jueves, 26 de mayo de 2016

Festivitat del CORPUS CHRISTI i tocs










            La festa del Corpus Christi commemora la institució de l'Eucaristia. En este dia celebrat fins fa uns anys en dijous i ara en diumenge, l'església convida a meditar als creients sobre el misteri de la presència del Senyor en el pa consagrat que es guarda en totes les comunitats cristianes. Això és el que es commemora en totes les esglésies amb processons en totes les poblacions, i en les seues distintes modalitats: amb altars, amb al·legories, amb estores i a l'estil de València, com succeïx en Morella, Xàtiva, Castelló, Gandia, Orihuela etc.


            Juliana de Mont Cornillón, priora de l'abadia de Cornillón a Bèlgica, va ser la impulsora de la celebració. Ella va pertànyer a un moviment eucarístic de finals del segle XIII, que va donar origen a varies costums eucarístics com l'exposició i benedicció amb el Santíssim Sagrament, l'ús de les campanetes durant l'elevació en la Missa i la festa del Corpus Christi.



          El papa Urbà IV va publicar la butla "Transiturus" en 1264, en la qual, després d'exalçar l'amor de Crist expressat en la Santa Eucaristia, va ordenar celebrar la solemnitat del Corpus Christi en el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat. En la butla s'atorgaven indulgències a tots els fidels que assistiren a la missa i a l'ofici, compost pel doctor angèlic, Sant Tomás d'Aquino, per petició del papa, admirat inclús pels protestants.



       La mort del papa Urbà IV en 1264 i poc després de la publicació del decret, es va obstaculitzar la difusió de la festa, però el papa Clement V en el concili general de Viena de 1311, va ordenar l'adopció de la festa. Ell va publicar un nou decret incorporant el d'Urbà IV. Joan XXII successor de Clement V, va instar a la seua observança. Cap dels decrets parla de la processó com un aspecte de la celebració.



         La celebració es du a terme el següent dijous a l'octau diumenge després del Diumenge de Resurressió (és a dir, 60 dies després de eixe diumenge; durant segles el Corpus va ser la festa més important de la cristiandat i constituïx un homenatge solemne a l'Eucaristia. Les primeres notícies del Corpus valencià daten de 1326 (Manual de Consells) però com a processó teofórica general no és tal fins que en 1355 ho ordena el Bisbe Huc de Fenollet. L'any següent coincidint amb la mort del bisbe, es va fer una parroquial rotativa i és en 1372 quan es va instituir amb caràcter general. La processó es va celebrar entre 1355 i 1505 durant el matí i en 1506 es va traslladar a la vesprada, no deixant de ser vespertina fins ara, encara que això sí amb el canvi de dijous a diumenge.

   
         En molts llocs és una festa d'especial rellevància i en uns quants països és un dia festiu oficial (certes parts d'Espanya, Áustria, parts d'Alemanya, Hongria i Suïssa, Brasil, República Dominicana, Bolivia, Colòmbia, Croàcia, Polònia, Trinitat i Tobago, Portugal, Perú, Veneçuela i Equador).



Dita popular: Tres dijous hi ha l'any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el día de l'Ascensió.


                Esta processó també ha tingut un lloc molt destacat ací a Castalla, ja que hi ha constància que per a acompanyar al Santíssim Sagrament es treien totes les imatges en andes, tant les que es trobaven al culte públic en la parròquia com les existents en les cases particulars d'alguns veïns, per això era una gran quantitat de gent la que s'havia d'implicar per a esta processó, comptant també el treball i esforç que calia realitzar per a cobrir tot l'itinerari de la processó de fulls i pètals de flors, el que es denomina vulgarment com "l´enramada del Corpus". Després de comprovar que l'eixida de tanta imatge restava protagonisme al que verdaderament havia de ser el centre de la processó que era el Santíssim Sagrament es va decidir que no isquera cap imatge en la processó. Durant la dècada dels huitanta també es va anar reduint la quantitat de fulls que cobrien els carrers de l'itinerari fins a arribar practicament a la seua extinció, en canvi les campanes sí ho seguixen anunciant de la mateixa manera, permaneixent els seus toc practicament inalterables al pas dels anys i inclús dels segles, sent els tocs per a esta celebració els següents:


28 Maig Vespra
8.01 h. Àngelus (ordinari) parròquia, convent i ermita.
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia i convent.
19.31h. 1r Toc a missa Parroquia
19.45 h. 2n Toc a missa    "
19.46 h. Volteig mitjana    "
20.01 h. 3r Toc a missa    "
21.01. Àngelus parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig general parròquia i convent.



29 de Maig Solemnitat del Corpus Christi
07.31 h. Àngelus parròquia
07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.
07.33h. Volteig general curt parròquia.
07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.
08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.
 Ángelus convent i ermita.
08.02 h. Volteig simple convent.
Volteig ermita.
10.01h. 1r Toc a missa en posterior parròquia
10.15 h. 2n Toc a missa en posterior parròquia
10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.
10.31 h. 3r Toc a missa en posterior parròquia
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.

18.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
18.45 h. 2n Toc a missa parròquia
18.46 h. Volteig general
19.01 h. 3r Toc a missa parròquia.
         A l'acabar a missa donarà començament la processó realitzant-se voltejos processionals durant la duració de la mateixa, tant en la parròquia com en el convent, amb volteig general a l'eixida i entrada.



domingo, 15 de mayo de 2016

BENEDICCIÓ DEL NOU ROGLE DE CAMPANES




           El passat diumenge 27 de març, al arribar la imatge de la patrona de Castalla la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa a l'església Parroquial en la processó del Encontre, va tindre lloc la solemne benedicció del nou rogle de campanes pel el rector D. Salvador Valls, dedicat precisament a la resurrecció del nostre Senyor Jesucrist. Vaig a continuació a explicar alguns dels detalls de la fabricació d'aquest rogle i del perquè d'aquesta dedicació.






