domingo, 17 de mayo de 2015

TOCS I VOLS AL CONVENT



El passat 5 de maig, tal com vaig anunciar en l'entrada anterior, ens ajuntem el grup de campaners i campaneres de Castalla per a celebrar el 25 aniversari del nou campanar del convent i sobretot de la benedicció de dos de les seues campanes, que van ser beneïdes el 5 de maig de 1990.





Com aquest campanar és d'una grandària molt reduïda, en aquest cas ens reunim 9 campaners i campaneres al costat del rector D. Salvador Valls per a executar una varietat de tocs, primerament repics, començant amb l'Ave María, i passant a continuació amb diferents tipus de voltejos.










Vull donar les gràcies a les nombroses persones que ens han donat suport moral, afirmant fins i tot que les campanes semblaven ser altres, per la diferència en el seu so, i no ser el toc tan repetitiu, monoton i cíclic com quan funcionen elèctricament.











A títol personal, per a mi va ser un volteig molt emocionant, doncs em venia al capdavant aqueix mateix volteig fa precisament 25 anys, on jo només vaig haver de realitzar-ho, en centrar-se la resta de companys en altres menesters de la benedicció i processó de Sant Francesc de Paula.




viernes, 1 de mayo de 2015

ANIVERSARI FELIÇ? O….



          I certament així és, el pròxim 5 de maig d'aquest 2015 celebrem el 25 aniversari de la benedicció del nou campanar de l'església del convent i de dos de les seues noves campanes; per a ressaltar tal esdeveniment hem pensat realitzar en aquest dia a les 9 de la vesprada el Ángelus, alguns repics i voltejos manualment pel grup de campaners i campaneres de Castalla.



             Encara que fa 5 anys ja vaig narrar la història d'aquest campanar i de les seues campanes, crec que el motiu que ens ocupa és una bona ocasió per a fer memòria d'açò, a part de que a data d'avui tinc una poca més de documentació de les seues campanes antigues que la que disposava en aquella data; sent tres les que tenim documentades.







            Al principi, una vegada acabat el convent, es va rematar aquest amb una espadanya sobre la façana principal, com es pot apreciar des de la part superior amb el diferent acabat en el lloc que ella ocupava. Desconeixem si aquesta espadanya seria d'una o de dues campanes, el que si tenim clar per la documentació existent és que a partir de l'any 1799 eren tres les campanes que la comunitat de mínims tenia, per la qual cosa resultaria insuficient i pensarien  alçar el campanar per a poder tenir-les totes col·locades. Segons la inscripció que hi ha sobre un carreu en la mateixa base del campanar es va edificar aquest l'any 1808 per el comú de veïns i segons la documentació va tardar dos anys a concloure's. (És comprensible que els veïns es preocuparen d'alçar aquest campanar, per que les campanes eren les encarregades d'informar i avisar de tots els esdeveniments que poguera haver-hi en la població tant religiosos com a socials o civils, per açò un poble amb moltes campanes era un poble ben informat i comunicat)






             A la fi dels anys setanta, per part del M.I. Ajuntament, aquest convent es va derrocar al·legant que les seues cobertes o teulades estaven en mal estat, respectant-se solament la seua església al costat del campanar, al que uns anys abans també se li havia derruït la part superior al·legant el mateix motiu (al meu entendre, la primera aberració patrimonial) En 1989, es va permutar aquest solar amb el qual actualment ocupa la casa de cultura per a convertir-ho en una massificació de vivendes (aberració urbanística molt de moda les ultimes dècades) doncs haguera quedat aquesta església molt més elegant tota envoltada de parcs o jardins o “exempta” com afirmen alguns arquitectes. Per a l'edificació d'aquestes vivendes es va excavar un clot per a la construcció de dos plantes de pàrquing amb una profunditat d'uns sis o set metres sense respectar ni tan sols un metre de distància de l'església, per la qual cosa aquesta a un ritme vertiginós va començar a cedir, obrint-se una gran clevill d'extrem a extrem que encara en l'actualitat es conserva. Per a evitar que el campanar, per ser el punt més alt, en la seua caiguda arrossegara a l'església amb ell, es va pensar a derrocar-ho amb una grua de gran tonatge, la qual cosa alhora va provocar l'enfonsament de la primera capella lateral.





