jueves, 24 de diciembre de 2015

TOCS DE NADAL
















                 El Nadal (llatí: nativitas, «naixement») és una de les festivitats més importants del cristianisme juntament amb la Pasqua de resurrecció i Pentecosta. Aquesta solemnitat, que commemora el naixement de Jesucrist en Belén, es celebra el 25 de desembre en l'Església Catòlica, en l'Església anglicana, en algunes comunitats protestants i en l'Església ortodoxa romanesa. En canvi, es festeja el 7 de gener en altres esglésies ortodoxes, que no van acceptar la reforma
feta al calendari julià per a passar al calendari conegut com a gregorià, nom derivat del seu reformador, el papa Gregori XIII.

               Els angloparlants utilitzen el terme Christmas, el significat del qual és “missa (mass) de Crist”. En algunes llengües germàniques, com l'alemany, la festa es denomina Weihnachten, que significa “nit de benedicció”. Les festes del Nadal es proposen, com el seu nom indica, celebrar la Nativitat (és a dir, el naixement) de Jesús de Natzaret.





                El dia de Nadal és el 25 de desembre, quan es commemora el Naixement de Jesucrist en Belén segons els evangelis de Sant Mateu i Sant Lucas, pero com els evangelis no esmenten dates, no és segur que Jesús nasquera aqueix dia. De fet, el dia de Nadal no va ser oficialment reconegut fins a l'any 345, quan per influència de Sant Joan Crisóstomo i Sant Gregorio Nacianzeno es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat. Alguns historiadors discrepen sobre la data exacta sense posar-se d'acord entre ells, afirmant alguns que també podria ser a la primavera i uns altres que a la tardor, careixent açò d'importància per a tota la cristiandat per ser irrellevant, ja que al ordenar el calendari cristià en una data s'hauria de celebrar.


                És costum que es celebren diverses misses en Nadal, amb diferent contingut segons el seu horari. Així, la nit anterior (Nit bona) encara que siga diumenge, es celebra la famosa “Missa del Gall” o Missa de Mitjanit; en alguns llocs hi ha fins i tot una “Missa de l'Aurora” que es celebra precisament a l'alba del 25 de desembre, la “Missa del Dia”, en la qual és costum que després d'ella, el Papa done un missatge de Nadal a tots els fidels del món i després de la seua conclusió la tradicional benedicció “Urbi et orbi” (en llatí: a la Ciutat de Roma i al Món).






                 Ací a Castalla la festa del Nadal ha sigut una de les més celebrades de l'any fins al punt que fins a fa dos o tres dècades es celebrava com tridu, o siga, tres dies de festa, 25, 26 i 27 de desembre, tal com també eren els tres dies de les Quaranta Hores, Pasqua de Resurrecció i festes Patronals de moros i cristians. Avui en dia i per motius de la famosa globalització moltes d'aquestes tradicions i singularitats pròpies del poble tendeixen a anar desapareixent, prevaleixent sobre elles els interessos econòmics. En l'actualitat el dia 26 moltes famílies de Castalla encara ho segueixen celebrant com a festivitat i per açò les campanes fidels a la tradició ho segueixen celebrant i anunciant, per tant els tocs per a aquests dies seran els següents:


   Es Navidad cada vez que sonríes a un hermano y
le tiendes la mano.


   Es Navidad cada vez que estás en silencio para
escuchar al otro.


   Es Navidad cada vez que no aceptas aquellos

principios que destierran a los oprimidos al margen
de la sociedad.


   Es Navidad cada vez que esperas con aquellos que
desesperan en la pobreza física y espiritual.


   Es Navidad cada vez que reconoces con humildad
tus límites y tu debilidad.


   Es Navidad cada vez que permites al Señor renacer
para darlo a los demás. 



                Madre Teresa de Calcuta











DIA 24 DE DESEMBRE, VESPRA DE NADAL


08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.


18.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
18.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
18.46 h. Convent: Volteig  general.
19.01 h. Convent: 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h. Parròquia: Volteig general.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.

23.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa del gall.
23.45 h.         “         2n Toc a missa del gall.
23.46 h.         “             Volteig general.
00.00 h.          “        3r Toc a missa del gall.




