.
                              Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.         “       3r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.




20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.








         (Per a esta celebració, la Patrona de Castalla inclús sent Soledat, també es guarnix per a l'ocasió vestint-se de blau, en un manto de seda valenciana amb brodats en plata que deu de datar del segle XVIII, sent este el color litúrgic propi de la immaculada Concepció.)




domingo, 1 de noviembre de 2015

Dia de Animes








                                                                        MENUDA



             La Commemoració dels Fidels Difunts, popularment anomenada  dia de Difunts i en valencià dia de “Animes”, és una celebració cristiana que té lloc el dia 2 de novembre, l'objectiu del qual és orar per aquells fidels que han acabat la seua vida Terrena i, especialment, per aquells que es troben encara en estat de purificació en el purgatori.




           En l'Església Catòlica, per a aquesta celebració es recita l'Ofici de difunts i les Misses són de Rèquiem, encara que el 2 de novembre caiga en diumenge. A Espanya, Portugal i Amèrica és tradició que els sacerdots celebren tres misses este dia. Una concessió semblant es va sol·licitar per a tot el mon al Papa León XIII, però encara que no la va concedir, sí va ordenar un Rèquiem especial en 1888.






                                                                        DEJUNI




            Fins a principis dels anys seixanta, quatre tocs de difunts diferents eren els que s'efectuaven ací a Castalla, imagine que igual o semblant que a altres llocs. Estos es realitzaven en funció de l'enterrament que es sol·licitava per al difunt, i este podia ser de primera, de segona o de tercera, quedant el de primera especial que s'utilitzava només en este dia de fidels difunts o d'animes; vaig a continuació a desglossar en què consistix i quines campanes intervenen en cada un d'ells.



            El de tercera: Este toc és el més lent de tots i es podria denominar com el més trist o fúnebre, i en ell alternen les campanes dejuni, mitjana i major però molt lentament.



                                                         Detall de toc de tercera





            El de segona: Este toc és el que es continua utilitzant en l'actualitat, tant en els senyals com en tots els soterrars i consistix en una alternança de campanades entre la dejuni i la mitjana molt més ràpides que en el toc anterior i cada deu d'estes, una distanciada amb la major.


                                                     Detall de toc de segona





             El de primera: Este toc es realitza amb les campanes dejuni i mitjana al mig vol sense intervindre cap campana més.



                                                           Detall de toc de primera


           El de primera especial: Este toc és semblant a l'anterior, canvia que després d'un temps en esta alternança al mig vol entre la dejuni i la mitjana s'unix la major i transcorregut un altre espai de temps es paren les dos primeres quedant-se només la major al mig vol fins al final del toc.




                                         Detall de toc de primera especial





            També hi ha un toc, que no he denominat abans, que és el de “albat” sent el toc de difunts de xiquet, que és un toc afortunadament quasi extingit per ser molt pocs els xiquets que moren en l'actualitat en comparació a fa uns anys. En este toc les campanes protagonistes són la xicoteta i la dejuni, la primera volteja mentres la segona toca el que es denomina el "cel, cel-cel”, que és un interval de campanades amb combinació d'una i dos successivament.


           En tots estos tocs al principi i al final (exceptuant els mitjos vols per motiu de les seues parades) es realitzen molt lentament el que es denominen “DRIANCS” que no és una altra cosa que una successió de campanades totes al mateix temps i que en funció a la seua quantitat indiquen si el difunt és home, dona, sacerdot, el bisbe o el papa. 





