sábado, 31 de enero de 2015

LA CANDELARIA I SANT BLAI






           Dins del calendari festiu hi ha festes de menor rellevància litúrgica i popular, però de gran tradició ací a Castalla, les quals també les campanes les anuncien, encara que lògicament en funció a la seua importància, per això les campanes implicades en estos dies són les dos xicotetes tant de la parròquia com del convent, voltejant els dós en el segon toc de les misses que al final de l'article narraré. Estes festes a què em referisc són: El dia 2 de febrer, “dia de la candelaria” i el 3 de febrer “Sant Blai”, sent esta segona d'una major tradició a Castalla per ser anomenat en 1697 Patró menor de la localitat.





La Presentació del Senyor, la Mare de Déu de la Purificación o la Mare de Déu de la Candelaria.

“Complint allò que s'ha manat per la llei mosaica, als quaranta dies del seu naixement, Jesús va ser presentat en el temple, alhora que sa mare realitzava la cerimònia de la seua purificació”.

Esta festa ja es celebrava a Jerusalem en el segle IV.








             El dia 2 de febrer de cada any, es recorda esta presentació del Xiquet Jesús al temple, portant alguna imatge del Xiquet Déu a presentar a l'església o parròquia. També eixe dia, es recorden les paraules de Simeón, portant candeles (siris fetes de parafina pura) a beneir, les quals simbolitzen a Jesús com a llum de tots els hòmens. D'ací ve el nom de la “Festa de les candeles” o el “Dia de la Candelaria”. Estos ciris o candeletes són regalats per la parròquia a tots els assistents a la celebració eucarística en este dia.








                                                 Blai de Sebaste

 
           Venerat com a Sant Blai, va ser metge i bisbe de Sebaste en Armènia Minor (actual Sivas, Turquia). Va fer vida eremítica en una cova en el bosc de la muntanya Argeus, que va convertir en la seua seu episcopal. Segons la tradició, Blas de Sebaste era conegut pel seu do de curació miraculosa, que aplicava tant a persones com a animals. Va salvar la vida d'un xiquet que s'ofegava al travar-se-li en la gola una espina de peix. Este seria l'origen del costum de beneir les goles el dia de la seua festa el 3 de febrer.







             Com he comentat en la introducció a esta entrada, esta devoció hi ha documentació que acredita que està arrelada a Castalla des de molt antic, ja que segons consta en un  document existent en l'ajuntament  de la localitat datat el dia 15 de setembre de 1697,  s'anomenen oficialment com a patrons menors de la llavors vila de Castalla a  Sant Blai, Sant Abdó i Senent, i Santa Bárbara.




            Moltes de les devocions populars estaven molt vinculades a l'activitat econòmica de les localitats, per això cal ressaltar que Sant Blai a més de ser patró protector de les goles també ho és de la professió dels cardadors de draps. (Hi ha constància que per aquelles dates, ací a Castalla ja existia una fàbrica d'esta activitat).




            A més  de les festes litúrgiques i nacionals estan les festes locals, en l'actualitat només queden dos, però antigament eren moltes més, per això a mitjan segle XVIII este dia de Sant Blai era considerat dia de festa local.





            I com no podia ser d'una altra manera un patró menor havia de tindre la seua capella i altar en el temple parroquial, per això la capella contraposada a la de Sant Tomàs (o siga l'última de la part esquerra  junt el baldaquí de l'altar major) era la dedicada a Sant Blai (des que es va destruir en 1936 esta capella no té ni imatge ni dedicació).






             Des de la construcció de l'església parroquial en 1570 esta capella va estar dedicada a la Mare de Déu del Sant Sepulcre, passant a dedicar-se a Sant Blai pel seu nomenament com a patró menor, el seu retaule el va costegar en 1716 el rector  D. Raimundo  Morant, natural d'Ibi, sent l'artista que el va construir D. Tomás Artigues. En 1792 a costa del rector D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, es va daurar i decorar.






             En l'actualitat es continua mantenint la tradició de portar en les celebracions litúrgiques d'este dia els tradicionals rotllos de Sant Blai per a ser beneïts i així es beneïsquen les nostres goles, sent els tocs per a estos dos dies els següents:


Dia 2 de febrer “La Candelaria”


Durant el dia els tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.
17.30 h. 1r Toc a missa convent.
17.45 h. 2n Toc a missa.
17.46 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
18.01 h. 3r Toc a missa.