 
 


            Tot va començar fa uns anys quan el seminarista Francisco Luis Soler Alós, en entrar la Mare de Déu el 2 de setembre en la Processó del “Passeig” a l'església, es va dirigir a mi per a preguntar-me que com era possible que a Castalla, havent-hi tanta afició per les campanes i sent un bon nombre de campaners, com podíem consentir que no sonara un rogle de campanes precisament en aquestes entrades de la Patrona, al que li vaig respondre que certament tenia raó.

 
 


           Durant uns dies la pregunta d'aquest seminarista donava voltes pel meu cap, i vaig recordar que a finals dels anys setanta, comentant amb el rector D. Toribio Sellés sobre l'antic rogle de campanes destruït l'any 1936, em va oferir perquè guardara i custodiara una capseta amb quatre campanetes (literalment fetes pols) d'aquell primitiu rogle, afirmant-me aquest que jo era la persona més indicada per a la seua millor conservació; certament una quantitat insuficient per a la fabricació d'un nou rogle, (els hi ha de moltes grandàries però la majoria solen portar unes dotze campanes)

 
 


            Unes setmanes després, em vaig reunir amb l'actual rector D. Salvador Valls, per a intercanviar impressions sobre “els pardals” que aquest seminarista havia ficat en el meu cap, semblant-li be la idea, però arribant els dos a la conclusió que com pròximament anava tenir lloc la restauració del pis de l'església, no era convenient obrir tants fronts de despeses per a centrar-nos en el que realment urgia.

 



             Passats uns anys i trobant-se pròxima la finalització del préstec de les obres de la casa abadia, vaig tornar a reprendre el tema, afirmant-li a D. Salvador que si la parròquia sufragava les campanes, jo fabricava i regalava el rogle. En semblar-li bé la idea, ràpidament em vaig posar a la feina i en el mes de setembre del 2015 vaig donar els primers passos, que van ser intentar adquirir 15 campanes noves, sent aquesta la quantitat que considere oportuna per a la realització d'un rogle d'unes dimensions acceptables per a la grandària de la nostra església parroquial.

 
 
   
 


              Un dels principals arguments pels quals tenia interès a tenir-ho acabat per al Diumenge de Pasqua d'aquest 2016 és a causa que precisament enguany es compleixen exactament huitanta des que va sonar per última vegada l'anterior destruït en 1936. També vaig pensar que seria convenient que en aquest nou rogle de campanes tingueren un lloc preferent les de l'antic, encara que certament era complicat perquè tenien una grandíssima deterioració, a la més gran li faltava un tros, la segona tenia forats d'haver-se fos el bronze de la tremenda temperatura que va haver de suportar en l'incendi i les altres dues encara que estaven en millor estat no conservaven ni tan sols els batalls. Va ser un motiu de gran satisfacció el poder aconseguir deixar tres d'aquestes campanes en condicions per a ser reutilitzades en el nou rogle, ocupant tres llocs preferents en el centre del mateix.





           Una vegada les 18 campanes en condicions, vaig començar la realització de la roda el divendres 29 de gener, dedicant-li cada rato lliure que vaig tenir, acabant-lo amb la seua col·locació dijous passat 17 de març. Per diversos motius que a continuació desglossaré, vam creure convenient dedicar-ho a la Resurrecció del nostre Senyor Jesucrist:




1º El seu sonar cada vegada que toca és a alegria, doncs solament realitza voltejos i per açò és toc a glòria.
2º Tres de les seues campanes es pot considerar que han tornat a la vida, doncs després del lamentable estat que van quedar, novament tornen a sonar.
3º Com probablement va sonar per última vegada el dia de Pasqua de 1936, i ho tornarà a fer el mateix dia, just 80 anys després, podem atribuir-li cert paral·lelisme amb la pròpia Resurrecció.
4º La pròpia capella on ha sigut instal·lat, també estava coberta en la seua part inferior des d'aqueixa destrucció del 1936, havent-se recuperat fa un parell d'anys.






           Per aquests quatre motius, com he esmentat, pensem dedicar-ho a la Resurrecció portant per açò una inscripció en llatí que resa: “DOMINUS RESURREXIT TERTIA DIE ET ASCENDIT IN CAELUM. CASTALLA 1936-2016”. I també està rematada la peça per una imatge de Crist Ressuscitat.
           








 

           Novament crec que Castalla està d'enhorabona, doncs hem recuperat un element patrimonial perdut durant 80 anys, sent aquesta una de les poques esglésies antigues que encara faltava d'ell, i més concretament per haver integrat en ell tres antiquíssimes campanes de l'anterior rogle. I no vull concloure aquestes línies sense deixar d'agrair a cuatre persones, Francisco José Rico Marco, Rubén palacios Cifuentes Víctor Manuel García Pagán i Ismael Rico Juan que s'han oferit voluntaris d'una forma altruista i desinteressada per a ajudar-me en el pintat, trasllat i col·locació, com sempre fan ells i altres persones des de fa moltíssims anys en aquests temes de manteniment, difusió i conservació del patrimoni de la parròquia de Castalla.