                                                        DEJUNI I MENUDA AL VOL



             Després del Concili Vaticà II es va unificar en un sol tipus d'enterrament per a tots i concretament ací a Castalla es va decidir utilitzar el toc de segona i van deixar de realitzar-se el de primera especial, el de primera i el de tercera.
              Quan restaurem les campanes el el 2002 vam creure que era una autèntica pena que eixos quatre tipus de tocs que durant segles s'havien utilitzat, deixaren de sonar per sempre, (exceptuant, clar està, el de segona que s'utilitzava per a tot) per això pensem que es devien recuperar els quatre, però això sí, per a tots igual sense distinció, per tant vam creure que s'hauria d'utilitzar de la manera següent:




                              Detall del toc de enterrament de mig vol a tres campanes




 El de primera s'utilitzaria en els tres tocs per a tots els soterrars, amb l'excepció que al tindre més campanes li unim també la segona pareixent este toc el de primera especial.
El de segona per al que són els senyals de l'alba, migdia i vespra (quan hi ha algun difunt i abans de l'enterrament)
El de tercera i primera especial (este últim com sempre havia sigut)  seria per al dia 2 de novembre, commemoració de tots els fidels difunts i la seua vespra.





                                                                         MITJANA



            Després d'uns anys realitzant-ho així, vam tornar a replantejar-nos la qüestió, ja que ací a Castalla solen realitzar-se entre setanta i huitanta soterrars a l'anys, que per tres tocs impliquen  entre 210 i 240 mitjos vols, la qual cosa generava en les cintes de les corrioles un gran desgast havent de canviar-les amb massa assiduïtat, alhora que teniem la impressió que açò suposava un abús de les campanes, per això vam creure convenient deixar per a tots els soterrars com des dels anys seixanta s'havia realitzat el toc de segona, realitzant-se ja el de primera especial, el de primera i el de tercera per al dia de tots els fidels difunts i la seua vespra.(No és el mateix el colp que rep la campana amb el batall al mig vol que el que li dóna martell electric que té al lateral; la danya infinitament menys).






                                                                     SEGONA






            Des d'antigament el costum d'este toc de vespra del dia de tots els fidels difunts, açò és el dia 1 de novembre a poqueta nit, era realitzar una llarguíssima senyal a difunts que durava tota la nit i que a poc a poc amb el temps va anar reduint-se fins a quedar en la a penes mitja hora que és en l'actualitat. Durant eixa nit era molta la gent del poble que s'acostava per a ajudar i rellevar els campaners i entre tant els escolans de la parròquia, revestits com a tals, anaven per tot el poble demanant “la llimosneta pal quijalet” i que després es repartien amb els campaners per a alimentar-se en eixa llarga nit; singularitats de poble que encara es va realitzar fins a mitjan anys setanta. (Jo, personalment, encara he actuat en les dos facetes, en la d'escolà demanant l'almoina i per descomptat en la de campaner, on esta senyal s'havia reduït a una hora, tocant-se a mà i ja sense relleu).


           Este és un  dia molt singular per a les campanes, en el que tenen una gran activitat i protagonisme especial, invitant-nos a recordar i resar pels que ens han precedit en esta vida, vaig per això a continuació a enumerar els tocs per a este dia.






                                                                      MAJOR 





Dia 1 de novembre “vespra”


Durant el dia tocs propis de “Tots Sants” (narrats en l'entrada anterior)

20.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
20.02 h. Parròquia: Senyal difunt de tercera (20 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (10 minuts)
21.01 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)








                                                                             MAJOR 











Dia 2 de novembre “Commemoració de tots els fidels difunts”


08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)


08.30 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
08.45 h.      “          2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol campana major.
09.00 h. Parròquia: 3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera



10.00 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
10.15 h.      “          2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol campana major.
10.30 h. Parròquia: 3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.



11.30 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
11.45 h.      “          2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol campana major.
12.00 h. Parròquia: 3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.











13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)






                                       
                                                                       SEGONA

sábado, 31 de octubre de 2015

FESTIVITAT DE TOTS SANTS





             El Dia de Tots  Sants és una tradició catòlica instituïda en honor de Tots els Sants, coneguts i desconeguts, segons el papa Urbà IV, per a compensar qualsevol falta a les festes dels sants durant l'any per part dels fidels.


   




             En els països de tradició catòlica, es celebra l'1 de novembre; mentres que en l'Església Ortodoxa es celebra el primer diumenge després de Pentecostés; encara que també la celebren les Esglésies Anglicana i Luterana. En ella es venera tots els sants que no tenen una festa pròpia en el calendari litúrgic. Per tradició és un dia festiu, no laborable.
 