          No vull estendre'm massa en aquesta història, perquè crec que no és el tema que ens ocupa, simplement deixar constància que una successió de desafortunades intervencions han danyat seriosa i irreversiblement aquest element patrimonial. De no haver sigut així en l'actualitat estaríem comentat que aquest campanar compliria 207 anys, dos de les seues campanes més de 500 anys i l'altra més de 300 (derrocades en 1937) complint per tal motiu en l'actualitat solament 25 anys i a més quedar carent de valor patrimonial per ser tot ell de rejola i formigó, i amb algunes deficiències que són dignes d'esment: 1ª La fornícula sud del campanar, a un metre d'aquesta es troba tapada pels trasters dels nous pisos adjacents, on mai es podrà instal·lar una campana ni el so de les restants arribarà a la zona sud de la població.(De la infinitat de campanars que tinc visitats no he vist mai una cosa igual) 2ª Les teules per a desaiguar la part superior del campanar tenen la inclinació al revés, per la qual cosa l'aigua de pluja es queda estancada en aquest. 3ª La distribució de l'escala impedia totalment l'accés a la campana major, pel que vam haver de rectificar la barana i col·locar unes portelles. 4ª Les fornícules de les campanes són d'una grandària excessivament ampla per a la mida del campanar. (Per tant, tal com afirma el títol d'aquesta entrada aquest aniversari seria més feliç sense aquests desafortunats esdeveniments) 









            Les primeres campanes que es van instal·lar en aquest campanar van ser les següents:

1ª Campana

           Fins a l'any 1790 les parròquies d'Ibi i Onil eren filials a la de Castalla, estant per açò sota la jurisdicció del rector de Castalla, a les quals atenia personalment o ben delegant en els seus vicaris parroquials, per açò el 22 de juny de 1580 el capellà regente de la parròquia de Castalla D. Gaspar Pérez es presenta en l'ermita de Favanella o Santa Ana d'Onil, (antigament dedicada a La Nostra Senyora de Loreto) juntament amb el notari D. Esteban Corbí i una comissió donada per l'Il·lm. Sr. D. Juan de Ribera, Arquebisbe de València, per a permutar la campana del convent de Castalla amb la d'aquesta ermita, per ser aquesta d'una grandària superior.

         La campana deixada en l'ermita de Santa Ana d'Onil tenia una inscripció que deia: JESUS CRISTUS; SANCTE SEBASTIANE, ORA PRONOBIS. La recollida pel Pare Fra Manuel Lusitana per al convent de Sant Sebastià de Castalla en la seua inscripció deia a una cara JESUS i en l'oposada CRISTUS, també envoltant-la al voltant tenia una altra inscripció que deia: CRISTUS VINCIT, CRISTUS REGNAT, CRISTUS AT OMNI DOLENT ENS DEFENDAT. 


2ª Campana

           L'any 1696 el Dr. D. Félix Esteve, precedint llicència del Dr. D. José García de Agor, vicari general de València, el dia 12 d'agost va beneir una nova campana per al convent d'aquesta vila (no hi ha constància de la seua inscripció i grandària)