                              


DIA 25 DE DESEMBRE, NADAL


08.01 h. Ermita: Toc d'àngelus.
08.02 h.     “         Volteig.

09.01 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
                Convent: Toc d'àngelus.
09.02 h. Parròquia: Volteig general.
               

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig general.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig general.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.

viernes, 11 de diciembre de 2015

I DESPRÉS DE 438 ANYS...



         Després de molts segles pot tornar-se a venerar a la Santíssima Mare de Déu baix la advocació de l'Asumpció de la nostra Senyora en l'ermita de la Preciosíssima Sang, ja que el passat 1 de desembre es va col·locar en una capella lateral un llenç d'aquesta advocació, obra de l'artista local Eliseo Esteve.



          Aquesta obra pictòrica va ser realitzada per l'esmentat artista l'any 1989, a petició de la confraria de Sant Roc per a ser utilitzat com a guió-estendard en les processons de la Verge de l'Asumpció.


           Passats uns anys es va anar comprovant que la utilització d'aquesta obra per a la finalitat amb la qual va ser concebuda no era pràctica ni funcional, entre altres motius a causa de la seua gran dimensió, per la qual cosa es va pensar a realitzar ja un estendard més pròpiament dit, cosa que s'ha conclòs en aquest 2015, sent beneït i estrenat per a la processó d'aquest 15 d'agost.



           Com a partir d'aquesta data, el llenç es va quedar sense utilitat, pensem que resultaria interessant instal·lar-ho en una capella lateral de l'ermita de la Preciosíssima Sang de Crist, perquè aquesta antiquíssima Església des de la seua consagració l'any 1243, pel rei Jaime I, va ser dedicada a aquest títol de "l'Asumpció de la nostra Senyora en cos i ànima als cels", perdurant fins a l'any 1450, any en què es va permutar aquesta dedicació pel de la "Nativitat de nostra Senyora", sent així fins a 1577 on Sant Joan de Ribera, sent arquebisbe de València va realitzar una nova permuta a l'actual dedicació de “Preciosíssima Sang del nostre Senyor Jesucrist”



           Per aquests motius, i com en edificar-se el nou temple parroquial, va ser recuperada aquesta antiquíssima advocació i va ser consagrat a aquest títol de “l'Asumpció de La nostra Senyora en cos i ànima als cels”, va ser baixat l'antic retaule gòtic amb la seua iconografia i al·legories a l'Asumpció, pot considerar-se que després de 438 anys torna a haver-hi imatge alegórica a la seua més primitiva dedicació.


        Novament l'artista local Guillermo Durá s'ha oferit voluntari per a arreglar aquesta obra d'art per a que puga lluir amb tot el seu esplendor, tenint per a açò que retirar les puntilles i elements adherits a la peça per a ser utilitzada com a estendard, restaurant les parts danyades i emmarcant-ho per a poder exposar-ho, com a quadre, a veneració pública.



A continuació vaig a narrar les valoracions i dades tecniques fetes per l'artista sobre aquesta obra d'art:

El quadre de l'Asumpció de la Mare de Déu va ser pintat per Eliseo Esteve Candela l'any 1989. El llenç, realitzat amb la tècnica de la pintura a l'oli, va ser encarregat a Eliseo amb la intenció de ser utilitzat com a estendard en les processons de la festivitat de l'Asumpció de la Mare de Déu, que se celebra en el mes d'agost.

El llenç, d'unes dimensions de 175 cm. d'alt per 97 cm. d'ample, representa una composició en la qual apareix la Mare de Déu ascendint i implorant a l'Altíssim. La imatge de la Verge, d'expressiu rostre, està flanquejada per dos àngels que l'acompanyen en l'ascensió. Els dos àngels equilibren la composició, contribuint a donar major rellevància a la figura principal del llenç. En la part inferior del quadre es pot apreciar un paisatge de Castalla, recurs compositiu i ambiental que el pintor introdueix en moltes de les seues obres.

Tota la composició està inscrita en un oval ornamental, en el qual es representen quatre querubins decoratius en els angles del llenç. Aquesta ornamentació és la que l'artista va creure que era la més adequada per a la funció del llenç com a guió en les processons.