             Al principi sols els màrtirs i Sant Joan  Baptista eren honrats amb un dia especial. Gradualment es van anar  afegint altres sants, i el nombre  va augmentar quan es va establir el procés regular de canonització. Així i tot, tan primerenc com l'any 411 hi havia en el calendari cristià caldeo una “Commemoratio Confessorum” per al divendres després de Pasqua. A Occident el Papa Sant Bonifacio IV, 13 de maig de 609 o 610, va consagrar el Panteó Romá a la Santíssima Verge i a tots els màrtirs, i va ordenar un aniversari. Gregorio III (731-741) va consagrar una capella en la Basílica de Sant Pere a tots els sants i va fixar l'aniversari per a l'1 de novembre. Ja existia a Roma una basílica dels Apòstols, i la seua dedicació es commemorava tots els anys el dia 1 de maig. Gregorio IV (827-844) va estendre la celebració de l'1 de novembre a tota l'Església. La vigília sembla que es celebrava tan primerenc com la festa mateixa, i el Papa Sixto IV (1471-84) va afegir l'octava.




  
           Popularment està molt relacionada esta festivitat amb els difunts, assistint la immensa majoria en este dia als cementeris per a visitar els seus sers volguts difunts; realment no té res a veure, ja que durant este dia les campanes voltegen en senyal d'alegria com a festa, sent el color litúrgic el blanc, i és ja a partir de la vesprada quan comencen a sonar els tocs a difunts com a vespra d'eixe dia 2, que propiament és el dia que es commemora a tots els fidels difunts, sent ja el seu color litúrgic el morat.




             Els tocs per a esta festa són els propis de qualsevol solemnitat de precepte i seran els següents:
Dia 31 de octubre "VESPRA"

08'01h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.


18'30 h. Convent: 1 r Toc de missa de vespra.
18'45 h.     "          2 n Toc de missa de vespra amb volteig general.
19'00 h.     "          3 r Toc de missa de vespra.


20'01 h.. parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
20'02 h. Parròquia: Volteig menor. (4 campanes)
              Convent: Volteig general.
               Ermita: Volteig.






Dia 1 de novembre "TOTS  SANTS"





08'00 h. Ermita: Toc d'àngelus.
08'31 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
             Convent: Toc d'àngelus simple.

08'33h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
            Convent: Volteig simple. (2 campanes).



08'32 h. Parròquia: 1 Toc a missa amb anunci posterior.
08'45 h.      "          2 n Toc a missa amb anunci posterior.
09'01 h.      "          3 r Toc a missa amb anunci posterior.




10'01 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci posterior.
10'15 h.      "           2 n Toc a missa amb anunci posterior.
10'16 h.      "           Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.      "           3 r Toc a missa amb anunci posterior.




11'31 h. Parròquia: 1r  Toc a missa.
11'45 h.      "           2 n Toc a missa.
11'46 h. Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.      "           3 r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
              Convent: Volteig general.
               Ermita: Volteig.







15'30 h. Parroquia: 1º Toc a Rosari.
15'45 h.        "         2º Toc a Rosari.
15.46 h.        "          Volteig campana menuda.
16.00 h.        "         3º Toc a Rosari. (EIXIDA CAP AL CEMENTERI)



20'00 h. Parroquia, ermita i convent: Toc de ángelus ordinari.

(Señals a difunts en próxima entrada)


sábado, 10 de octubre de 2015

TOCS DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR








                                                   
             La festivitat de la Mare de Déu del Pilar és la festa patronal de Saragossa, així com de la Hispanitat i de la Guàrdia Civil. Es celebra el 12 d'octubre. 





            Va ser festiu per primera vegada l'any 1613 a l'aprovar-ho així el Consell de Saragossa. Fins al 27 de maig de 1678 no es va declarar patrona de Saragossa a la Mare de Déu del Pilar. Segles d'història, fe i devoció relacionada amb esta patrona, precedixen les celebracions que practiquen els espanyols actualment. El Pilar és la Festa Nacional de la Hispanitat i una de les festes més reconegudes en tot el món.