3ª Campana

         El 10 de maig de 1799 va visitar Castalla el Pare Provincial de Mínims Fra Francisco Serrano acompanyat del seu secretari i davant el escribá Antonio Pau, alcalde, el rector i alguns del clergat van tractar d'un conveni amistós sobre unes petites desavinences, ja que des de la parròquia es pretenia conservar l'antiga ermita de Santa Bàrbara (que hi ha constància que en el S.XV ja existia i es va reedificar l'any 1738) que estava situada al costat del mateix convent on confluïen els antics camins d'Alacant i Petrer i que en canvi per part de l'ajuntament i de la comunitat de Mínims es pretenia derrocar, arribant al següent acord:
       Que siga derruïda immediatament l'ermita de Santa Bàrbara, quedant la campana a favor del convent i el llenç de Santa Bàrbara que presidia l'ermita a favor de la parròquia. (No havent-hi tampoc constància de la seua grandària i inscripció) 

         (Segons el relat d'alguns majors, quan es van derrocar aquestes campanes l'any 1937 també havia instal·lat en aquest campanar un campanó utilitzat per a la marcació d'hores, encara que ací per a tal motiu mai es va utilitzar)


           A continuació narre la història de les campanes que en l'actualitat alberga el campanar:







           1ª Campana: “SAGRAT COR DE JESUS”














         L'any 1943, el capellà D. Toribi Sellés  natural de Beniarrés,  va fondre una nova campana perquè el convent es trobava sense cap des de 1937, a pesar que el culte es celebrava en esta Església, per estar en obres de rehabilitació la parròquia.

        Esta fosa la va realitzar el campaner Manuel Roses Vidal de València i se li va col·locar el jou de la campana xicoteta de la parròquia, derrocada també en 1937, per ser ambdós d'un pes aproximat, i la seua inscripció diu:

                            “SAGRADO CORAZON DE JESUS, CASTALLA 1943”


        Esta campana va estar funcionant manualment fins a 1988, data en què el contractista d'obres Manuel Rico Plaza va procedir a fer un clot de dos plantes de pàrquing per als pisos que començava a construir en el solar que ocupava el convent, i va succeir el que era de preveure i inevitable, l'Església del convent i el seu campanar van començar a cedir. Per a evitar que este ajudara en la caiguda de l'església, van pensar a derrocar-lo amb una grua de gran tonatge, per descomptat, amb campana inclosa.
   

                                              



    


        Quasi es pot considerar com un miracle que no es trencara, perquè a més de la caiguda va haver de suportar tones de runa sobre ella. Després de rescatar-la del derrocament ens la portem a la casa abadia per a examinar el seu estat, on vam poder comprovar que ella estava intacta però no així el jou de fusta. Després de comentar-se'l al capellà D.Lluis Cerdá decidirem fer-se'l nou de ferro, per a aprofitar i al mateix temps automatitzar-la després de la seua recol·locació, i ens vam posar de seguida mà a l'obra.

        Per a la realització d'esta tasca vaig poder comptar amb la inestimable col·laboració de:

              Rubén Palacios

              Francisco José Rico

              Ángel  Pedro  Sanjuán

              Marcos Rico

              José Luis Gallego

              Francisco Luis Arques








     Tots col·laborem amb molta il·lusió, cada u posant el seu granet d'arena, per descomptat d'una forma altruista, inclús buscant la possibilitat que alguns materials resultaren gratuïts, ja que el problema sempre és el mateix, falta de fons per a tals projectes.

        Comencem la realització del jou el 9 de març de 1990, sempre quan acabàvem la jornada laboral, primerament en l'empresa CERIBE, lloc en què per eixes dates treballava Rubén Palacios, la part superior del jou la realitzem amb l'oxicorte en tallers "CLEC" i posteriorment en la casa abadia on realitzàvem els muntatges. El dia 30 de març, ja muntada amb el nou jou vam procedir a pesar-la en la cooperativa, donant-nos un pes de 304 quilos, a continuació  i amb la grua que tenia en l'obra Manuel Rico Plaza, la col·locarem en el seu nou i lluent campanar, això sí de rejola i formigó, a continuació, i per descomptat manualment, li vaig realitzar el seu primer volteig, apreciant una menor qualitat en la seua sonoritat que amb l'anterior trucha de fusta.

