BENEDICCIÓ DEL NOU ROGLE DE CAMPANES

           El passat diumenge 27 de març, al arribar la imatge de la patrona de Castalla la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa a l'església Parroquial en la processó del Encontre, va tindre lloc la solemne benedicció del nou rogle de campanes pel el rector D. Salvador Valls, dedicat precisament a la resurrecció del nostre Senyor Jesucrist. Vaig a continuació a explicar alguns dels detalls de la fabricació d'aquest rogle i del perquè d'aquesta dedicació.

 

 

            Tot va començar fa uns anys quan el seminarista Francisco Luis Soler Alós, en entrar la Mare de Déu el 2 de setembre en la Processó del “Passeig” a l'església, es va dirigir a mi per a preguntar-me que com era possible que a Castalla, havent-hi tanta afició per les campanes i sent un bon nombre de campaners, com podíem consentir que no sonara un rogle de campanes precisament en aquestes entrades de la Patrona, al que li vaig respondre que certament tenia raó.

 

 

           Durant uns dies la pregunta d'aquest seminarista donava voltes pel meu cap, i vaig recordar que a finals dels anys setanta, comentant amb el rector D. Toribio Sellés sobre l'antic rogle de campanes destruït l'any 1936, em va oferir perquè guardara i custodiara una capseta amb quatre campanetes (literalment fetes pols) d'aquell primitiu rogle, afirmant-me aquest que jo era la persona més indicada per a la seua millor conservació; certament una quantitat insuficient per a la fabricació d'un nou rogle, (els hi ha de moltes grandàries però la majoria solen portar unes dotze campanes)

 

 

            Unes setmanes després, em vaig reunir amb l'actual rector D. Salvador Valls, per a intercanviar impressions sobre “els pardals” que aquest seminarista havia ficat en el meu cap, semblant-li be la idea, però arribant els dos a la conclusió que com pròximament anava tenir lloc la restauració del pis de l'església, no era convenient obrir tants fronts de despeses per a centrar-nos en el que realment urgia.

 

             Passats uns anys i trobant-se pròxima la finalització del préstec de les obres de la casa abadia, vaig tornar a reprendre el tema, afirmant-li a D. Salvador que si la parròquia sufragava les campanes, jo fabricava i regalava el rogle. En semblar-li bé la idea, ràpidament em vaig posar a la feina i en el mes de setembre del 2015 vaig donar els primers passos, que van ser intentar adquirir 15 campanes noves, sent aquesta la quantitat que considere oportuna per a la realització d'un rogle d'unes dimensions acceptables per a la grandària de la nostra església parroquial.

 

 

   

 

              Un dels principals arguments pels quals tenia interès a tenir-ho acabat per al Diumenge de Pasqua d'aquest 2016 és a causa que precisament enguany es compleixen exactament huitanta des que va sonar per última vegada l'anterior destruït en 1936. També vaig pensar que seria convenient que en aquest nou rogle de campanes tingueren un lloc preferent les de l'antic, encara que certament era complicat perquè tenien una grandíssima deterioració, a la més gran li faltava un tros, la segona tenia forats d'haver-se fos el bronze de la tremenda temperatura que va haver de suportar en l'incendi i les altres dues encara que estaven en millor estat no conservaven ni tan sols els batalls. Va ser un motiu de gran satisfacció el poder aconseguir deixar tres d'aquestes campanes en condicions per a ser reutilitzades en el nou rogle, ocupant tres llocs preferents en el centre del mateix.

           Una vegada les 18 campanes en condicions, vaig començar la realització de la roda el divendres 29 de gener, dedicant-li cada rato lliure que vaig tenir, acabant-lo amb la seua col·locació dijous passat 17 de març. Per diversos motius que a continuació desglossaré, vam creure convenient dedicar-ho a la Resurrecció del nostre Senyor Jesucrist:

1º El seu sonar cada vegada que toca és a alegria, doncs solament realitza voltejos i per açò és toc a glòria.

2º Tres de les seues campanes es pot considerar que han tornat a la vida, doncs després del lamentable estat que van quedar, novament tornen a sonar.

3º Com probablement va sonar per última vegada el dia de Pasqua de 1936, i ho tornarà a fer el mateix dia, just 80 anys després, podem atribuir-li cert paral·lelisme amb la pròpia Resurrecció.

4º La pròpia capella on ha sigut instal·lat, també estava coberta en la seua part inferior des d'aqueixa destrucció del 1936, havent-se recuperat fa un parell d'anys.

           Per aquests quatre motius, com he esmentat, pensem dedicar-ho a la Resurrecció portant per açò una inscripció en llatí que resa: “DOMINUS RESURREXIT TERTIA DIE ET ASCENDIT IN CAELUM. CASTALLA 1936-2016”. I també està rematada la peça per una imatge de Crist Ressuscitat.

           

 

           Novament crec que Castalla està d'enhorabona, doncs hem recuperat un element patrimonial perdut durant 80 anys, sent aquesta una de les poques esglésies antigues que encara faltava d'ell, i més concretament per haver integrat en ell tres antiquíssimes campanes de l'anterior rogle. I no vull concloure aquestes línies sense deixar d'agrair a cuatre persones, Francisco José Rico Marco, Rubén palacios Cifuentes Víctor Manuel García Pagán i Ismael Rico Juan que s'han oferit voluntaris d'una forma altruista i desinteressada per a ajudar-me en el pintat, trasllat i col·locació, com sempre fan ells i altres persones des de fa moltíssims anys en aquests temes de manteniment, difusió i conservació del patrimoni de la parròquia de Castalla.