             La història de la Festa del Pilar comença l'any 40, quan l'apòstol Santiago El Major, germà de Sant Joan i fill de Zebedeo, va entrar a Celtibèria per a predicar la paraula de Déu als habitants pagans. Mentres viatjava per terres aragoneses, en la nit del 2 de gener de l'any 40 de l'era cristiana, se li va aparéixer a Saragossa la Mare de Déu, quan encara habitava a Jerusalem -abans de la seua Assumpció gloriosa-, per a consolar i animar a l'apòstol Santiago, que a les vores de l'Ebre predicava l'Evangeli.

           La Mare de Déu li va demanar que construïra una església en el pilar de marbre on estava ella. La Mare de Déu va desaparéixer, però el pilar va permaneixer. En este mateix lloc Santiago va realitzar la sol·licitud de la Mare de Déu, i el resultat és la bella basílica del Pilar.



          Enguany 2105, ací a Castalla és molt especial per a aquesta advocasció mariana, ja que D.M. va a tenir lloc la benedicció d'una nova imatge de fusta de talla, de Nostra Senyora del Pilar, portada des de Saragossa. La benedicció tindrà lloc en la Missa d'aquest dia a les 12 h. i quedarà exposada al culte públic, probablement en la segona capella entrant per l'esquerra. Les campanes anuncien esta festivitat però amb voltejos només de la campana xicoteta i dejuni, no intervenint la mitjana per no ser precepte i per descomptat tampoc les majors perquè tampoc és gran solemnitat, per això els tocs seran els següents:


                   Dia 11 d'octubre “Vespra”


Durant el dia tocs ordinaris.
21.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni.












Dia 12 d'octubre FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR


08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni parroquia i ermita


11.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa  "
11.46 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni. "
12.01 h. 3r Toc a missa.  "


13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni, xicotetes conven i ermita

 21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita




domingo, 27 de septiembre de 2015

TASCA DE MANTENIMENT DE CAMPANES 2015



     En aquesta ocasió va ser el dia 22 d'agost el triat per a realitzar la tasca de manteniment de les campanes de la parròquia. Com és ja costum els més matiners ens concentrem a la porta de l'església a les 7.30 h. del matí i els menys es van  incorporar al llarg d'aquest.






       Com tots els anys, en pujar al campanar el primer treball que vam fer va ser muntar el andamit per a començar amb la campana xicoteta. A les 8 en punt del matí vam procedir a tocar manualment el toc del  “Ave María” per a a continuació realitzar també manualment el volteig amb aquesta campana xicoteta per a solemnitzar aquest toc com a primer dia de la novena a la nostra patrona la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa.







            En ser com en aquests últims anys un bon grup, ens dividim per a efectuar el manteniment en diferents campanes al mateix temps, i com en tots els treballs sobre les 9.30 h. pensem a baixar per a reposar forces, on ja ens estava esperant el rector D. Salvador Valls amb un bon esmorzar preparat.











          Després de concloure aquest, vam tornar a pujar per a seguir la tasca on ja es van anar incorporant els campaners menys matiners, i en aquesta ocasió també una campanera, que va escometre la seua tasca com un més, pintant i envernissant els trujes.




          En enguany 2015 també hem efectuat una bona revisió i tasca de manteniment en “la matraca” aplicant-li una bona capa de pintura en les seues parts metàl·liques i vernís en la fusta.








            Aquestes tasques de manteniment per a nosaltres les campaners i campaneres de Castalla, més que un dia de treball, que ho és, és un dia lúdic i festiu, on passem una bona estona, amb molta armonia i sobretot amb molt bon humor, per açò crec que podríem començar a denominar-ho com “EL DIA DELS CAMPANERS”







         Després de concloure el manteniment de les campanes realitzem un volteig general en la espadanya portàtil, que ja estava preparada per a eixir en l'entrada de moros i cristians el dia 1 de setembre, per a continuació traslladar-nos a la meua casa de camp per a prendre'ns la tradicional “cerveseta dels campaners”