       

      La campana té un pes de 166 quilos que units als 138 quilos de la truja de ferro fan un total de 304 quilos.












                       2ª Campana;  “SANT FRANCESC”
































        Es va fondre en el mes d'abril de 1990, es va colocar i es va beneir el 5 de maig, el capellà  que la va realiçar va ser D. Luis Cerdá  natural de Fondó dels frares, i la seua inscripció diu:

                                     “SAN FRANCISCO DE PAULA, CASTALLA 1990”

         I sobre l'escut de la població,  que també porta gravat, diu:



                                    “MUY NOBLE FIEL Y LEAL CIUDAD  DE CASTALLA”


         Quan estàvem començant a restaurar l'anterior campana, em va cridar el  rector D. Lluis Cerdá i em va dir el següent. “He estat parlant sobre la campana amb el contractista i m'ha comentat el que ja és un clamor popular, és una llàstima que ja que estrenarem un bonic campanar no el complementem almenys amb dos campanes més, que si a mi em pareixia bé podríem realitzar-les i que pels diners no patírem, que no era problema”.  Segons em va manifestar, el capellà va entendre que les pagaria ell, i em va demanar que parlarà jo amb el contractista, i així ho vaig fer, indicant-me este, que ell havia realitzat el campanar però les campanes havia de pagar-les la parròquia, a la qual cosa al capellà va accedir. Després d'algunes deliberacions D. Lluis Cerdá em va dir: “Posa't en contacte amb el fonedor que preferisques per a veure si podem aconseguir en la pròxima processó de San Francesc inaugurar el campanar i beneir-les”, a la qual cosa jo li vaig respondre que ho veia molt precipitat però que ho intentaria, i per a finalitzar em va fer esta advertència: “Vull que l'actual campana siga la major, i les noves d'ací per a baix”, perquè em coneixia i sàvia que jo haguera fet precisament el contrari, l'actual seria la xicoteta i les noves més grans.


     Les vaig demanar telefònicament a Marcos Portilla, perquè per a mi era una garantia de bona qualitat. Li vaig explicar  l'escàs marge de temps de què disposàvem perquè volíem inaugurar-les en menys de dos mesos, concretament el dia 5 de maig, també li vaig indicar la voluntat del capellà que l'existent de 166 quilos fora la major, responent-me ell que les noves haurien de pesar al voltant de 125 quilos una i l'altra sobre 75 quilos. Al que jo li vaig manifestar la meua preocupació pel seu ajustada grandària, no fóra que no produïren acord i donaren notes molt semblants, i llavors Marcos Portilla em va tranquil·litzar immediatament afirmant-me: “Mira Carlos, jo et fundisc estes dos campanes, tu les col·loques i les inaugureu,  i si pel que siga no et convenç el seu so les lleves despres i les deixes en un racó del campanar, jo et fundisc dos noves, et les envie de nou, i algun dia que m'agarre de camí pase i arreplegue les que no t'agraden”. Al que jo li vaig respondre: “La veritat és que no es pot demanar mes, pero això quant ens costarà?” Tornan ell a indicar-me:”Tranquil, només pagàreu les dos primeres i al mateix preu per quilo que quan vam fer la major de la parròquia l'any passat, es a dir a 1.500 pts per quilo, encara que a mi el bronze ja em costa més car. Conserve un record molt entranyable de Castalla i vull que estigueu contents amb nosaltres.

        Ens vam posar mà a l'obra els abans mencionats per a fabricar-los els jous, inclús sense tindre les campanes, era tot molt precipitat. A finals del mes de març comencem a fabricar-los.