19.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
19.15 h. 2n Toc a missa.
19.16 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
19.31 h. 3r Toc a missa.








Dia 3 de febrer “Sant Blai”

Durant el dia els tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.

17.30 h. 1r Toc a missa parròquia.
17.45 h. 2n Toc a missa.
17.46 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
18.01 h. 3r Toc a missa.

19.01 h. 1r Toc a missa convent.
19.15 h. 2n Toc a missa.
19.16 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
19.31 h. 3r Toc a missa.



lunes, 5 de enero de 2015

DIA DE REIS "EPIFANIA DEL SENYOR"



                 L'Epifania és una de les festes litúrgiques més antigues, més encara que el mateix Nadal. Va començar a celebrar-se a Orient en el segle III i a Occident en el IV. Epifania, veu grega que a voltes s'ha usat com a nom de persona, significa "manifestació", on el Senyor es va revelar als pagans en la persona dels mags.






                 Els occidentals van acceptar la festa al voltant de l'any 400, l'Epifania és popularment el dia dels reis mags, i està referit en l'evangeli de sant Mateu. En arribar els mags a Jerusalem, aquests van preguntar en la cort el parador del "Rei dels jueus". Els mestres de la llei van saber informar-los que el Mesíes, el Senyor, havia de nàixer en Belén, la menuda ciutat natal de David; no obstant açò van ser incapaços d'anar a adorar-ho juntament amb els estrangers. Els mags, arribats al lloc on estava el xiquet amb María la seua mare, van oferir or, encens i mirra, substàncies precioses en les quals la tradició ha volgut veure el reconeixement implícit de la reialesa messiànica de Crist (or), de la seua divinitat (encens) i de la seua humanitat (mirra).
   






                   A Melchor, Gaspar i Baltasar -noms que els ha atribuït la llegenda, considerant-los tres per ser triple el do presentat, segons el text evangèlic- pot cridar-li'ls adequadament pelegrins de l'estel. Els orientals cridaven mags als seus doctors; en llengua persa, mag significa "sacerdot". La tradició, més tard, ha donat a aquests personatges el títol de reis, com intentant destacar més encara la solemnitat de l'episodi que, en si mateix, és humil i senzill. Aquesta atribució de reialesa als visitants ha sigut recolzada ocasionalment en nombrosos passatges de l'Escriptura que descriuen l'homenatge que el Mesíes d'Israel rep per part dels reis estrangers.










                A Espanya, la tradició és que els xiquets escriguen una carta als Mags i que s'envia dies abans del dia d'Epifania. En aquest dia, popularment conegut com a Nit de Reis (de la nit del 5 de gener al dia 6 de gener) es consumeix el desitjat roscó de reis. En molts llocs és també tradició deixar-los una mica de menjar i beure (normalment algun licor o vi, i dolços) als Reis Mags i als seus camells. Els plats l'endemà apareixen buits, i en el seu lloc apareixen els regals. El dia anterior es realitza una cavalcada de Reyes Mags en diferents llocs i ciutats d'Espanya on apareixen els mags amb els regals que durant aqueixa nit oferiran als xiquets.







                     I com tota festivitat les campanes ho han d'anunciar, sent els tocs propis d'aquest dia els següents:









  DIA 5 DE GENER, VESPRA




08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
                Convent: Volteig general .
                Ermita: Volteig.


17.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
17.46 h. Convent: Volteig  general.
18.01 h. Convent: 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h. Parròquia: Volteig menor.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.


(Aquest volteig sol coincidir en el moment de l'adoració dels Reis davant del Jesuset encara que a vegades varia un poc en funció de l'oratge i la presa que els Reis tinguen)














 DIA 6 DE GENER; EPIFANIA DEL SENYOR.



.

09.01 h. Parròquia Convent i Ermita: Toc d'àngelus.
        
09.02 h..     "               "            "    Volteig menor

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig  menor.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig menor.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.      "                "            "   Volteig menor

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.