Aquest llenç va ser substituït per un nou guió de tela, amb ornaments brodats en or i plata, destinant-se l'obra d'Eliseo a ornamentar l'ermita de la Preciosíssima Sang, on es podrà apreciar la gran qualitat d'aquesta pintura.


Guillermo Durá Gisbert







sábado, 5 de diciembre de 2015

DIA DE LA IMMACULADA I ELS SEUS TOCS


            



            L'origen de la festa de la Inmaculada es remunta a finals del segle VII o començaments del VIII en Orient. Ardents defensors van ser a Europa el benedictí Anselmo de Canterbury, Raimundo Lulio o Sant Vicent Ferrer, entre altres, destacant de manera particular els franciscans, per als  que va ser decisiva la teologia inmaculista de Duns Scoto.






              També els dominics, enfront de l'oposició d'alguns dels seus membres, van defendre la creença en la Immaculada Concepció de María com Santo Domingo, Taulero, un dels seus més acèrrims defensors, o el valencià Sant Lluís Bertran. Entre els agustins va destacar Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València. En el concili de Trento es van distingir Diego Laínez i Alfonso Salmerón.





              Les universitats espanyoles en la seua immensa majoria es van comprometre amb jurament i “vot de sang” a defendre el dogma de la Inmaculada, sent avançada València que ho va fer en 1530, enfront de moltes altres que ho van fer en el segle XVII.






             Una de les aportacions més singulars i primerenques de la poesia i música valencianes van ser els certàmens poètics en honor de la “Sacratisima Concepció” de la “Mare de Deu”, que es van celebrar en la ciutat de València en 1486, al voltant de 1510 i en 1532, i també el que va tindre lloc a Ontinyent en 1662. Així mateix alguns autors consideren com la possible primera justa poètica la celebrada en els territoris de la Corona d'Aragó, que va tindre lloc a València pels anys 1329-1332, en la que en tres ocasions es lloa la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.



                               (Campana menuda de la Parroquia dedicada a la Inmaculada)          

                

         L'any 2004 es va celebrar el 150 aniversari de la Proclamació del Dogma que María va ser concebuda sense pecat original, sense taca. El dogma va ser proclamat pel Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en la seua butla "Ineffabilis Deus."





                        (Imatge de la purissima de la parroquia de Castalla)






        "...declaramos, proclamamos y definimos que la doctrina que sostiene que la beatísima Virgen María fue preservada inmune de todo mancha de la culpa original en el primer instante de su concepción por singular gracia y privilegio de Dios omnipotente, en atención a los méritos de Cristo Jesús Salvador del género humano, está revelado por Dios y debe ser por tanto firme y constantemente creída por todos los fieles ... "   Pío IX, bula Ineffabilis Deus, 8 de diciembre de (1854)





                                 






        Per tant com solemnitat que és esta festivitat tots els anys  el dia 8 de desembre les campanes estan obligades a anunciar-ho, per eixe motiu els tocs que realitzarem concretament en el nostre poble seran els següents:








Dia 7 de desembre, vespra de la solemnitat de la Immaculada Concepció:






13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.

18.30 h. Convent: 1º Toc a Missa
18.45 h.      "         2º Toc a Missa
19.00 h.      "         3º Toc a Missa








20'01 h.. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
20'02 h.  Parròquia: Volteig menor.(4 campanes)
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.









Dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció.




07.31 h. Parròquia: Toc d'Àngelus
07.32 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
07.45 h.         “       2n Toc a missa amb anunci de posterior.
07.59 h.         “        3r Toc a missa amb anunci de posterior.



08.00 h.        "        Volteig menor (4 campanes)
08.00 h. Ermita: Toc d'Àngelus i volteig




10'01 h. Parròquia: 1r Toque a missa amb anunci de posterior.
10'15 h.       “         2n Toc a missa amb anunci de posterior.
                                   Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.       “         3r Toc a missa amb anunci de posterior.




11'31 h. Parròquia: 1rToque a missa
11'45 h.       “          2n Toc a missa.
                              Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.         “       3r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.




20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.








         (Per a esta celebració, la Patrona de Castalla inclús sent Soledat, també es guarnix per a l'ocasió vestint-se de blau, en un manto de seda valenciana amb brodats en plata que deu de datar del segle XVIII, sent este el color litúrgic propi de la immaculada Concepció.)