        A primers d'abril vaig recibir una telefonada d'Abel Portell dient-me que ja tenia els motles preparats, que li manara les inscripcions que havien de portar i si volíem també li podríem posar  relleu  de les imatges dels sants i l'escut de la població, però que havia de manar-li'l ja. A continuació, des de l'empresa Ripay i a través d'Emilio Bernabéu, per fax li vaig enviar allò que s'ha sol·licitat, menys la silueta de Sant Sebastià, perquè no vaig tindre temps per a localitzar-la. L'endemà em torna a cridar dient-me que la imatge de Sant Francesc no tenia la suficient nitidesa per a poder imprimir-la al motle. Al no tindre temps para mes gestions li vaig indicar que si els escuts de la població si que tenien suficient nitidesa que els col·locara i al seu voltant la inscripció de cada una.


       El dia 23 d'abril de 1990, festivitat de Sant Vicent, després de la processó  “dels combregats”  ens en vam anar a Villena amb dos furgonetes a l'estació de ferrocarrils, perquè les van manar per tren, per a este trasllat comptem a més amb la col·laboració de: 

         Benjamí Sevilla

         Antonio Vidal.

      El dia 4 de maig acabem el muntatge dels jous, i l'endemà al matí vam procedir a pesar-les també en la cooperativa. El seu pes era de 220 quilos, a continuació ens la portem per a col·locar-la, utilitzant novament la grua de Manuel Rico.
         
        El seu primer volteig ho realitzem a les 10,46 hores del matí, sent a pareixer de tots els presents que es van congregar per a sentir-les, d'un sonar molt agut i alegre, quedant jo plenament satisfet al comprovar que les seues notes musicals si que acordaven.
         

       La campana té un pes de 127 quilos junt amb la truja de ferro de 93 quilos fa una suma de 220 quilos.













                3ªCampana; "SANT  ESTEBAN"






















        




       Es va fondre el mes d'abril i es va col·locar el 5 de maig de 1990. El capellà que ho va  dur a  terme va ser D. Lluis Cerdá, natural de Fondó dels Frares. La seua inscripció diu:

                                       “SAN ESTEBAN CASTALLA 1990”

   I sobre l'escut de la població, que també porta gravat diu:



                            “MUY NOBLE FIEL Y LEAL CIUDAD DE CASTALLA”

   La història d'esta campana és semblant a la de l'anterior, ja que la vaig demanar, es va fondre, es va beneir i la col·loquem sempre a la parell amb l'anterior “SANT FRANCESC”.

En este apartat vull fer memòria de totes les persones que van col·laborar en els trasllats per a pesar-les i col·locar-les, ja que tots estos moviments els realitzem a mà, per ser campanes de reduït pes i no disposar de molts mitjans per a fer-ho mecànicament.

       És molt d'agrair, i públicament he de manifestar-ho, la total disponibilitat de totes i cada una d'estes persones a qui vaig demanar ajuda, que a més de les anteriorment mencionades en els muntatges i en el trasllat des de Villena van ser les següents:


    Luis Leal
                                                                       
   Enrique Berenguer

   Francisco Bordera

   José Leal

   Salva Leal

   Manuel Berenguer

   Victor Berbegal



        Tots van col·laborar d'una forma desinteressada i en molta ilusió totes les vegades se'l que vaig demanar.
















        La benedicció d'esta campana i de l'anterior va ser de la manera següent:

        A les 8 de la vesprada del dissabte 5 de maig de 1990, després de finalitzar la solemne Eucaristia va eixir la imatge de Sant Francesc de Paula a la porta del convent, davall del campanar i davant de la seua presència va procedir el capellà D. Lluis Cerdá a beneir les dos campanes noves. Al finalitzar esta, es van posar les tres campanes al vol, de menor a major, es va disparar una gran traca i es van llançar molts coets, com també és propi d'esta festa, i a continuació va començar la processó. Com a anècdota vull mencionar que eixe primer volteig vaig haver de realitzar-ho a mà, i jo només amb les tres campanes, perquè la resta de col·laboradors estaven ocupats amb la imatge del Sant, la benedicció i megafonia per a l'esdeveniment, i per descomptat amb les traques i coets. Este va ser un dels motius pel que pensem que com més prompte millor hauríem d'electrificar-les.

       En esta data, 5 de maig, la campana la col·loquem en el buit que mira a l'est, o teulada del convent, i va tindre esta ubicació fins al dia 15 de febrer del 2003, data en què la desmuntem i la vam tornar a muntar en el més alt del campanar, perquè el seu so arribara més lluny, al sobreeixir esta per damunt de les teulades dels pisos limítrofs, i al mateix temps aprofitar i en el seu lloc col·locar la següent que mencionaré en cuart lloc. Per a la seua col·locació vam haver de reformar-li el jou i reduir-ho perquè no cabia completa i no podia donar la volta sencera. Vaig haver de fer-se'l en forma de rombe perquè quan esta horitzontal, el seu dibuix quadre amb el cantó de la paret, passant a menys de dos centímetres d'esta, i aconseguint així que poguera donar la volta. En esta ocasió va haver de primar el pràctic sobre l'estètic, ja que al meu entendre era més bonic el que tenia d'oxicort.



       La campana té un pes de 75 quilos que units als 48 quilos de la truja fan un total de 123 quilos








   4ª Campana: " MARE DE DEU DEL DOLORS"





































                       Esta campana va ser fosa en 1904, no té inscripció però si porta impresa una imatge de la Mare de Déu  dels Dolors, des dels seus orígens estava col·locada en la finca denominada “casa de l'ermita” que està situada entre la finca “els campellos” i “la casa d'Escrivá”. Durant diversos anys, els membres de la confraria de S. Pascual instaven al propietari perquè la cedira per donació o prestació, a la qual cosa en un principi s'oposava i després va acceptar. La seua ubicació estava en la més absoluta ruïna fins a l'extrem que passats uns dies de la seua retirada, l'ermita es va afonar. Amb gran ilusió i alegria, els membres de la confraria li van fer una nova espadanya en la nova ermita de Sant Pascual i la van col·locar. Després de cada festivitat la campana era retirada i guardada per a evitar fora objecte de vandalisme o furt. És molt d'agrair el gran esforç i dedicació que Silvano Marco ha tingut per a buscar la millor conservació d'esta campana i per descomptat la seua total disponibilitat per a relatar-me la seua història.



                    Esta campana és la més xicoteta de les que hi ha col·locades en este campanar i és l'única que no és propietat de la parròquia, sent els seus propietaris la confraria de Sant Pascual. És la més recent de les col·locades, concretament en data de febrer del 2003, no sent esta la seua única ubicació, encara que està durant tot l'any en el campanar, quan arriba la festa de Sant Pascual és baixada i col·locada en l'espadanya que té en la dita ermita, açò és conseqüència d'un acord verbal entre la confraria i el rector D. Juan Carlos Ferri.








                     Són diversos els anys que veníem tractant el meu amic Francisco José Rico “Pallisa”, jo,  distints sacerdots i per part de la confraria, Silvano Marco,  la possibilitat que esta campana durant el  període que no s'està utilitzant per la seua confraria poguera estar donant un servici al poble. La primera opció que tantegem va ser col·locar-la en l'ermita de la "Preciosisima Sangre" o de "La Mare de Deu" junt amb la campana existent, sent una de les possibilitats la que es pot apreciar en el fotomuntatge, pel senzill i econòmic que resultava la seua col·locació, sent una altra opció la que es presentarà en l'apartat de la campana de l'ermita, més bonic, però això sí, molt més laboriós i car. 










              
              Estàvem tots d'acord a realitzar-ho, per descomptat també el llavors rector D. Lluis Cerdá, el qual estava inclús il·lusionat, encara que la idea no va agradar al clavari, afirmant este que era suficient amb l'existent i desestimant-se esta possibilitat.



               El bronze té un pes de 35 quilograms que amb els 25 del jou fan un total de 60k.